Un estudi pioner sobre l'espoli franquista a Caldes de Montbui identifica quins béns es van requisar

Un estudi sobre l'espoli franquista a Caldes de Montbui detalla i documenta què va passar amb els béns de les entitats que el van patir i ha permès identificar i documentar els béns
requisats a entitats i indústries, així com determinar on van anar a parar. A partir d'aquesta investigació, l'Ajuntament reclamarà el retorn de les aproximadament 70.000 pessetes espoliades, entre d'altres, al menjador popular infantil o a la Caixa Rural.

L'estudi "Les víctimes de l'espoli franquista a Caldes de Montbui, 1939-2023" ha de permetre posar llum a un dels episodis més tèrbols del final de la Guerra Civil. Elaborat per Neus Moran Gimeno, doctora en història contemporània per la UB i investigadora de la Càtedra Josep Termes de la Universitat de Barcelona (UB), ha permès identificar i documentar quins béns es van requisar, com es va dur a terme i, en alguns casos, determinar quin ha estat el destí d'aquest patrimoni. L'estudi també detalla el paper i la implicació de les autoritats municipals en l'assenyalament i l'execució de les requises a les entitats qualificades d'enemigues i que van ser "extingides" pel franquisme.

La realització d'aquesta investigació és fruit de l'aprovació, el 27 de maig de 2021, d'una moció presentada conjuntament per ERC, la CUP, el PSC i Junts a instàncies del Centre, Ateneu Democràtic i Progressista. El text, presentat inicialment per la CUP, es va aprovar
per majoria absoluta de 15 vots i l'abstenció del PP. La moció instava l'Ajuntament a assumir els treballs de recerca necessaris per reparar i rescabalar el que va suposar l'espoli al municipi. Paral·lelament, ofereix la possibilitat a les entitats i els descendents de les persones afectades de disposar de documents que en futur es podrien fer servir en cas d'iniciar processos legals per recuperar el patrimoni espoliat.

A Caldes de Montbui s'han localitzat més de 180 procediments judicials militars i 28 expedients de responsabilitats polítiques incoats contra 53 persones domiciliades al municipi, de les quals, 47 ja havien estat processades als jutjats militars. Entre aquests expedients destaquen els instruïts contra el Centre Democràtic i Progressista que, tot i que aparèixer indexat, no s'ha pogut consultar perquè està desaparegut a l'Arxiu Central de l'Audiència Provincial de Barcelona.