Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de novembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Cap poble és propietari de la democràcia, la democràcia és global. La democràcia creada per maquillar el poder d’un estat és una dictadura vestida de pell d’ovella. La verdadera democràcia és respectuosa amb la dignitat dels pobles i la seva identitat i coordina la convivència pacífica entre tots. La manca de convivència mundial és la demostració que l’actual democràcia és manipulada pels interessos dels estats. L’Estat no és subjecte de la democràcia, el subjecte són les persones. L’Estat és un objecte al servei dels pobles. Però aquest servei a l’hora de practicar-lo canvia de direcció i són els pobles al servei del poder. Un exemple prou clar el tenim en l’actualitat als EUA, a Europa i com no, també a Espanya.
No negaré que la democràcia està avançant però molt lentament, perquè el poder polític no està al servei de la intel·ligència del model social, sinó a la manipulació d’aquesta intel·ligència que es troba agarrotada arreu. Molt parlar de democràcia, però a l’hora de la veritat: partitocràcia absolutista.
De què serveixen, avui, les lleis democràtiques a Europa a l’hora de jutjar la raó de la voluntat d’un poble? Senzillament de res, el poble ja ha votat i ara a complir allò que no vol. I el gran problema de Catalunya d’avui no és altre que la seva filosofia democràtica del poder de la gent. El famós article 155 no és per aturar el Govern de la Generalitat, que el persegueixen per fer por, sinó la filosofia dels pobles que centren la seva política democràtica en la força de la voluntat popular. I en un govern, com en el del PP, aquesta filosofia l’esborrona i l’espanta.
Empresonar el govern català és un argument atemoritzador perquè esperen que amb els polítics presos la gent deixarà de manifestar-se. I penso que s’equivoca. Han dirigit els seus dards contra l’economia per empobrir els ciutadans, però no és l’economia a qui tenen por, és a les persones que pensen, analitzen, jutgen i actuen i ho fan malgrat la seva política destructiva de l’ensenyament en les comunitats que no veuen seves. Un estudi aprofundit de la veritat d’allò que és un estat democràtic situaria a Espanya a la cua, com hi està per la seva corrupció. Estem vivim un món de contradiccions, incerteses en base a una democràcia que no ho és.
Catalunya no espanta només a Espanya sinó a Europa i espanta per la seva filosofia i també per la seva capacitat de relació amb estats que, sense ser una democràcia, saben com han d’orientar la seva política econòmica. Existeix en l’actualitat un partit democràcia- economia que el guanyarà qui trobi el millor consens de convivència en pau. I Europa aquest partit no sembla que el pugui guanyar amb la política de la veritat dels estats. I en aquest partit sembla ser que Catalunya hi actuarà d’àrbitre. No sóc profeta, però llegeixo, escolto, observo, analitzo i trec les meves conclusions. Catalunya és molt a prop d’esdevenir capdavantera en l’avenç democràtic de la política mundial.
per Joan Sala Vila,