Èrik l'inventor

«La seva última gran obra mestra ha estat una ràdio feta amb una capsa de sabates»

per Lluís Vilaró, 12 de febrer de 2018 a les 16:42 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de febrer de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ho diu amb veu alta i clara: "me llamo Erik y mi nombre acaba con k". Te 11 anys i és un alumne d’educació especial de l’escola Federico Garcia Lorca de Mollet. Està fent classe de matemàtiques, però ja fa estona que el seu cap ha marxat cap a vés a saber on. Deu estar pensant en cables, connectors, motors de rentadores desballestades o bateries recarregables. "Es distreu sovint", diu la seva professora, l'Ylena, que s’entesta una vegada i una altra en cridar-li l’atenció perquè estigui atent al problema que hi ha a la pissarra i que encara ningú ha resolt.

L'Erik, acabat amb k com ell mateix recalca, es defineix com a inventor. Es passa hores i hores tancat a la seva habitació creant gorres amb ventiladors, làmpades relaxants o petits hivernacles. I tot ho fa amb material reciclat o peces que aconsegueix d’aparells antics. Se’n va a dormir mirant vídeos de Youtube per agafar idees i perpetrar les seves pròximes creacions. El dia següent arriba a classe amb el seu últim invent i el mostra als companys i a les professores. I és llavors quan se sent realment important.


La seva última gran obra mestra ha estat una ràdio feta amb una capsa de sabates. Ni més ni menys. El seus pares li van reglar un transistor petit. Massa petit. "Así de pequeño", diu mentre dibuixa la mida amb un gest amb les mans. La solució era fàcil: havia de construir una ràdio més gran. I molt més potent, per descomptat. Va desmuntar els altaveus de la televisió de la seva mare i va passar-se dos mesos fent una ràdio "que fa moltes més coses que qualsevol altra ràdio", segons explica ell mateix amb convicció.

Quan l’Ylena arriba a classe, es troba que tots els alumnes estan al voltant del pupitre de l’Èrik. Al bell mig de l’escena hi ha una ràdio flamant feta amb una capsa de sabates de color blau. És una ràdio amb quatre altaveus potents, una sortida USB i una petita llum que a algú ja no li feia servei. Es fa el silenci i l’Èrik sap que ha arribat el seu moment: encén l’aparell i comencen a sonar cançons de grups que mai van pensar que les seves cançons sonarien a través d’ una ràdio com aquella.

L’Èrik continua cercant pel botó que fa de dial i de sobte apareix la veu d’un home que explica que el Barça està en ratxa. Però en aquella aula de parets ocres a ningú li importa els gols que ha marcat Suàrez en els últims cinc partits. Companys i professores estan pendents de l’Èrik, que en aquells moments és més important que mai. Però ep! que la cosa no ha acabat. L’Èrik fa un gest amb el dit i avança la seva pròxima creació. Diu que farà un cotxe biplaça amb quatre motors de rentadores desballestades. I diu que el tindrà enllestit en un any. Ni més ni menys.

 

Lluís Vilaró
Nostàlgic per devoció i convençut que el futbol morirà el dia que Xavi Hernández pengi les botes, en Lluís Vilaró és un periodista que treballa a Vallès Visió. Influït enormement per aquella TV3 amb noms com Joaquim Maria Puyal o Thomas Magnum, es dedica a cercar la notícia per l'orient i l'occident del seu Vallès natal. Ha estat a l'Agencia Catalana de Notícies, Catalunya Radio, Ona Catalana, el diari Bon Dia d'Andorra o el Canal Català, entre d'altres. Li agrada pensar que es fixa en allò que ningú més es fixa i acostuma a somniar despert durant bona part de les hores del dia. Mai va guanyar els Jocs Florals de la seva escola. 

 
13/02/2018

A mig matí

12/02/2018

Èrik l'inventor

11/12/2017

«Boig per tu» i Inés Arrimadas

30/10/2017

Anatomia d'un altre instant

07/08/2017

Ángel Nieto i Derbi: un tàndem imbatible

27/07/2017

El polidor del Peveter Olímpic

26/07/2017

La primera medalla d'or de Barcelona 92

25/07/2017

El més gran dels voluntaris del 92

22/06/2017

L'avió privat de Ramon Mendoza

24/05/2017

Poemes d'amor i de mort

Participació