Opinió

És veritat la possibilitat de la immortalitat humana?

«Com pot la ciència que es base en realitats comprovables físicament trobar arguments per demostrar el pas a una realitat no física?»

per Joan Sala Vila, 28 de juny de 2018 a les 07:33 |
Fa pocs dies em va cridar molt l’atenció un programa televisiu de TV3 en el que un dels actors anunciava que ja ha nascut la persona que viurà mil anys i a continuació es parlava de la immortalitat com una realitat. Per la meva formació, jo hi crec en la immortalitat en que la mort és la porta oberta a l’etern. En base a les meves creences no negaré la possibilitat i molt menys quan l’apòstol Pau en la seva primera carta als Corintis el hi comunica un fet excepcional i els hi diu: ”no tots morirem, però tots serem transformats” (I Corintis XV,51). Quan i com serà aquesta transformació? La resposta no la té, la té Déu. I en el marc de la creació del món ho trobo lògic i veritat.

No sóc científic, penso en el procés de la història i, independentment de les irregularitats, la meva humil intel·ligència em diu que és un procés normal si reflexionem sobre la realitat de l’ésser humà. No conec els límits de la ciència però em faig una senzilla reflexió. La persona humana integral és matèria i esperit. He observat que quan l’esperit pateix una emoció forta, la matèria se’n ressent i sovint es veu dificultada en els moviments físics. I aquesta relació emotiva que afecta a la totalitat, la ciència la pot estudiar. D’exemples en vivim cada dia. Un d’esportiu. Quan un jugador de futbol està afectat per un disgust o una emoció forta, la seva actuació duran el partit es veu afectada i no rendeix allò que ell acostuma. Però també pot ser a la inversa. Hi ha instants a la vida que per la seva intensitat vivim l’infinit.


L’ésser humà, des de la meva idea, és creat a imatge de Déu, i aquesta reflexió significa que té una projecció divina. Però la filosofia hindú ens parla de la reencarnació com un procés de purificador per arribar al nirvana que és l’assoliment de la perfecció total, la immortalitat. En l’hinduisme l’assoliment de la felicitat total és la savatana dharma, la religió eterna, que és una forma de vida. L’hinduisme és una de les religions o formes de vida més importants del món amb una buit cents milions de persones que el segueixen en les seves diferents modalitats. Una evidència més de quin és el desig de la humanitat. Una altra religió amb una presència molt significativa al món ens diu en el seu llibre El Corà en l’azora XLVI: “Es cert, allò que diuen algunes persones: ”Nostre Senyor és Déu”, i a continuació es mantenen en el bon camí no han de témer: ells no viuran en la tristesa. Seran els hostes del Paradís: eternament hi estaran en recompensa del que hagin fet”.

La realitat d’una immortalitat té el seu reconeixement històric que comença en els temps prehistòrics amb els monuments funeraris, continua amb la divinització de certs personatges i arribem als nostres dies en que la ciència s’interessa per la veritat de la immortalitat. Però la pregunta, des de la meva humilitat, rau en “com pot la ciència que es base en realitats comprovables físicament trobar arguments per demostrar el pas a una realitat no física?”

Òbviament que la humanitat gaudeix d’una força intel·lectualment de projecció infinita i en la seva investigació no li ha mancat el mandat diví, perquè Déu actua a través de segones voluntats molt sovint. I és en aquesta afirmació que recolzo la meva postura de la possibilitat que sense que els científics en tinguin consciencia els possibiliti la seva investigació el Creador de l’univers. L’ésser humà no té sentit sense una projecció eterna. I la seva capacitat cada dia més desenvolupada en la veritat indefinida que apunta un infinit, em fa pensar en aquesta possibilitat. Però el meu pensament em diu que sense l’ajuda directa o indirecta de Déu no és possible. Ser imatge de Déu, com assegura el llibre bíblic del Gènesi és la base del meu pensament. Una demostració més de la grandesa humana de la que massa persones no en tenen cura. La ciència, una vegada més, és un missatge de projecció infinita. El problema rau en el temps i en la forma de com es desenvoluparà el procés. La ciència pot esdevenir un col·laborador.

 

Joan Sala Vila
Escriptor, poeta i divulgador (Hostalets de Balenyà, 31 de maig de 1929), és un dels introductors de l'hoquei gel a Puigcerdà. Ha escrit els llibres BM Granollers, esport i civisme i Sí, a les seleccions catalanes; també és l'autor del llibre de poemes Els quatre daus de la vida. És expresident de les Aules d'Extensió Universitària per a la gent gran del Vallès Oriental (AGEVO) i ha estat promotor de la Festa de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental.
28/06/2018

És veritat la possibilitat de la immortalitat humana?

23/05/2018

PP, PSOE, Ciutadans

02/05/2018

Judit, protagonista de la història

18/04/2018

Missatge humà d'un concurs literari

28/03/2018

L'estat espanyol davant la fallida

19/02/2018

Nacions per una nova Europa

30/01/2018

La rellevància de la dona en la història

16/01/2018

Transició vs. regressió

02/01/2018

A Mn. Joan Subirà, amb admiració i respecte

13/12/2017

El 21-D votaré independència

Participació