1 de 10
restauració

Es jubila en Lucky, cambrer a la Fonda Europa durant 48 anys

Diu que se'n va "amb la tranquil·litat de la feina ben feta", però també "amb nostàlgia" i que li costa dir adeu

per Jaume Ventura Busquets, Granollers, Catalunya | 1 d'octubre de 2022 a les 10:45 |
Els clients de la Fonda Europa de Granollers que hi van des de l’any 1974 tenen una cosa en comú: han estat atesos pel Luciano González, més conegut com a Lucky, un històric cambrer. Precisament avui ha estat l’últim dia de feina, perquè es jubila.

En Luciano no ha parat d’acomiadar-se aquest divendres. Després de 48 anys, avui ha estat l’últim dia com a responsable de cambrers de la fonda. I ho ha fet com sempre, servint cafès, cobrant i dirigint l’equip. Diu que el personal s'ha acabat convertint en la seva segona família. Reconeix que marxa satisfet, però també que vol dedicar més temps a ell mateix i la família.


Gairebé cinc dècades des d’aquell dia en què el seu pare va demanar feina pel seu fill: "Passàvem sempre per davant de la fonda amb el meu pare i parlàvem que era la casa més bonica de Granollers. Em va preguntar si volia treballar-hi, li vaig dir que sí i ell va entrar a demanar-ho. L'endemà començava", rememora.

"Ha estat una sort trobar aquesta casa i dedicar-me a hosteleria, que no era el que volia fer en un principi. Pero vaig dir: mira, si vols dedicar-te a una cosa, fes-ho bé".

 

En Lucky, acomiadant-se de dos clients. Foto: Jaume Ventura Busquets



"Marxo amb la tranquil·litat de la feina ben feta i amb nostàlgia de la casa que ha estat meva des de sempre. Em costa dir adeu, però he de dir hola a la nova vida. Necessito el meu espai per fer els meus hobbies, per estudiar, per la família... i descansar de la rutina", explica a NacióGranollers. 


48 anys treballant al mateix lloc donen per moltes anècdotes, i sobretot per conèixer moltes persones. De fet, en Lucky diu que això és el millor que s’endú dels seus anys a l’Europa: "En tants anys coneixes molta gent amb saviesa i amb paciència", diu. "Ha estat un període que m'ha permès conèixer molt la gent, com un antropòleg autodidacta. Aquest coneixement de les persones m'ha donat un cert avantatge per anar per la vida sense por".

Cinc dècades servint a una clientela, molts cops fidels i habituals de l'establiments. Alguns dels quals han pogut xerrar amb en Lucky durant el seu últim servei: "És molt més que un cambrer. Et recomana plats o fins i tot et fa canviar d'opinió perquè escullis una opció que, com que ja et coneix, creu que t'agradarà més", explica una clienta. 

 

En Lucky, acomiadant-se d'una taula de clients. Foto: Jaume Ventura Busquets


En Lucky té un especial record per la família Parellada, que creu que han convertit la Fonda en una casa amb ànima i amb més calidesa que qualsevol bar o restaurant. "La propietària, la Maria Antònia, em va tractar com una mare", rememora. I diu que això l'ha portat a no deixar-ho fins passar els efectes més greus de la pandèmia: "La filla del Ramon, la Maria Antònia, és la que em veurà jubilar-me. Ja mengen sols", diu rient.

 

 

Participació