Opinió

Com retornar el nom a cada cosa?

«Avui ha col·lapsat l’estat de dret, el que volíem protector, el de la defensa de la llei, no com a imposició sinó com a instrument dinàmic de solució»

| 01/10/2017 a les 22:00h
Escric aquestes paraules amb el cor entendrit i rabiós alhora. Fa temps que en el debat polític català havíem de demanar a cadascun dels líders polítics que parlava abrandadament que fes la seva definició de les grans paraules: llibertat, democràcia, poble, mandat democràtic, llei, impunitat, drets humans...

Paraules que han omplert la boca de posicionaments molt dispars i que tots n’han volgut tenir l’exclusiva. En nom d’aquestes grans paraules, a vegades repetides fins empatxar-nos s’han defensat els principis independentistes i la critica a les bases jurídiques dels diferents acords parlamentaris.

M’agrada la política reflexiva, la que esta disposada a incorporar aportacions d’altres sensibilitats. Fujo del fanatisme que no accepta que pot estar equivocat, dels que sempre creuen que estan en possessió de la veritat. Argumento amb tots els exemples que puc les equivocacions de l’Estat en tots els actes de confiança que Catalunya i els catalans hem fet en la cerca d’una entesa política que només mentalitats obertes i sistemes basats en el reconeixement i la lliure unió haurien fet possibles.

Per altra banda, no considero a la policia un servei exempt de duresa, no estan pensats per embolicar-nos en llençols de seda, per tant, no tinc una idea bucòlica de la seva funció encara que les imatges de clavells en el canó de les seves armes sempre resulta plàsticament bonica i emocionalment entendridora.

Però avui dia u d’octubre de 2017, les persones sense responsabilitats institucionals de cap mena que es trobaven en les seus electorals d’un referèndum que sabien suspès però que volien utilitzar com a protesta i reivindicació pacifica de que algun dia es permeti a la comunitat nacional catalana opinar sobre la seva unió o secessió d’Espanya, no pensaven oposar resistència de cap mena. No cal ser un gran analista per saber que la resistència pacifica era el que convenia a la causa catalana i la que s’adiu al comportament del moviment independentista.

Veure les unitats de la Policia nacional i de la Guàrdia Civil colpejant persones d’edat avançada, arrossegant persones estirant-los els cabells, saltant des de l’escala damunt de voluntaris, colpejant als que ja estaven ferits d’una càrrega anterior, trencar dits un a un, utilitzar gasos lacrimògens, insultar a dones per la seva condició de dona, usant les seves defenses amb ànim de fer mal, trencant sense miraments escoles amb història i espais públics construïts amb esforç només pot tenir paraules vinculades a la barbàrie.

Tots els responsables d’una actuació d’aquestes característiques han quedat incapacitats per a parlar de futur. No hi ha futur per a qui creu que hi ha possibilitats de recuperar la confiança reciproca amb actuacions d’aquesta mena. Fins i tot persones que hem defensat públicament i reiteradament la funció social de les policies en plural, avui ens esgarrifem doblement en veure la manca de professionalitat d’aquestes unitats que els seus superiors deuen haver esperonat amb ordres plenes d’odi per actuar com ho han fet.

I, llavors, com recuperarem el nom de cada cosa? Busco refugi i consol en els homes savis que van esmerçar la seva vida a fer entendre com n’és de profund el vincle del nostre sentiment de pertinença amb els nostres mots i només puc pensar en la serenitat d’Espriu: ...”hem viscut per salvar-vos els mots, / per retornar-vos el nom de cada cosa”

El món sencer ha entès avui el difícil camí d’un diàleg on les paraules havien col·lapsat. Però avui, després d’aquestes accions, ha col·lapsat l’estat de dret, el que volíem protector, el de la defensa de la llei, no com a imposició sinó com a instrument dinàmic de solució dels greus problemes socials.

