A Mn. Joan Subirà, amb admiració i respecte

«Durant la seva direcció, la revista "Granollers, comunitat cristiana" fou sancionada per la censura, al menys dues vegades, per la seva defensa i pensament de Catalunya»

| 02/01/2018 a les 06:53h
La meva admiració i respecte no és fruit d’una amistat llarga en el temps, sinó curta en la intensitat i nascuda de la vocació periodística. Fou ell, qui en ser traslladat de parròquia em va demanar fer-me càrrec de la direcció de la revista Granollers, comunitat cristiana. No sé si la meva acceptació fou un error o un encert. La veritat és, que coherent amb el meu pensament temàtic, la seva llarga vida va tenir un final inesperat. Però no és hora ara de parlar-ne, Mn. Joan ho va deixar prou clar en el seu llibre dedicat a la premsa de Granollers. Com va néixer la nostra amistat? Precisament per l’amor a la premsa i a l’amor per Catalunya.

Crec que el concepte que jo tenia de la premsa religiosa estava en la seva línia, però no era ben vist per els responsables de la Parròquia. I la revista deixà de publicar-se i fins a dia d’avui continua inèdita. Penso que a Mn. Joan li va doldre encara que va entendre el per què. Mai me’n va parlar i jo tampoc. Durant la seva direcció, la revista fou sancionada per la censura, al menys dues vegades, i ho fou per la seva defensa i pensament de Catalunya. Recordo que Mn. Joan era un addicte a les reunions de la República de la Vall del Tenes que se celebraven al restaurant La Cruïlla, de Lliçà d’Amunt i en una d’elles va voler que l’acompanyés, gest que li agrairé tota la vida. Mn. Joan era un fervent defensor dels drets de Catalunya i de la seva llibertat amb dret a ser independent. I aquesta idea, la censura mai li va perdonar, així com tampoc un cert sector de l’església, encara que alguns col·laboradors de la revista eren ferms partidaris de la independència.

La seva vida i la meva no eren paral·leles, més aviat, convergents partint de punts diferents. Ell coneixia la meva vida i la meva secularització, el que no significava renegar de les idees religioses, independentment de les possibles diferències d’interpretació. I ell n’era conscient i em demanar que acceptés. Eren dies  de canvis polítics molt importants al país i d’idees religioses progressistes, essent el model meu una revista que es publicava a Santa Coloma de Gramanet. I la meva idea era el diàleg religiós amb el pensament d’esquerres que començava a ser present a la premsa de casa nostra. I, aquesta tendència, Mn. Joan, com a bon periodista que era, no la defugia, tot el contrari, perquè el diàleg és la base de la bona convivència.

És precisament aquesta orientació que algú m’acusés de voler convertir Granollers, Comunitat Cristiana en una revista comunista. I aquí va acabar la meva direcció. Ho vaig intentar, però el diàleg no fou acceptat. Penso que era l’herència que havia rebut de Mn. Joan Subirà a qui agraeixo de tot cor el seu oferiment i allà on sigui, al jo absolut etern, li demano perdó per no haver pogut continuar la seva feina. Fins sempre, Mn. Joan, l’infinit diví és el teu espai.

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Joan Sala Vila
Escriptor, poeta i divulgador (Hostalets de Balenyà, 31 de maig de 1929), és un dels introductors de l'hoquei gel a Puigcerdà. Ha escrit els llibres BM Granollers, esport i civisme i Sí, a les seleccions catalanes; també és l'autor del llibre de poemes Els quatre daus de la vida. És expresident de les Aules d'Extensió Universitària per a la gent gran del Vallès Oriental (AGEVO) i ha estat promotor de la Festa de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental.
01/01/1970
Les ràfegues podran superar els 70 km/h a l'àrea metropolitana de Barcelona
Aspecte que oferia la Porxada aquest dimarts al vespre | @sasami1964
01/01/1970
Les concentracions s'han repetit a diverses poblacions del Vallès Oriental
Imatge de la presentació de la nova programació | Ajuntament de Granollers
01/01/1970
S’han presentat un total de 36 projectes a la convocatòria