1 de 10
entrevista

Àlex Sastre: «Que no ens votin només per guanyar. Estem a punt per governar»

El candidat de Junts per Granollers diu que la ciutadania "hauria de decidir si compra de forma acrítica el que li ven el PSC"

Àlex Sastre torna a ser candidat | Junts per Granollers
per Jaume Ventura Busquets, 14 de novembre de 2022 a les 14:06 |
Poques setmanes després de ser escollit oficialment candidat de Junts per Granollers a les eleccions municipals, Àlex Sastre repassa en aquesta entrevista com veu el panorama electoral a la ciutat a mig any pels comicis.
 

- Vostè ha estat cap de llista dues vegades: el 2015 i el 2019. Espera que a la tercera vagi la vençuda?

- Això ho hauran de dir els ciutadans de Granollers, però ara hi ha elements que no es donaven anteriorment. Des d'una òptica personal, l'experiència és un grau. El primer cop que vaig ser cap de llista tenia 31 o 32 anys, i ara en tinc 39. Soc pare de família, conec millor la ciutat i la seva gent i tinc més experiència política: he passat pel Govern i he gestionat les polítiques de joventut d'un país. Des d'aquesta òptica, em sento més fort per presentar-me i més solvent per governar la ciutat. A més, hi ha elements que no depenen de mi que han canviat.

 
- A què es refereix?


- Quan es va retirar en Josep Mayoral es va posar fi a una anomalia. En un moment de societats complexes on hi ha la necessitat d’aliances i estratègies compartides, tenir 16 anys de majories absolutes és una anomalia. Tocarà pactar i posar-se d’acord.
 
- El PSC suma quatre majories absolutes consecutives. Vostè deia que hi ha perill que això es torni estructural.

- Sí. Hi ha pobles petits on, per una qüestió demogràfica, no hi ha alternatives i tenen un alcalde governant molts anys. Però Granollers no té aquesta casuística. Tenim algun cas en democràcia de ciutat de mida semblant a Granollers on portin 16 anys governant amb majoria absoluta? El perill és que tothom acabi assimilant que no hi ha vida política, sinó gestors perpetus. Això es perjudicial. S'ha d'acabar l'època de les majories absolutes. Hi ha d'haver vida política, acords i negociació. Perquè la ciutadania té mirades diferents, i això s'ha de traslladar a la política. Amb això no vull dur que sigui una olla de grills. Però tots els poders fàctics de la ciutat, dels mitjans de comunicació, de l'associacionisme, han de veure que la complexitat de la ciutat no es pot obviar. És a dir: que no s'accepti de forma tàcita que només hi ha una alternativa per governar la ciutat.

"El perill és que tothom acabi assimilant que no hi ha vida política, sinó gestors perpetus. Això es perjudicial. S'ha d'acabar l'època de les majories absolutes"

 
- L'exalcalde Mayoral sempre havia estat el candidat socialista. Com valora el canvi de rival?

- El PSC ha canviat de forma unilateral el contracte que havia contret amb la ciutadania. Ningú els va obligar a presentar-se amb un lema de campanya de digués "Josep Mayoral, el teu alcalde". Però al cap d'uns mesos van decidir que aquest contracte canviava i que aquest lema canviava per una altra persona. La ciutadania hauria de decidir sobre que allò que li han promès canviï de forma unilateral sense que ells decideixin. I si la ciutadania compra de forma acrítica allò que li ven el Partit Socialista.
 
- Han canviat les relacions amb el PSC?

- Aquest mandat ens hem trobat un PSC diferent, potser també perquè nosaltres hem optat per estar més predisposats a l'acord. Segurament els temps ens ho han exigit, hem passat per una pandèmia que ha posat al límit la nostra capacitat resistència. Ho vam saber detectar i ens vam oferir a acordar grans temes de ciutat. I ara ens trobem amb la invasió de Rússia a Ucraïna, que augmenta molt el cost dels subministres energètics, la inflació i el cost de la vida, i que ens situa al límit d'una crisi social i econòmica. Insisteixo: hi ha grans temes en què hi pot haver acord. Dos s'entenen si els dos tenen ganes d'entendre's.
 
- Es presenten per guanyar, però ara mateix costa de pensar en un terrabastall del PSC. Si es donés el cas, com veuria pactar amb ERC o altres formacions?

