Catalunya com a capdavantera

«De què serveixen, avui, les lleis democràtiques a Europa a l’hora de jutjar la raó de la voluntat d’un poble?»

per Joan Sala Vila, 6 de novembre de 2017 a les 07:26 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de novembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Cap poble és propietari de la democràcia, la democràcia és global. La democràcia creada per maquillar el poder d’un estat és una dictadura vestida de pell d’ovella. La verdadera democràcia és respectuosa amb la dignitat dels pobles i la seva identitat i coordina la convivència pacífica entre tots. La manca de convivència mundial és la demostració que l’actual democràcia és manipulada pels interessos dels estats. L’Estat no és subjecte de la democràcia, el subjecte són les persones. L’Estat és un objecte al servei dels pobles. Però aquest servei a l’hora de practicar-lo canvia de direcció i són els pobles al servei del poder. Un exemple prou clar el tenim en l’actualitat als EUA, a Europa i com no, també a Espanya.

No negaré que la democràcia està avançant però molt lentament, perquè el poder polític no està al servei de la intel·ligència del model social, sinó a la manipulació d’aquesta intel·ligència que es troba agarrotada arreu. Molt parlar de democràcia, però a l’hora de la veritat: partitocràcia absolutista.


De què serveixen, avui, les lleis democràtiques a Europa a l’hora de jutjar la raó de la voluntat d’un poble? Senzillament de res, el poble ja ha votat i ara a complir allò que no vol. I el gran problema de Catalunya d’avui no és altre que la seva filosofia democràtica del poder de la gent. El famós article 155 no és per aturar el Govern de la Generalitat, que el persegueixen per fer por, sinó la filosofia dels pobles que centren la seva política democràtica en la força de la voluntat popular. I en un govern, com en el del PP, aquesta filosofia l’esborrona i l’espanta.

Empresonar el govern català és un argument atemoritzador perquè esperen que amb els polítics presos la gent deixarà de manifestar-se. I penso que s’equivoca. Han dirigit els seus dards contra l’economia per empobrir els ciutadans, però no és l’economia a qui tenen por, és a les persones que pensen, analitzen, jutgen i actuen i ho fan malgrat la seva política destructiva de l’ensenyament en les comunitats que no veuen seves. Un estudi aprofundit de la veritat d’allò que és un estat democràtic situaria a Espanya a la cua, com hi està per la seva corrupció. Estem vivim un món de contradiccions, incerteses en base a una democràcia que no ho és.

Catalunya no espanta només a Espanya sinó a Europa i espanta per la seva filosofia i també per la seva capacitat de relació amb estats que, sense ser una democràcia, saben com han d’orientar la seva política econòmica. Existeix en l’actualitat un partit democràcia- economia que el guanyarà qui trobi el millor consens de convivència en pau. I Europa aquest partit no sembla que el pugui guanyar amb la política de la veritat dels estats. I en aquest partit sembla ser que Catalunya hi actuarà d’àrbitre. No sóc profeta, però llegeixo, escolto, observo, analitzo i trec les meves conclusions. Catalunya és molt a prop d’esdevenir capdavantera en l’avenç democràtic de la política mundial.

 

Joan Sala Vila
Escriptor, poeta i divulgador (Hostalets de Balenyà, 31 de maig de 1929), és un dels introductors de l'hoquei gel a Puigcerdà. Ha escrit els llibres BM Granollers, esport i civisme i Sí, a les seleccions catalanes; també és l'autor del llibre de poemes Els quatre daus de la vida. És expresident de les Aules d'Extensió Universitària per a la gent gran del Vallès Oriental (AGEVO) i ha estat promotor de la Festa de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental.
28/06/2018

És veritat la possibilitat de la immortalitat humana?

23/05/2018

PP, PSOE, Ciutadans

02/05/2018

Judit, protagonista de la història

18/04/2018

Missatge humà d'un concurs literari

28/03/2018

L'estat espanyol davant la fallida

19/02/2018

Nacions per una nova Europa

30/01/2018

La rellevància de la dona en la història

16/01/2018

Transició vs. regressió

02/01/2018

A Mn. Joan Subirà, amb admiració i respecte

13/12/2017

El 21-D votaré independència

Participació