OPINIÓ

Clivelles

«Hem de recuperar el Govern per tornar a tenir la iniciativa i demostrar al món que quan ens autogovernem som capaços de fer-ho a l'alçada dels estàndards més avançats»

per Montserrat Tura, 4 de febrer de 2018 a les 20:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de febrer de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Una de les diverses accepcions de la paraula clivella és "fissura que es produeix en un material de revestiment o en un element estructural quan, en assecar-se, s'encongeix".

Ja ningú nega, i no hi ha perquè negar-ho, que la difícil situació produïda arran de les diferencies en els dies 26 i 27 d'octubre, quan alguns eren partidaris de convocar eleccions i poder controlar el procés electoral des de Catalunya, mentre que altres ho eren de la declaració unilateral d'independència que finalment va ser suspesa i més endavant tots vam acceptar com a fallida; s'havien produït escletxes importants en la relació personal dels líders dels partits que aleshores configuraven la majoria parlamentària, CUP, PDECat i ERC; els dos darrers, col·ligats en el govern de Catalunya en aquells moments.


Després dels polièdrics resultats del 21-D, les posicions tornen a ser diferents. Alguns, més arrenglerats amb ERC i algun sector minoritari del PDECat opten pel pragmatisme de recuperar el control de la part executiva de les institucions del nostre autogovern, mentre que la CUP, el president Puigdemont i el seu entorn, opten per vies unilaterals que seran, a la pràctica, de bloqueig en la recuperació del govern de la Generalitat.

La inflada i impietosa utilització de la presó preventiva fa que qualsevol anàlisi de la situació política actual tingui un component de dramatisme que tots desitjaríem no haver de conèixer en la nostra activitat política.

Però la paraula clivella té altres accepcions, com ara petita fissura produïda en l'epidermis i a la part superficial de la derma. Es tracta de ferides petites, sovint provocades pel fred, molt freqüents en els dits de les nostres àvies que rentaven amb aigua gelada fa molts anys. Les ferides eren petites però molt doloroses i sagnaven amb facilitat. Les diferències polítiques entre persones que han format part del mateix govern, que han viscut estratègies electorals no sempre lleials i viscudes com injustes, com ara l'acusació per part de l'entorn immediat del president Puigdemont de què no defensar la seva investidura encara que suposi el bloqueig de les institucions és donar suport al 155, corresponen a aquesta definició de clivella, ja que ERC també ha pagat un preu molt elevat de les equivocades decisions de desobediència als requeriments judicials dels darrers dies de la darrera legislatura.

Fora, al carrer, la translació d'aquestes diferències, que són inherents a la condició humana i a la dinàmica de grups nombrosos, la definició de clivella que més li escau és esquerda perpendicular a la superfície pictòrica produïda pel trencament d'una capa, o més, de vernís, de color o de preparació.


L'habitual sintonia entre l'ANC i Òmnium Cultural s'ha clivellat i l'aparició dels CDR, grups organitzats a l'entorn de posicions properes a la CUP que intentaran fer perdre el monopoli de la mobilització a les dues primeres entitats i que no perdran ocasió per acusar-les d'haver perdut la seva capacitat de mobilització i d'acció combativa, donaran un nou aspecte al suport popular de les tesis independentistes.

No ho relato des de cap mirada apocalíptica, ni em sembla que calgui posar-hi cap to dramàtic. Els moviments polítics tenen aquest tipus de comportament, perquè com els materials que s'utilitzen per a construir estructures es dilaten i es contrauen amb els canvis climàtics i de temperatura.

La dificultat de gestionar sense fissures (clivelles) els interessos col·lectius, les afirmacions i vivències personals és evident i ja no se li escapa a cap analista que res serà ni tan lineal i d'aparença tan unitària com fins ara.

Però els dies passen, i les institucions de l'estat volen fer creure que Catalunya ha seguit funcionant sense problemes aquests cent dies d'aplicació de l'article 155 de la Constitució; però no és cert. La presa de decisions clau s'ajorna a totes les institucions del país, es fa difícil projectar futurs, els nostres sectors econòmics (no especulatius) no remunten, i la decadència nia en la inacció governamental.

Per tant, cal que es tractin bé les clivelles, o senzillament que s'acceptin com inevitables, però hem de recuperar el govern de la Generalitat i hem de fer-ho amb la intenció de tornar a tenir la iniciativa i demostrar al món que quan ens autogovernem som capaços de posar els nostres serveis públics a l'alçada dels estàndards més avançats.

No podem llepar-nos les ferides, encara que siguin clivelles i facin molt mal. Hem de seguir el camí del progrés col·lectiu que tant ens ha caracteritzat i que ha sigut inherent al catalanisme cultural i polític.

 

Montserrat Tura
Metgessa, especialitzada en gestió de serveis de salut i economia sanitària. Va ser alcaldessa de Mollet del Vallès (1987-2003), població on va néixer i on ha viscut sempre, diputada al parlament (1995-2003 i 2010-2012) i consellera d'Interior (2003-2006) i de Justícia (2006-2010). Actualment forma part de la direcció assistencial dels Serveis Sanitaris Integrats del Baix Empordà. És mare de dues filles. A Twitter: @montserrat_tura.
11/11/2018

Maria Aurèlia Capmany

28/10/2018

Torna l’escalada d’armament nuclear

14/10/2018

L'esperança europea

30/09/2018

M'agrada una llei

16/09/2018

Foteses i grandeses

03/09/2018

Rohingyes i Aung San Suu Kyi

19/08/2018

En el pal més alt, la bandera catalana

05/08/2018

Converses sota l'ombrel·la

22/07/2018

Mirada baixa

08/07/2018

Eva Serra, hibridació de passions

Participació