Bojan, a Granollers: «És millor no conèixer els teus ídols, t'emportes una desil·lusió»

El programa El Món a RAC1 s'ha emès aquest divendres des de la Sala Tarafa, a Granollers. Un dels convidats ha estat Bojan Krkic, que acaba d'anunciar que es retira del futbol professional als 32 anys. Durant la conversa amb Jordi Basté, el de Linyola ha explicat les seves experiències a l'esport d'elit, però també què suposa la pressió i com afrontar-la amb l'ajuda de professionals.

Bojan Krkic va debutar al Barça l'any 2006, quan només tenia 17 anys, i va jugar amb Roma, Milan, Ajax, Stoke City, Mainz, Alavés, Montreal i Vissel Kobe. 

"Quan vaig tornar de Japó tenia claríssim que plegava", ha reconegut. "Estic alliberat", ha declarat. "Quan se'm va despertar la il·lusió de començar un nou camí vaig decidir que plegava".

La desil·lusió i l'ajuda

Bojan arriba al primer equip conscient que "estava jugant al millor club del món i l'exigència és màxima". Tot i això, la il·lusió i l'ambició el feien avançar per un camí del qual desconeixia què li portaria. 

El context de la seva arribada no va ser el millor. El davanter arriba en un moment "després d'uns anys sense èxits i en un moment on molts jugadors estaven sent criticats". En aquest context, explica, "va entrar el vestidor un nen amb molta il·lusió, que despertava l'amor del públic i aportava el que no hi havia en aquell equip". 

Això contrastava amb l'actitud de les anomenades vaques sagrades de l'època: Deco, Ronaldinho o Eto'o no van posar cap facilitat per la seva integració. "No ho explicava als pares perquè no patissin més del que tocava", ha arribat a explicar. I tampoc ho parlava amb els seus amics culers: "És millor no conèixer els teus ídols, t'emportes una desil·lusió".

Tot i aquest mal record d'alguns companys, la situació és a la inversa amb altres. Ha volgut destacar que hi va haver molts jugadors que el van ajudar, però n'ha citat especialment dos: "Henry i Ibrahimovic. L'Henry també va començar molt jove i potser es veia identificat. He viscut amb ell l'etapa de company d'equip i d'entrenador a Montreal i ens ha unit una química molt especial. Pel que fa a l'Zlatan, recordo un dia que em crida al vestuari i em diu que mentre ell estigués allà, jo podia estar tranquil".

Bojan també ha parlat sense embuts de l'ajuda piscològica. Ell va començar a anar al psicòleg als 14 anys, quan jugava al futbol base. "El gran salt va ser quan amb 17 anys començo la psicoanàlisi", ha admès. En molt poc temps va passar de "ser un noi de Linyola a qui només coneixien els amics i la família a no poder caminar per Barcelona, a ser un personatge públic que generava moltes expectatives i il·lusió a l'afició", ha recordat.

"Abans d'un partit contra l'Osasuna, on era titular, vaig començar a tenir marejos. Després del partit vaig tenir el meu primer atac d'ansietat", ha explicat el davanter. Arran d'aquell fet va començar a anar al psicoanalista, una fase de la seva vida "molt patida però d'un aprenentatge molt gran".

Ell té clar que demanar ajuda és una línia a seguir, encara que hi hagi gent que no ho vulgui reconèixer: "Dir que vas al psicòleg sembla que sigui mostrar les teves debilitats. A mi em dona confiança mostrar-les perquè em posa davant d'un repte i l'afronto". Unes dificultats que s'accentuen el 2020, quan comença la pandèmia i ell ja vivia a Canadà: "Vivia a Montreal i vaig estar un any sol sense veure els pares ni amics, va ser molt dur".

En aquest sentit, al ja ex futbolista se li ha preguntat per les similituds del seu inici de carrera amb el d'Ansu Fati. I ha reflexionat: "No pot ser que un juvenil salti al primer equip sense passar pel filial, per molt bo que sigui. "Hi poden haver lesions, i ell ho ha patit. S'ha de donar importància als temps, als processos naturals que fan els futbolistes i a la seva part humana" perquè "encara que els aficionats vulguin veure cada dia al futbolista rendint, són persones", ha dit.

Pel que fa al cas Negreira, Bojan creu que "probablement hi ha una campanya en contra del club". El de Linyola ha afegit que "quan era jugador blaugrana mai no va tenir cap tipus de sensació" que tinguessin ajudes arbitrals. 

Últim partit amb la selecció catalana

Bojan també té clar que li agradaria penjar les botes jugant amb la selecció catalana: "He jugat el 90% dels partits de la meva carrera sol, a l'estranger, lluny dels meus. Per això vull jugar un últim partit a casa, amb la meva gent". De fet, afegeix que li agradaria que aquest últim partit fos contra la selecció holandesa: "Per l'estil de joc i pel que ha significat la figura del Johan Cruyff", ha reconegut.

Un cop tanqui l'etapa com a futbolista, té clara la seva il·lusió: transmetre tot el que ha viscut a les noves generacions ajudant a la gestió esportiva professional. A més, d'aquí a uns mesos estrenarà un documental on explicarà la seva carrera i el seu treball psicològic.