1 de 10

Evitar la doble víctima en cas d'atropellament ferroviari

Una maquinista que transita per vies de la comarca explica com viuen aquesta realitat, amb la que Renfe lluita amb un pla específic

La maquinista Gemma Larregola Garcia, en un dels trens | Jaume Ventura Busquets
per Jaume Ventura Busquets, Granollers, Catalunya | 3 de novembre de 2022 a les 18:45 |
"Era de nit. Jo sortia de l'estació de la Llagosta per una recta amb poca visibilitat. Hi havia una persona que caminava per on no tocava i portava unes caixes. Jo anava a la velocitat adequada, i tot i les senyals lluminoses i acústiques, no em va veure ni sentir i la vaig atropellar. Per sort, no va morir".

Qui parla és la Gemma Larregola Garcia, una de les maquinistes de trens que passen pel Vallès Oriental que ha hagut de viure un atropellament. En el que portem d’any hi ha hagut cinc atropellaments a l’R3 i l’R2 Nord, els mateixos que en tot l’any 2021. Unes xifres, però, que es mantenen força similars des de fa uns anys.


Els atropellaments són un fet que li pot passar a qualsevol maquinista en servei. Per això, Renfe ja forma els operaris amb aquesta possibilitat i compta amb un protocol tant pel que fa a com actuar en el moment del fet com per com tractar el treballador que ho hagi viscut.

En el cas de viure’s aquest fet, el conductor, primer de tot, ha d’avisar als responsables de circulació per, si cal, tallar la circulació. Un cop assegurat l’entorn, el maquinista ha de baixar i comprovar la zona. En aquest punt, s’alerta policia i serveis d’emergència.

Aquí Renfe comença el seu dispositiu d’ajuda al maquinista, basat en una atenció telefònica en un primer moment i personalitzada.

La responsable de psicologia labora de la companyia, Marta Pérez de Vargas Bonilla, ho explica a NacióGranollers: "El tenim en marxa des de l'any 2016. Es va activar perquè ens sembla una estratègia preventiva fonamental. Quan es donen aquests casos, genera estrés als maquinistes. És com quan a un metge se li mor un pacient: ha de poder tornar a operar. En aquest cas, l'empresa necessita que la persona estigui restaurada".


Diu que cada cas és diferent, però que n'hi ha de molt particularitats i amb casuístiques diferents: "Gent que et mira fixament als ulls o que adopta certes postures. Són situacions que al maquinista li poden generar més o menys dificultat per afrontar-ho".

De fet, encara que en un primer moment el maquinista reaccioni bé, es fa un seguiment. "Comptem amb un equip de psicòlegs experts en emergències que els rehabilita de forma molt immediata. Se'ls hi fan tres, quatre, cinc o sis seguiments telefònics, però si al parlar-hi ens diu que no li cal, al cap de 24 hores hi contactem igualment per assegurar-nos que ha dormit i descansat bé. Perquè molts pensen que no passa res i al cap d’uns dies pateixen una anomalia".


Tot i això, per molta formació que es faci al respecte, un fet traumàtic com aquest, que està considerat un accident laboral, es pot treballar fins a cert punt. "Depèn de la personalitat de cada persona, t’afecta més o menys. Però mai saps com reaccionaràs", reconeix la maquinista. I explica com funciona el sistema de frenada d'un tren que pot arribar a fer 200 metres de llarg: "Portar un tren no és com portar un cotxe. Tens un fre de servei, que atura poc a poc, i un botó d’emergència, que et para de cop. Però si vas a 120 km/h, que és la velocitat d'aquell tram, i prems el botó tot el convoi no frena fins 500 metres després".

El sentiment de culpa, el gran enemic


Entre els maquinistes es genera un sentiment de culpabilitat. Una reacció amb la qual la companyia i els propis treballadors han de lluitar. "Jo m'hi vaig sentir, perquè ets tu qui està conduint el tren. És impossible no sentir-s'hi. Però un cop estàs a casa i parles amb companys i psicòlegs, veus que no tens tu la culpa", reconeix la maquinista. "Des de fora es pot dir que treballem poc, que cobrem molt... però no es pensa en la gran merda que suposa que atropellis una persona", etziba.

En la mateixa línia es mou la psicòloga: "És el pensar que ho podia haver evitat, però a tots ens passaria igual, per exemple anant en bicicleta o en cotxe. És el pensament que intentem borrar, perquè no ha estat culpa seva".

No t'acostumes


T'acabes acostumant a una cosa així? "Si et passa un segon cop, és evident que estàs més preparat", reconeix Larregola. "Hi ha gent amb cinc atropellaments que ho pateix al sisè, o al revés. O hi ha èpoques de la vida en què estàs més fort que en altres. O a mesura que vas fent anys. Ves a saber. Sí que no sol empitjorar, perquè en el primer cas ho hem treballat bé i als següents ja saben com afrontar-ho, com descansar o com alimentar-se millor", diu Pérez de Vargas. "Mai li has de treure importància i sempre has d'estar amb mil uls", diu la maquinista. De fet, diu que han d'estar molt a l'aguait a l'R3: "Mira que hi passo molt i hi ha personal vigilant, però tu saps la de gent que creua a l’últim moment? A Montcada i Reixac, per exemple. La gent només mira a un sentit, i has de mirar als dos!", exclama.

Més casos a Catalunya


Tot i que estadísticament és poc probable, la realitat és que Catalunya és una de les zones de l’estat on es viuen més d’aquestes desagradables situacions. Els casos van en augment en el total, però sembla que han baixat els produïts en territori català: en el que portem d’any, a tot Catalunya hi ha hagut 45 dels 120 casos que es van registrar a la resta d’Espanya. Durant tot el 2021 hi va haver 105 casos, 71 dels quals es van viure en territori català.

Els experts no poden donar una resposta clara de per què hi ha més casos a Catalunya o Madrid, però segurament influeix el major número de vies per sòl urbà. I si s'està en canvi d'estació o vacances. I també cal tenir en compte el context social viscut els últims anys. "Estem havent d’afrontar situacions difícils i l’home no té estratègies tan immediates. Som com som, i que vingin tantes desgràcies juntes li dona la volta i algú s’ennuega. A més, no tothom sap gestionar i admetre que li cal ajuda. I els fàrmacs no són la solució, cal tractar-ho. Per sort, els últims anys tot això ha millorat", explica la psicòloga.

La maquinista, a més, destaca que entre els propis companys es donen suport i creen una xarxa: "Els companys ho entenen molt més", destaca.

De fet, la psicòloga diu que cal treballar per evitar que hi hagi encara més víctimes que l'atropellada: "No necessitem una doble víctima. I fins i tot una tercera. Perquè pel familiar és molt dolorós, també".


 

 

Participació