- Miri, ens presentem per guanyar, com tots. Però no podem partir de la base del voluntarisme, d'allò del voler és poder i prou. Hem de partir, també, del realisme. Intentarem guanyar, tot i que pugui ser difícil, també per fer una cosa que no totes les opcions polítiques posen sobre la taula: per governar. De fet, ho hem estat fent estant a l'oposició, però sense els privilegis de govern i assumint costos. Mullant-nos, pensant la ciutat. I deixi'm dir que de forma prou reeixida, tenint en compte el context. Que no ens votin només per guanyar. Estem a punt per governar la ciutat.
 
- Parlem del programa. Ens pot avançar alguna cosa? El 2019, vostè parlava d'ambició i excel·lència en una ciutat capital.

- En quatre anys la ciutat ha canviat, s'han fet coses i alguns elements d'aquell programa han quedat obsolets i s'han d'actualitzar. Però, en general, es mantenen molts elements d'aquell programa polític. També hi ha reptes que abans no eren tan urgents i ara sí. Però la nostra visió de la ciutat no ha canviat tant. Si fa quatre anys deia que Granollers ha de ser una ciutat que lideri, que teixeixi aliances territorials, que sigui puntera a Catalunya, que sàpiga articular una proposta del gran Vallès... no diré el contrari. La ciutat que imaginàvem fa quatre o vuit anys, en essència, segueix sent la mateixa. I no és tan diferent a la que molts ciutadans pensen o els agradaria. Hi ha diversos exemples en aquest sentit.

- Com ara?

- Miri, en les passades eleccions reivindicàvem que hem de canviar de model de neteja i recollida de residus, perquè amb el que tenim no anem massa enlloc. Sense estar al govern, això ha passat. El PSC, que no reivindicava aquest model, l'ha acabat assumint. No devíem anar tan desencaminats. Ja hem fet bona feina pensant la ciutat i ara ho hem d'adaptar al context.
 
- Tot plegat amb l'esperança del final de la Covid-19 però amb força núvols a l'horitzó econòmic. 

- I tant. La pandèmia ens ha ensenyat que havíem de modificar elements de la nostra vida quotidiana. De fet, alguns serveis s'han de repensar, com les residències de gent gran. Hem mirat d'acompanyar el govern per la residència al centre, un projecte que segueix sense fer-se però pel qual he mirat d'empènyer des del Govern i la conselleria de Drets Socials perquè es faci. I espero que pugui ser una realitat a través de les convocatòries del Next Generation.

-I amb una crisi energètica i climàtica.

- Això mateix. Tenim la imperiosa necessitat de posar-nos al dia a l'hora de generar l'energia que consumim, perquè això genera un sobrecost per la hisenda que posa en perill la capacitat inversora de l'Ajuntament. Hem de redoblar esforços, treballar en sistemes de generació d'energia i posar el dia habitatges perquè siguin autosuficients i els ciutadans no s'empobreixin. El que fa quatre anys era una aposta estratègica a mig i llarg termini ara és una emergència.

"Tenim la imperiosa necessitat de posar-nos al dia a l'hora de generar l'energia que consumim, perquè això genera un sobrecost per la hisenda que posa en perill la capacitat inversora de l'Ajuntament"

 
- Relacionat amb això, hi ha hagut el tall de gas del Club Natació Granollers.

- Algú em deia que era una bona notícia que el club tornés a tenir gas i aigua calenta, primer gràcies a una caldera i després amb una subvenció, primer de 200.000 euros i després segurament amb una xifra superior. Ara hem de celebrar que un equipament tingui aigua calenta? Hem arribat al punt que la gestió deficient d'unes instal·lacions de la ciutat sigui un èxit de l'equip de govern. Home, no. Hi ha hagut una mala supervisió i seguiment per per part de l'Ajuntament. Ja es dona per descomptat, que hi hagi aigua calenta a les piscines municipals. El que seria un èxit per la ciutat seria que es reprenguessin les obres que es van aturar quan va fer fallida la concessionària.  
 
- En un article a la premsa parlava del nou camp de futbol, del cobriment de la via i de la residència com a reptes pendents.

