L'estat espanyol davant la fallida

«El govern central dedica la seva política a desmantellar Catalunya, quan és la solució del seu gravíssim problema»

per Joan Sala Vila, 28 de març de 2018 a les 17:27 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de març de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Andreu Deulofeu, farmacèutic de Figueres, en la seva obra La matemàtica de la història, afirmava que l’any 2029 seria el de la fallida espanyola, al ser la fi de la seva hegemonia. I tot indica que aquesta mena de profecia matemàtica es compleix. La política actual espanyola treballa d’esquena al seu futur i no dóna la importància deguda a la seva situació econòmica actual. Les paraules del govern diuen que tot va bé, que s’està en el bon camí quan la realitat augura tot el contrari. És veritat que l’economia s’ha revifat, però també ho és que aquesta revifalla és incapaç de solucionar el greu problema del dèficit públic de l’estat espanyol. I l’estat dedica la seva política a desmantallar Catalunya, quan és la solució del seu gravíssim problema. Incongruències de la política.

El deute públic de l’estat espanyol suposa avui, 2018, el 141% del PIB espanyol. Què significa això? Senzillament que la riquesa actual que genera no és suficient per complir amb el deute. I per què? Senzillament perquè la despesa pública de l’estat suposa el 42% del PIB. I amb aquesta economia no es va enlloc, només té una arribada, la fallida. Sembla  ser que la conclusió matemàtica del sr. Deulofeu s’està complint. Només un senzill detall de com es compleix amb el procés del deute. L’any 2007 era de 384.000 milions d’euros i el 2018 es de 1.143.000 milions. En 10 anys ha augmentat en 759 .000 milions. La situació és angoixant i el President del Govern diu que l’economia va endavant. Un detall, en els quatre darrers anys del Ministre Montoro el dèficit espanyol ha estat sempre deficitari essent l’any més petit de 40.000 milions d’euros.


Quan Europa digui que vol cobrar, què farà el govern de l’estat? Francament, Mariano Rajoy està desenvolupant una política que porta Espanya cap el desastre, però no fa res per evitar-ho. Més ben dit, sí, que fa, eliminar qui millor pot ajudar. El mateix ministre d’economia ha manifestat que Espanya per sortir del dèficit li seria impossible sense Catalunya. I què fa el President del Govern? Tot el contrari. Prefereix enfonsar Catalunya sense pensar que enfonsant Catalunya enfonsa la seva estimadíssima Espanya, que jo no em crec que l’estimi. Estima l’amistat de l’economia mundial, que quan arribi el dia li girarà l’esquena.

Sr. Rajoy, encara hi sou a temps, reflexioneu, només teniu un camí, dialogueu amb Catalunya i allibereu sense demora tots els presos polítics catalans. No somieu, Europa no està amb vostè, vol el diner del deute que heu provocat. Sense normalitat política a Espanya no us en sortireu. I la normalitat té una norma: respectar Catalunya en els seus drets. Com s’aconsegueix: parlant-ne sense limitacions. La llei aconsella el diàleg i no l’heu complert. El futur d’Espanya depèn de la llibertat de Catalunya.

 

Joan Sala Vila
Escriptor, poeta i divulgador (Hostalets de Balenyà, 31 de maig de 1929), és un dels introductors de l'hoquei gel a Puigcerdà. Ha escrit els llibres BM Granollers, esport i civisme i Sí, a les seleccions catalanes; també és l'autor del llibre de poemes Els quatre daus de la vida. És expresident de les Aules d'Extensió Universitària per a la gent gran del Vallès Oriental (AGEVO) i ha estat promotor de la Festa de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental.
28/06/2018

És veritat la possibilitat de la immortalitat humana?

23/05/2018

PP, PSOE, Ciutadans

02/05/2018

Judit, protagonista de la història

18/04/2018

Missatge humà d'un concurs literari

28/03/2018

L'estat espanyol davant la fallida

19/02/2018

Nacions per una nova Europa

30/01/2018

La rellevància de la dona en la història

16/01/2018

Transició vs. regressió

02/01/2018

A Mn. Joan Subirà, amb admiració i respecte

13/12/2017

El 21-D votaré independència

Participació