Judit, protagonista de la història

«Les dones no defalliran, per què malgrat la marginació patida a tots nivells, sempre ha sobresortit aquella dona que obre les portes als canvis històrics»

| 02/05/2018 a les 10:15h
Les manifestacions en defensa dels drets de les dones, que omplen aquests dies places de molts pobles d’Espanya, m’han portat a reflexionar amb més profunditat sobre la conclusió a que he arribat que la història ha traït el protagonisme de les dones, marginant-les i tractant-les com objectes del desig esclavitzador. Precisament la Bíblia m’ha ensenyat a bastir les meves idees parant esment en les actuacions femenines en situacions molt diverses i algunes molt complicades políticament.

És el cas de Judit. Dona vídua, benestant, d’una gran bellesa i defensora del seu poble. L’exèrcit d’Holofernes el tenia assetjat i per obligar-lo a rendir-se havia tallat les fonts d’aigua. Judit, davant els dubtes dels prohoms disposats a lliurar-se, vesteix els millors vestits, es perfuma amb les millors essències, es fa acompanyar per una serventa i diu als polítics que la deixin actuar i esperin la seva tornada. Traspassades les muralles, els soldats la rodegen i ella els diu que vol parlar amb el seu general per explicar-li com conquistar el poble. Holofernes, quan la veu, el que primer desitja és emportar-se-la al llit. Però Judit ho tenia tot previst. Li demanà tres nits per anar a resar. El general estava neguitós, però desprès del gran banquet organitzat, begut com estava s’emporta Judit a la seva tenda i només arribar cau estès sobre el llit, borratxo com estava, i la són el domina. Ella despenja l’espasa del general, li talla el cap, l’embolica i el col·loca a la cistella i amb la serventa fa el camí de cada dia. Els soldats la respecten. Aquesta vegada es dirigeix al seu poble. Quan li obren les portes els lliura el cap del general i el pengen la muralla. L’exèrcit al descobrir el crim fuig en desbandada i el poble se salva. Òbviament era una mort en legítima defensa.


Aquesta història s’ha repetit en diferents maneres al llarg de la història. I en algunes les dones han estat martiritzades i executades. Però han canviat el curs de la història. El meu fort no és la història, però algunes lectures m’han obert els ulls. Òbviament que, com en els homes, també hi ha dones que desentonen per l’avarícia del poder o del diner. Però aquestes no canviaran mai el món. Sí, que ho assoliran les que aquests dies han posat la por al cos als polítics espanyols en el poder. Les dones en el segle XXI, a Europa, no hauran de matar ningú físicament, però sí, psíquicament. I els temors comencen a escampar-ne símptomes. El problema rau en el fet que no es llegiran correctament els missatges i els revertiran fent culpables a les manifestants. Però en l’actualitat i en una democràcia les espases són els vots. I és precisament per aquesta circumstància que estic convençut de la victòria de les dones en les seves reclamacions. Se senten veus demanant dimissions d’algun ministre. Però allò més important és la qualitat de la dona amb la seva capacitat creativa de convicció. Només elles saben el que és ser mare i com fer feliços als homes.

Les dones caminen, encara que massa lentament, cap a la total igualtat de gènere en el treball, la cultura, l’economia, la política i també, religió, respectant les diferències físiques quina funció és el respecte mutu i la supervivència de la humanitat. Només cal no defallir en la contesa. I no defalliran, per què malgrat la marginació patida a tots nivells, sempre ha sobresortit aquella dona que obre les portes als canvis històrics. Des d’el seu silenci imposat, han pronunciat la paraula creativa.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Joan Sala Vila
Escriptor, poeta i divulgador (Hostalets de Balenyà, 31 de maig de 1929), és un dels introductors de l'hoquei gel a Puigcerdà. Ha escrit els llibres BM Granollers, esport i civisme i Sí, a les seleccions catalanes; també és l'autor del llibre de poemes Els quatre daus de la vida. És expresident de les Aules d'Extensió Universitària per a la gent gran del Vallès Oriental (AGEVO) i ha estat promotor de la Festa de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental.
Imatge de la presentació de les beques
Imatge de la presentació de les beques | Ajuntament de Granollers
01/01/1970
Es tracta d'un programa pilot treballat des del Pla Estratègic per agents socials, en el que podran participar un màxim de 7 persones
Enric Millo a l'acte de la Guàrdia Civil a Sant Andreu de la Barca
Enric Millo a l'acte de la Guàrdia Civil a Sant Andreu de la Barca | ACN
01/01/1970
La missiva recorda als batlles l'obligació de no permetre l'ocupació amb símbols que puguin malmetre la convivència després dels fets de Canet
La presentació del projecte de Sergi Mingote
La presentació del projecte de Sergi Mingote | Jordi Estruch
01/01/1970
Diu que un dels objectius és "visualitzar les capacitats de les persones discapacitades"