Opinió

Un any de «Govern»

«Els ciutadans mereixen sentir que tot això, amb autonomia o amb independència, val més la pena. Facin, doncs, els canvis que calgui»

per Jordi Cabré , 4 de juny de 2019 a les 11:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de juny de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Sí, hi he posat cometes. I hi ha dues actituds ètiques davant d'això: hi ha articulistes i tertulians de perfil unionista que se'n riuen, d'aquestes cometes. Consideren inacceptable que el Govern doni mostres de desconcert i de lentitud, i que s'ha de posar a treballar i a callar, i la resta són excuses: els presoners, el fet que la legislatura comencés per unes eleccions convocades per Rajoy, el fet que ni Puigdemont ni Turull poguessin ser investits, la repressió, el judici, els mil obstacles legals per a l'exercici normal de la política.

Hi ha opinadors i polítics que obvien tot això, i es dediquen només a constatar "inacció". Bé, aquesta és una actitud ètica. L'altra és la meva. Però que jo defensi que és impossible governar en condicions quan l'atmosfera de persecució política és tan regnant, no vol dir que no pugui afegir que es podrien fer més coses. Que segurament l’independentisme es refarà millor de la seva patacada si es demostra a si mateix (i als altres) que té una forma de governar eficaç, eficient, millor.


Que la independència no és només una lluita del 2017, sinó que es deriva d’una sèrie de constatacions que tenen a veure amb el "model català": en ensenyament, en sanitat, en cultura (bé, en aquesta última encara faltaria molt per ser model de res). "Eixamplar la base" també és, a banda de guanyar aquesta batalla puntual algun dia, demostrar que la manera catalana de fer les coses val la pena malgrat les dificultats.

Ja sé que se'ns fa petita l'autonomia, ja sé que tenim una ferida terrible a les institucions i als lideratges (la majoria d'ells a la presó), ja sé que tots correm el risc de persecució d’una forma o altra: però tot això és compatible amb una demostració d'excel·lència en altres àmbits, que precisament reforcin l’argumentació a favor de l’autodeterminació. Que jo sóc el primer que ha dit sempre que sóc independentista perquè em sento català, no perquè hagi d’anar tot necessàriament millor... però el que tampoc no cal, quan no cal, és que tot vagi pitjor. O encara pitjor.


El balanç d'un any de govern no pot ser positiu, però no pot ser-ho perquè no pot ser-ho. Perquè no li deixen. No el deixen respirar. Aquesta és l'actitud ètica que jo crec correcta. Però això no treu que, passat un any, hauríem de donar símptomes de més orgull i més capacitat d'acció. No sé si és un tema de comunicació. Però els ciutadans mereixen sentir que tot això, amb autonomia o amb independència, val més la pena. Facin, doncs, els canvis que calgui.

 

Jordi Cabré
Escriptor, advocat, expert en gestió pública. Col·labora en diversos mitjans escrits i audiovisuals. El seu últim llibre és Canvi cultural: retrat d'una generació, a edicions Pòrtic. A Twitter: @jordicabre.
09/03/2020

Una taula que parla

24/02/2020

L'espai postconvergent

10/02/2020

Ministeri de Defensa i Cultura

27/01/2020

Màgia i pragmatisme

14/01/2020

Victòria i justícia

31/12/2019

No desaprofitar l'ocasió

23/12/2019

No desaprofitar l'ocasió

17/12/2019

Som a l'any 31 o a l'any 78?

03/12/2019

Museu de Cera

18/11/2019

Ho hem normalitzat

Participació