Avui la “causa catalana” ha guanyat simpaties al món i l’Estat espanyol ha mostrat la seva vessant més intransigent. Nosaltres farem cas a Espriu i “ens mantindrem fidels al servei d’aquest poble”, però demanem als que dirigeixen els nostres designis que no es deixin portar per la mateixa ràbia que em vist en els ulls dels policies que mostraven urnes de plàstic com a trofeu. Estem en la cruïlla dels interrogants, responguem-los amb serenitat i intel·ligència, el contrari del que ens han abocat al damunt.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

No ho arreglaran
Quin pais!, 01/10/2017 a les 22:40
+15
-81
Els qui ho han trencat no ho arreglaran. Fora tots ells! Vull votar un altre President de la Generalitat. Vull votar un altre Presidente del Gobierno. Els vull tots fora de la política, son uns animals insensibles, uns bojos, uns irresponsables, que han creat aquesta situació des de l'enrocament i l'inmobilisme. Volien un xoc de trens i els ferits els posa el Poble! A la merda tots ells! Vull uns altres polítcs. Si no arreglen els problemes, que se'n vagin! FORA TOTS!!
Calli, si us plau
Anònim, 01/10/2017 a les 23:13
Interessant
+66
-16
Per l'amor de Déu, vostè i la resta de susiates, que no socialistes, callin. Tenen la boca i les mans plenes de la sang dels catalans
Et recordaré la vergonya
AnònimEnrica, 01/10/2017 a les 23:56
+39
-18
Sra. Tura auqest article cobard la perseguirà tota la vida. Vergonya! Que la vergonya l'acompanyi per sempre.
Ortografia !!
Anònim, 01/10/2017 a les 23:57
+31
-4
la mateixa ràbia que Hem vist en els ulls dels policies que mostraven urnes de plàstic com a trofeu.
El nom de cada cosa
Anònim, 01/10/2017 a les 23:58
+20
-3
em no és hem !!
Gràcies Montserrat per l'article
Anònim, 02/10/2017 a les 00:48
+33
-9
Avui alguns diuen que ha estat un dia trist per la democràcia i jo que ho he viscut des de divendres participant activament i a primera linia estic cansada, hem patit per nosaltres i per tots aquells que estaven passant el mateix mal trangol però penso que encara no sóc prou conscient del valor que té haver defensat col.lectivament una societat democràtica on els ciutadans ben informats puguin tenir criteri de tot alló que passa a les nostres vides.....
Defensar la democràcia amb tant convenciment només ens pot fer sentir plens d'orgull.
Que "Com retornar el nom a cada cosa?"
qvic, 02/10/2017 a les 02:39
Interessant
+55
-5
Molt sencill, sra. Tura: Feixisme contra Democràcia. Violencia contra Pacifisme. Brutalitat contra Dignitat.
Cal dir les coses pel seu nom: repugnant i fastigós!
qvic, 02/10/2017 a les 02:44
+51
-5
Ha ressorgit el feixisme a Espanya. Nosaltres anem tirant. Si algú més s'hi vol sumar, encantats, ja ens trobarem com a pobles germans i iguals...però amb el feixisme n'hi parlar-ne!
Supèrbia
Octubre, 02/10/2017 a les 05:50
+54
-7
Sra. Tura amb qui comparteixo el dol.
Gràcies.
Digui als seus amics socialistes que deixin de fingir que ens volen bé a tots els catalans. Ells han priotitzat el suport a aquesta Espanya superba.
Adéu siau .
diàleg ja!
Anònim, 02/10/2017 a les 09:08
+4
-19
L'acció policial ha estat inacceptable i cal que hi hagi investigacions, com va passar amb aquells aldarulls en què una dona va perdre un ull a causa d'una bala de goma dels Mossos. I que TOTHOM reconegui els propis errors, les equivocacions que s'han comès, les mentides i les mitges veritats que s'han dit i que s'iniciïi un diàleg autèntic sense excloure cap força política i, com molt bé diu la Sra. Tura, parlant clar i no jugant amb les paraules com fa tant temps que estem veient que fan els nostres líders polítics.
No n'apreneu
Agusti d'Hipona, 02/10/2017 a les 09:13
+30
-6
El que fa més mal i ràbia d'aquest articlet de la Sra Tura és que es passa pel folre el fet que ahir fou un referèndum amb totes les de la llei i no pas una suposada consultat que les persones ahir "volien utilitzar com a protesta i reivindicació pacifica de que algun dia es permeti a la comunitat nacional catalana opinar sobre la seva unió o secessió d’Espanya,"