- Si, perquè s'han d'entomar. L'any 2007 el PSC ja es presentava ensenyant el conveni amb Adif. Bé, han passat 15 anys, el conveni s'ha refet i ara sembla que sí que es durà a terme. Però fa quinze anys que ens diuen que és imminent. Interpel·lo la capacitat de la ciutadania no només de celebrar els èxits, també de reconèixer quan s'ha estat jugant i contemporitzant amb una promesa electoral durant tot aquest temps.

- I pel que fa a la residència?

- És el que deia abans. S'haurà d'acabar fent. Jo ja sé que és competència de la Generalitat, però l'Ajuntament ha de liderar si vol que la residència hi sigui. Hem acordat anar fent reserves pressupostàries per afrontar els costos que això té, anar fent calaix. Alhora, que els projecte es presenti a les convocatòries dels fons Next Generation.

- I el camp de futbol?

- És una altra patada endavant del PSC. Fa una colla d'anys es va dir que havia d'anar a Ramon Llull. Després, a Palou. I, finalment, a la Bòbila, però en un sector que encara s'ha de desenvolupar. Mentrestant, seguim amb un equipament amb molts dèficits.
 
- Falta més de mig any per les eleccions, però ens pot avançar qui hi l'acompanyarà a la llista?

- Segur que hi haurà alguns canvis. Això és com el programa electoral: l'actualitzarem amb la gent nova que hi ha al projecte. He de dir que els altres regidors del grup m'han acompanyat molt bé en uns anys molt complicats i tenen tota la meva confiança. 
 
- Fa unes setmanes es va trencar el pacte d'ERC i Junts a la Generalitat. Creu que això afectarà a la imatge dels dos partits en aquests comicis?

- Nosaltres estem disposats a pactar amb ERC. Tenen un projecte sensiblement diferent al nostre, però hi han punts d'acord i ni molt menys tanco la porta. De fet, les meves relacions amb ERC crec que són bones, ens podem asseure i asseure i pactar independentment del que hagi passat a la Generalitat. El que demano, això sí, és que la gent voti Junts per Granollers escoltant Junts per Granollers.

- Què vol dir?

- Tenim un programa de ciutat i volem posar-la en valor la ciutat. A Junts tenim lideratges consolidats a nivell nacional. Jordi Turull, el nostre secretari general, és de Parets, i tenim gent molt capaç. Tenim alcaldies molt consolidades, com la d'en Francesc Colomé a les Franqueses o la d'en Raül Garcia a Sant Celoni. Ara la Meritxell Budó, que ha sigut consellera i alcaldessa, es tornarà a presentar a la Garriga. I comptem amb noves figures que es van fent espai, com en Dídac Santiesteban de Montmeló. El projecte de Junts i de Junts per Granollers els ciutadans el poden avalar amb tots els ets i uts.
 
- Això a nivell comarcal. Però com veu el futur de Junts, sobretot després del trencament?

- S'ha de tenir en compte que Junts és un partit molt tendre, tot just del 2020. Falta cartografiar bé i consolidar liderats, tot i que tenim Turull o Puigdemont. Ens falta trobar el to. Jo era partidari de mantenir-nos al Govern, però no pel simple fet de ser-hi. Miri, hi ha vida fora de l'executiu. Crec que Junts ha de mantenir ponts amb les forces independentistes. En concret, amb Esquerra. Perquè si volem assumir la independència ens hem de trobar al replà, com diu en Jordi Turull. I renunciar a alguna cosa. Deixar el Govern no ajuda, però Junts ha de ser partit de govern per definició. La política no és física quàntica, és mes fàcil, però quan un té un programa polític suposo que deu voler portar-lo a terme, oi? Suposo que a ningú se li escapa que és més fàcil fer-ho si governes.
 
- Fa pocs dies ha estat cessat com a director general de Joventut. Quin balanç en fa?

-Molt positiu, hem fet molta feina. I hem creat una estratègia perquè el nou equip ho pugui tirar endavant. Un contracte programa per amb el que tots els municipis puguin tenir els recursos per polítiques de joventut. Més enllà de les fites, m'agradaria destacar tota l'experiència de govern que he guanyat i el teixit associatiu que he conegut i amb qui he compartit temps. Aquest país té un autogovern que no podem menysprear i un teixit associatiu juvenil que és on podem fer la millor inversió.

 

Participació