OPINIÓ

Porno polític

«Benvinguts a la relegació dels principis i les ideologies a un segon pla, benvinguts a la lluita pel poder»

per Jordi Cabré , 17 de juny de 2019 a les 22:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de juny de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La sensació era aquesta, quan veia la varietat de pactes i aliances postelectorals en els diversos municipis. L'excusa és l'autonomia municipal i el fet que "el microclima de cada municipi és diferent", però de les aliances creades és ingenu no treure'n algunes conclusions generals. La primera, la venjança (merescuda) de l'unionisme contra l'independentisme, aquesta vegada sumant-hi Barcelona en Comú, que abandona la seva equidistància i se'ns revela com la marca blanca del PSC que ja semblava des del principi. Quan van començar a parlar dels "veïns i les veïnes" assimilant-los a allò que diguessin les famoses "associacions de veïns i veïnes", de representativitat més que descriptible, ja va quedar clar que la cosa anava d'això. Estil PSC de tota la vida. El "poble" són ells.

Això no impedeix que l'independentisme ha badat, i de quina manera. Ha menyspreat les virtuts de la unitat, ha estat ingenu sobre la seva penetració en l'àrea metropolitana i ha confiat en aquesta esmentada equidistància dels Comuns. Una cosa és la CUP, que podríem caricaturitzar (massa, ho sé) com una formació antisistema extrametroplitana, i els Comuns, que és la versió 15-M del socialisme. Doncs bé: la segona ha tingut millor resultats a la llarga, i ara en l'era postcrisi es nota com l'aliança amb el PSC és molt més natural del que semblava només fa dos anys.


Això ens porta a una cronificació de la política de blocs, sí, però tampoc l'independentisme no pot lamentar-se'n: l'"a por ellos" el va institucionalitzar el rei d'Espanya el 3 d'octubre del 2017, i des de llavors que no n'hem sortit, ni en sortirem fins que torni a haver-hi cert esperit unitari i un mínim full de ruta. No es tracta només, doncs, de "particulars idiosincràsies municipals": és que la ferida encara cou, i que ningú no vol perdre cap posició en aquesta guerra.

Benvinguts al porno polític, al "si jo m'hi poso, no s'hi posa l'altre", de forma indissimulada i descarnada. Benvinguts a la relegació dels principis i les ideologies a un segon pla, benvinguts a la lluita pel poder. L'independentisme faria bé de tornar a jugar millor en aquest tipus de guerra, si no vol esdevenir una opció només ideològica i plena de raó. Crec que molts ja s'han adonat de la infertilitat dels perfeccionismes i del "tenir raó". Del poc recorregut que té l'"autoritat moral". Quan hagi passat un temps, l'independentisme potser podrà tornar a dir que a banda de tenir raó és una opció útil i amb opcions de victòria. En aquests moments de recomposició, però, encara està negociant el seu pacte amb la realitat. I l'està negociant molt malament. Jo ja estic una mica fart de dir-ho, però jo no tinc pressa.

 

Jordi Cabré
Escriptor, advocat, expert en gestió pública. Col·labora en diversos mitjans escrits i audiovisuals. El seu últim llibre és Canvi cultural: retrat d'una generació, a edicions Pòrtic. A Twitter: @jordicabre.
09/03/2020

Una taula que parla

24/02/2020

L'espai postconvergent

10/02/2020

Ministeri de Defensa i Cultura

27/01/2020

Màgia i pragmatisme

14/01/2020

Victòria i justícia

31/12/2019

No desaprofitar l'ocasió

23/12/2019

No desaprofitar l'ocasió

17/12/2019

Som a l'any 31 o a l'any 78?

03/12/2019

Museu de Cera

18/11/2019

Ho hem normalitzat

Participació