Ahir vam votar per decidir la nostra secessio d'Espanya i no hem d'esperar el permis de persones com vostè pel que que no tenim "responsabilitats institucionals" Tot l'article fa un tuf insuportable de "despotisme il.lustrat" bastant fastigos. Ahir vam decidir i si a la Sra Tura no li agrada, que s'hi posi fulles
I la conclusió quina es Sr. Tura?
Anònim, 02/10/2017 a les 09:54
+25
-6
Que els equidistans com vosté ens dosifiquin la llibertat, la dignitat i el poder? La resposta a les urnes ha set NO.
Que pasi un bin día.
Perdona?
Anònim, 02/10/2017 a les 10:05
+27
-6
Els Catalans ja l'hem decidit el nostre futur.
....
Anònim, 02/10/2017 a les 11:48
+15
-5
A bona hora escriu això, què ràpid s'ha canviat de camisa.
Para flipar!
Anònim, 02/10/2017 a les 12:26
+29
-4
Que en España, en general, se justifique lo de ayer no nos puede sorprender cuando en Cataluña tenemos "catalanes" que lo hacen.
Pensaba - no sé por qué - que en una situación límite como ésta, se pondrían del lado de la mayoría del pueblo catalán. Pero no, han vuelto a elegir, y de manera definitiva, ponerse a las órdenes del PSOE; hoy he escuchado a Salvador Illa, al Ros y al Ballesteros y casi vomito.
No és l'hora
Anònim, 02/10/2017 a les 12:49
+13
-3
És l'hora de recordar que aquí ja tenim prohibides les bales de goma, i no pas d'excusar el incompliment d'això mateix quan els mossos van fer el mateix. No ho és perquè d'allò se'n va fer un aprenentatge que uns no volen atendre. Però hi han encara qüestions que també són molt fortes. Farts de dir que el referèndum no és il·legal. Si ho dèiem era per això. Cansats de dir que la gent té dret d'expressió; doncs ho dèiem per això. Cansats de dir que els problemes polítics troben solució fent política; era per això. I què diu els psoe? Diu que la violència no és admissible, que la culpa és de la gent que té una expressió política, que fa ús de la llibertat d'expressió i que vol votar.
Dedicat a Arrimadas, Iceta, Albiol i altres "equidistants"
Anònim, 02/10/2017 a les 13:37
+20
-3
A quina meitat de la Catalunya "dividida" o "fracturada" ha colpejat l’estat espanyol??
Si el 23-F Juan Carlos va ser presentat com l'aturador del cop
Anònim, 03/10/2017 a les 21:04
+0
-0
ara, avui, Felipe sera presentat com l'aturador de l'1-O
Reforçament de la Monarquia Española davant d'españols i d'españols-catalans
I 36 anys més de sotmetiment dels catalans...
Un vot a favor de la Sra. Tura
Joan Sala Vila, 05/10/2017 a les 10:47
+4
-0
Sóc independentista, defenso per escrit la independència de Catalunya fa més de trenta anys, i l'article de la Sra. Tura és valent, respectuós i defensa els drets dels Catalans. No es pot llegir amb el prejudici de que una socialista no pot ser independentista. Només emprant al final de l'escrit les paraules de Salvador Espriu demostra quina és la seva voluntat de respecte a la independència de Catalunya. Montserrat Tura és noble, sincera, no és ni Iceta, ni Pedro Sànchez. Estic segur que va votar SÍ.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Montserrat Tura
Metgessa, especialitzada en gestió de serveis de salut i economia sanitària. Va ser alcaldessa de Mollet del Vallès (1987-2003), població on va néixer i on ha viscut sempre, diputada al parlament (1995-2003 i 2010-2012) i consellera d'Interior (2003-2006) i de Justícia (2006-2010). Actualment forma part de la direcció assistencial dels Serveis Sanitaris Integrats del Baix Empordà. És mare de dues filles. A Twitter: @montserrat_tura.
Una part de la plantació de marihuana desmantellada a Llinars del Vallès | Guaàrdia Civil
01/01/1970
S'han intervingut 5.856 plantes de marihuana i més de 89 quilos d'aquesta droga ja processada en una de les majors plantacions "indoor" de Catalunya | L'organització utilitzava naus embargades per bancs per a la producció de la droga i com a base d'operacions per al narcotràfic | La droga es carregava en camions i oculta en palets de menjar amb destinació a Espanya i a altres països europeus
La confluència entre el carrer Josep Umbert i la Rambla Josep Tarradellas | Google Street View
Jaume Ventura
01/01/1970
Els fets han passat aquest dissabte a les 11:15 hores
Una ambulància del SEM | Jonathan Oca
01/01/1970
Un cotxe ha sortit de la via per causes que encara s'estan investigant | Han mort el conductor i la passatgera davantera