Sol com un mussol

Els que coneixem l’actual alcalde de Sant Feliu, Pere Pladevall, intuíem que algun dia passaria el que ara està passant. En algun moment, el Pere (el personatge construït a còpia de cop d’enterro, de vendre com a favors personals el que són obligacions i de passejar tot el dia pel carrer) deixaria pas al Zinc (amb les seves rampellades, el seu mal caràcter i el sectarisme extrem). Com en una tragèdia grega, el Sr. Alcalde Pladevall ha deixat pas al Zinc de sempre.

En Zinc, conegut a totes a totes les administracions i Ajuntaments del volt que el viuen com una experiència desagradable a la qual si tens mala sort algun dia et toca aguantar. El Zinc de la improvisació, del un dia blanc i l’altre negre. D’entendre l’adversari com un enemic, el Zinc sense un projecte que vagi més enllà de l’endemà i del dia a dia.... I finalment arriba la solitud extrema.   La solitud extrema és com es troba actualment el nostre Alcalde per més que intenti fer tuits fent veure el que no és. A l’Ajuntament ara es mana per inèrcia, perquè els regidors que hi ha del seu ex-equip de Govern estan esperant plegar, perquè és massa just per fer una moció de censura a 5 mesos d’unes eleccions, perquè el PSC del qual formava part ja té un altre cap de llista i CAP regidor del seu equip (novament i per segon cop) repetirà. I mentrestant, el poble llença 5 mesos més per la claveguera, rai que ho tenim tot fet!. Mentrestant el poble ha llençat 4 anys més de perdre oportunitats, quatre anys més sense fer res de guix, de fer el qui dia passa any empeny: amb la mateixa plaça, amb els mateixos carres malgirbats i desendreçats, i amb encara més problemes de mobilitat. Amb un poble que cada dia és més dormitori i menys poble. Sense ni un sol projecte de futur, i el que hi ha, fer un aparcament just a tocar de la plaça, a la darrera zona verda que podríem tenir, seria el cop final irreversible.

Hem tingut 7 anys de Zinc a l’Ajuntament, el poble ja n’ha pagat un preu prou alt, prou car. Ja hem perdut prou el temps. Ja hem perdut prou el temps mentre els municipis del nostre entorn ens agafaven encara més avantatja. Estalviem-nos l’agonia final, estalviem-nos veure el final de la tragèdia. Els que han tingut la moral, el mèrit i la residència de suportar-lo 4 anys treballant amb ell ja han tirat la tovallola, no és prou senyal?. El seu propi partit, el PSC, en fuig, no és prou senyal?. L’Ajuntament no és una obra de teatre, no n’hi ha prou amb ser arreu, també cal ser sobre els temes, cal equip, cal xarxa per conèixer i buscar les millors opcions i cal projecte. Amb el Zinc sol com un mussol Sant Feliu no té futur ni cap altre projecte que seguir sent notícia pels seus estirabots.