El mur del 5%: una vintena de forces queden fora del ple de Granollers al llarg de la història

• Eleccions municipals 2023 en directe
• Eleccions municipals 2023: últimes notícies
• Resultats eleccions municipals 28-M
• Quant en saps de la política del teu municipi? Posa't a prova

El 5% és segurament la xifra que tenen més present els partits que es presenten a les eleccions municipals, especialment els més petits i que no tenen una infraestructura o suport d'àmbit nacional. Aquesta és la barrera que han d'assolir per aconseguir representació al ple. I és que al llarg de la història, des de la primera cita electoral el 1979 i fins el 2019, una vintena de candidatures s'han quedat sense cadira a Granollers.

Els primers comicis locals viscuts amb la democràcia, els de 1979, van acabar amb ERC Front Nacional de Catalunya fora del govern després de quedar-se en 489 vots, un 2,5% del total. El partit guanyador aquells comicis va ser el PSC, que va aconseguir un 39% dels vots (7.507 suports). Rafael Ballús va ser el primer alcalde de la democràcia, i al ple van entrar PSC, CiU, PSUC i la UCD.

Quatre anys després, el 1983, va haver-hi dues formacions que es van presentar a les eleccions però que no van tenir prou suport per entrar a l'Ajuntament: el PSUC va obtenir 646 vots, una xifra que representa un 2,9% del total, mentre que l'Agrupación de Electores (AE Catalana), va quedar-se en 385, un 1,7%.

El 1987 va haver-hi 4 formacions que es van quedar fora del consistori. Es dona la circumstància que Esquerra per Granollers es va quedar a molt poc del 5%: en concret, un 4,94% (1.138 vots). Alianza Popular va tenir 1.005 suports (un 4,4%), mentre que el Centro Democrático y Social va tenir-ne 887 (3,9%) i la Plataforma Humanista 317 (1,4%). Aquells comicis, el PSC (10.186, 44,6%) i CiU (9.299, 40,7%) no van donar opció als seus rivals i van acabar amb 11 i 10 regidors, respectivament.

El mateix bipartisme es va repetir el 1991. Els 9.774 vots (un 44,1%) que el PSC va aconseguir li van suposar 13 regidors, mentre que CiU en va aplegar 8.994 (40,6%) que van suposar 12 representants. ERC va quedar a un pèl del 5%, en concret va tenir un 4,99% dels suports amb 1.111 vots rebuts. El ja PP (3,2%), IC (2,99%), Els Verds (2,29%) i CDS (1,68%) no van superar la barrera del 5% i van quedar fora de la sala de plens. Uns mesos després, el 22 de maig de 1992, es produïa la famosa moció de censura que feia alcalde Josep Serratusell, de CiU, i en feia fora Josep Pujadas amb el vot de Manuel Nériz després de deixar el grup socialista.

El 1995, qui es va tornar a quedar fora va ser el CDS. Ho va fer amb només 224 vots, un 0,84%). IC-EV sí que tenir un regidor, al superar per poc el 5% (5,62%) amb 1.486 vots. Aquells comicis els va guanyar Convergència i Unió amb 10.587 vots (un 40,09% del total). El PSC va obtenir els mateixos regidors, però amb 931 vots menys.

Les últimes eleccions abans d'acabar el mil·leni, les del 1999, les va tornar a guanyar el PSC, que des de llavors només suma victòries. Però, en aquest cas, diverses formacions no van poder superar el 5% i van quedar fora. Qui va quedar més a prop va ser ICV-V-EPM, que es va quedar en un 4,04% dels suports, i el van seguir Els Verds-Confederació Ecologista de Catalunya (2,14%), EUiA (1,41%), Partit per la Independència (0,32%) i UC-CDS (0,26%).

Els primers comicis dels 2000, els del 2003, van confirmar que amb menys del 5% no s'aconsegueixen regidors. Els Verds del Vallès Oriental van tenir 670 vots, una xifra que representava un 2,7% del total, i CDS va tornar a quedar fora amb un 0,2%. Uns mesos després d'aquestes eleccions, Josep Mayoral es convertia en alcalde després de la renúncia de Josep Pujadas.

El 2007, ja amb Mayoral com a cap de llista, el PSC guanya i aconsegueix uns contundents 14 regidors (un 48% del total dels vots). ICV-EPM es va quedar ben a prop amb un 4,5% dels suports (amb 916 vots), i els van seguir Ciutadans (3,1%), CUP (2,2%), EUiA-EU (1,6%) i, un altre cop, el CDS (0,4%).

Les eleccions del 2011 van deixar diversos partits fora del consistori. El tall el va marcar ERC, que va aconseguir un regidor amb 1216 vots. I, a continuació, els que no van superar el 5%: Solidaritat (2%), PlataformaXCat (1,9%), Ciutadans (1,6%, Som Granollers (1,5%) i Partit Família i Vida (0,3%). 

Ja al 2015, ICV-EUiA va ser el primer partit que va quedar sense representació tot i passar en 87 dels 1.000 vots, que van significar un 4,7% del total. Guanyem Granollers va aplegar-ne 712 (3,1%) del total, i VOX-Família i Vida 56 (0,2%).

Finalment, les últimes eleccions municipals viscudes a Granollers, les del 2019, van ser les que van deixar més formacions fora de la sala de plens. Qui va quedar més a prop va ser la CUP, que va veure com els 1331 vots no servien per arribar al 5% i els situaven en un 4,8%. Tot seguit, Podemos (838 vots, un 3%), PP (832, un 3%), Granollers En Comú-En Comú Guanyem (713, 2,6%), Som! Granollers (63, un 0,2%) i Partit Família i Vida (47, 0,2%).