Anatomia d'un altre instant

«El bloc sobiranista ho haurà d’explicar molt bé si opta per anar a les urnes en unes eleccions autonòmiques»

| 30/10/2017 a les 07:00h
El president se situa davant del micròfon. Els alcaldes aixequen la vara i criden "president, president!". El Parlament acaba de declarar la independència de Catalunya i Puigdemont s’adreçarà al país per primera vegada després de la votació històrica que s’acaba de produir a l’hemicicle. Oriol Junqueras, que ha estat distant i seriós durant tota la sessió plenària, somriu tímidament i acarona l’espatlla de Puigdemont en un gest inèdit de complicitat. Ho fa com aquell amic que no ho acaba de ser: de seguida retira la carícia i torna a aplaudir. O potser ho fa com aquell company de fatigues que, amb professionalitat, li reconeix la feina feta i la valentia d’haver arribat fins on ha arribat malgrat les conseqüències que es preveuen. O potser ho fa així perquè els catalans som freds i superbs en qüestió de sentiments i una abraçada més sentida sortiria del guió establert.

El camí fins la proclamació definitiva de la independència ha estat estat esperpèntic. I Puigdemont i Junqueras en són conscients. Fins i tot Carme Forcadell es va equivocar en el recompte de vots més transcendent de la història del país: hi va haver 71 vots a favor i no 70 com va fer públic en un primer moment. Les hores anteriors van ser crues, surrealistes i van deixar entreveure que no hi havia pla B, que la previsió era mínima i que la feina a nivell internacional ha deixat bastant a desitjar. El govern espanyol, intransigent i maldestre, no hi ajuda, però des d’aquí teníem la confiança que els nostres dirigents anaven dos passos per endavant. I sembla que no ha estat així. No hi ha hagut cap as a la màniga i, almenys de moment, sembla que Catalunya hagi anat al xoc de trens sense airbags.

Però sigui com sigui s’ha arribat fins on s’ha arribat. Puigdemont, Junqueres i la resta d’implicats en aquest relat han complert amb els votants independentistes: han tirat endavant el referèndum i han declarat la DUI. I després de la sessió al Parlament, Rajoy cessa el govern i convoca eleccions autonòmiques. Un altre gir en el guió.

Són hores sensibles i les pressions s’han d’administrar bé. Però ara ja no hi ha volta enrere. El Parlament va donar l’encàrrec al Govern de tirar endavant la Llei de Transitorietat Jurídica, que preveu un procés que ha d’acabar amb unes eleccions constituents i l’aprovació de la nova constitució catalana. Abans de les detencions, abans de les conselleries buides i abans de vés a ser què, el Govern ha de blindar aquest full de ruta i ser conseqüent amb el que es va votar al Parlament.

Puigdemont no es dóna per cessat però Junqueres avisa que en els pròxims dies s’hauran de prendre decisions que "no sempre seran fàcils d’entendre". A hores d’ara, però, dubto que l’independentisme entengui que ERC, PdeCAT i CUP es presentin a les eleccions del 21 de desembre. Veig moltes més ganes de boicotejar els comicis i d’aprovar mocions als ajuntaments en contra de cedir espais electorals. El bloc sobiranista ho haurà d’explicar molt bé si opta per anar a les urnes en unes eleccions autonòmiques.

Desconec perquè Junqueras va fer aquell gest de tímida complicitat i perquè ho va fer d’aquella manera. Desconec quina relació personal tenen Puigdemont i Junqueras i quin és el seu grau de confiança. Algun escriptor haurà de fer l’anàlisi d’aquest i de tots els gestos, fintes i pressions del procés d’aquí uns anys, quan hi hagi prou perspectiva històrica i quan Catalunya sigui el que el poble de Catalunya voldrà que sigui. Ara és impossible d’analitzar: passen massa coses i les coses canvien cada cinc minuts. I la realitat és tan confusa com confusos i apassionants són els dies que ens han tocat viure.

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Lluís Vilaró
Nostàlgic per devoció i convençut que el futbol morirà el dia que Xavi Hernández pengi les botes, en Lluís Vilaró és un periodista que treballa a Vallès Visió. Influït enormement per aquella TV3 amb noms com Joaquim Maria Puyal o Thomas Magnum, es dedica a cercar la notícia per l'orient i l'occident del seu Vallès natal. Ha estat a l'Agencia Catalana de Notícies, Catalunya Radio, Ona Catalana, el diari Bon Dia d'Andorra o el Canal Català, entre d'altres. Li agrada pensar que es fixa en allò que ningú més es fixa i acostuma a somniar despert durant bona part de les hores del dia. Mai va guanyar els Jocs Florals de la seva escola. 

 
El camió bolcat a Montornès del Vallès | Bombers de la Generalitat
01/01/1970
L'accident no ha causat ferits | S'ha activat en fase de prealerta el Pla Transcat
Imatge de la inauguració oficial del festival Panoramic a Granollers | Toni Torrillas
Esteve Plantada
01/01/1970
Joan Fontcuberta és un dels impulsors del certamen, que es podrà veure als espais de Roca Umbert de Granollers fins al 26 de novembre
Un ple a Granollers | @Granollers
01/01/1970
Volen que el consistori que es personi com acusació particular quan es produeixi qualsevol agressió d'aquest tipus