OPINIÓ

Covid-19: edatisme i racisme

«Les polítiques públiques poden minimitzar els determinants socials de la salut. No és biologia, és societat»

per Marina Geli , 14 de juliol de 2020 a les 20:05 |
La Covid-19 està despertant o donant protagonisme a fenòmens culturals-polítics: edatisme i racisme. La pandèmia de la infecció SARS-CoV2 ha afectat mundialment, amb les dades publicades (molts països no tenen capacitat de detecció i declaració), més de 12 milions de persones amb unes 554.486 que han perdut la vida per la Covid-19. D'aquestes, més del 80% tenen més de 70 anys.

A Catalunya, segons dades publicades per Departament de Salut, unes 408.381 persones han tingut clínica sospitosa i 75.141 amb PCR/serologia positiva. 12.403 persones mortes per la Covid-19, 6.896 a centres sanitaris i la resta a residències o a domicili. Un 5.4% de la població ha tingut, amb alta probabilitat clínica o certesa analítica, la malaltia amb símptomes. Les comarques més afectades superen 9%. La immunitat per anticossos, segons estudis publicats, sembla baixa, no superior a 7% a Catalunya.


En el primer brot de març-maig la distribució ha sigut molt desigual. La Catalunya Central, la BCN metropolitana i la Girona interior van ser les que varen presentar major taxa/10.000 habitants. En aquesta actual fase de brots les comarques de Lleida són les que presenten més casos. La taxa/10.000 habitants de la demarcació de Lleida en aquest moment és de 111/10.000 habitants, BCN demarcació 104; Girona 83 i demarcació Tarragona 32. La segona fase (després dels desconfinaments) es comporta en forma de brots més centrats en l'àmbit laboral i de difusió comunitària sobretot entre persones joves. La primera fase va tenir alta mortalitat entre persones grans i ara, en espera de l'impacte de transmissió comunitària, de mortalitat baixa. Els brots actuals tenen impacte sobretot en el sector agroalimentari de la fruita i càrnies. A Ponent coincideix amb la recollida de la fruita dolça i amb l'arribada de temporers procedents majoritàriament de l'Àfrica.

Cal incidir des de la política pública, el món acadèmic i científic amb conceptes bàsics de salut pública per explicar el comportament de la pandèmia i fer prevenció de l'edatisme i el racisme. La salut, individual i col·lectiva es configura per factors biològics, per estils de vida, per factors socioeconòmics-culturals-mediambientals i per la qualitat i accessibilitat dels sistemes sanitaris. Els factors extra sistema sanitari assistencial justifiquen més del 80% de la bona o mala salut.


En el cas de la Covid-19 sabem que la gravetat de la malaltia augmenta amb l'edat per factors biològics de resposta immunològica i per factors de risc més freqüents (HTA, Diabetis, EPOC, malaltia cardíaca, immunodepressió per càncer, per tractaments...). Les persones grans que viuen en residències tenen més possibilitat de contagi per grups de convivència més grans, amb més vulnerabilitat de salut i, en alguns casos, per dèficits de cura sanitària i d'infraestructures.

Cal estar atents davant de l'associació Covid-Envelliment: l'edatisme. L'edatisme (en anglès ageism) és el terme que explica que un individu, grup poblacional o poders, jutgen, amb estereotips i prejudicis, les persones per la seva edat. L'any 1969, el Dr. Robert N. Butler, metge gerontòleg i psiquiatre nord-americà (primer director Institut Nacional Envelliment, USA), va conceptualitzar i donar nom aquesta corrent sociològica-cultural.


La millora de l'esperança de vida fa entrar en competència generacions, per la feina o la gestió dels poders, i fa canvis substantius a les societats. L'envelliment és el gran èxit de la segona meitat del segle XX, en termes comunitaris i mèdics. En molts àmbits l'envelliment crea conflictes, interessos i genera prejudicis, pràctiques discriminatòries per edat i processos polítics i institucionals estereotipats Les persones de més edat són molt heterogènies, hi ha grans cohorts entre 65-85 anys de persones molt actives malgrat que la societat les consideri "classes passives" en termes de pensions/laborals. Moltes aporten o podríem aportar experiència, treball comunitari, creatiu o mentoratge. La simple associació persona gran igual a malalties, impotència, lletjor, inutilitat, aïllament, pobresa, depressió... o cura dels nets i dependents són simplificacions d'un univers molt ric.

No cal negar que la biologia comporta més cronicitat, més patologies relacionades amb l'edat, però els estils de vida, els sistemes sanitaris i els determinants socials poden retardar, minimitzar els condicionants biològics de la salut. I cal donar veu a les persones grans i autonomia per fer i decidir. La societat passa de la invisibilitat al paternalisme que infantilitza les persones grans.

La Covid-19 està despertant col·lectius de persones grans que volen liderar els debats pendents entorn l'envelliment. Reclamen veu i llibertat per decidir el seu futur durant el procés vital de la vellesa. La variable gènere i edat també cal tenir-la en compte. En les explicacions de la mortalitat de la Covid-19 s'ha generat un relat fals: la mortalitat és superior amb homes. Això és cert si només analitzem la mortalitat als hospitals però si analitzem la mortalitat a les residències i domicilis les dones són víctimes en nombre superior. Les dones tenen major esperança de vida, són majoria a les residències i viuen més anys soles al domicili propi.

La Covid-19 també ha donat ales al racisme. Els presidents Trump o Bolsonaro han etiquetat el virus com "virus xinès". El governador del Vèneto relatava com les comunitats xineses que mengen ratolins vius són les responsables de la pandèmia. A Índia la comunitat musulmana està acusada de ser la transmissora, "coronajihad". Però també a Catalunya l'associació temporers africans i Covid-19 està donant força a retòriques racistes.

Els determinants socials són molt importants en l'impacte de la transmissió. Les condicions dels habitatges (si n'hi ha), del treball, del nombre de persones en convivència habitual, l'alimentació, els estils de vida són sempre determinants en les infeccions i en molts factors de risc de totes les malalties. Són les polítiques públiques de salut i social que poden minimitzar els determinants socials de la salut. No és biologia, és societat.

La comunicació transparent, rigorosa, amb relat de salut pública pot ajudar a la població a entendre la responsabilitat de cadascú i a lluitar contra l'edatisme i el racisme en la Covid-19.

 

Marina Geli
Marina Geli Fàbrega, metgessa de vocació, coordinadora Centre Estudis Sanitaris i Socials Universitat Vic-Central de Catalunya. Consellera de Salut 2003-2010. Catalanista i sobiranista. Socialdemòcrata reformista. A Twitter: @marinageli.
27/07/2020

Covid-19: llibertat i responsabilitat

14/07/2020

Covid-19: edatisme i racisme

29/06/2020

Vulnerabilitat i resiliència

15/06/2020

Lliçons Covid-19

01/06/2020

Salut laboral i pandèmia

18/05/2020

L'envelliment

04/05/2020

Acció social en temps de Covid

20/04/2020

Covid-19: avui és demà

06/04/2020

Atenció residencial i la Covid-19

23/03/2020

Gestió de la crisi sanitària

Participació