guerra a ucraïna

El granollerí que va quedar atrapat en un poble d'Ucraïna controlat per tropes russes: «Estava al centre de la guerra»

En David, ja a casa, ha estat un mes vivint en un soterrani amb una família de Hostómel

per Jaume Ventura Busquets, Granollers, Catalunya | 11 de maig de 2022 a les 15:30 |
El David, amb soldats ucraïnesos i la família que el va acollir. | Cedida
En David López és un home de Granollers que ha estat 40 dies vivint en un soterrani de la localitat ucraïnesa de Hostómel. Va arribar com a turista al país i, al començar la guerra, va intentar fugir fins que se li va espatllar el cotxe. Va conèixer una família que el va acollir: "Podia haver mort", explica a NacióGranollers.

En David va sortir de casa el 26 d'octubre per fer un viatge per Europa. Narra que va passar per França, Itàlia, Àustria i Hongria, des d'on va entrar a Ucraïna. Va passar per Lviv, on va anar a visitar un amic -també català-, i va fer parades a Odessa i Khàrkiv, on hi va viure unes setmanes.


La següent parada va ser Kíiv: "Jo ja havia estat a Ucraïna altres vegades. Ara hi anava en cotxe i volia aprofitar per moure'm al meu ritme", relata. Tot plegat fins el dia 23, el dia abans de la invasió: "A la nit estava amb un amic prenent alguna cosa en un centre comercial. A les 12 me'n vaig anar a dormir. Al llevar-me vaig veure que havia començat la guerra. Sonaven sirenes. Vaig pensar que havia de fugir i vaig agafar els pocs trastos que tenia. Va ser una mala idea", explica.

Una mala idea perquè diu que Kíiv era un caos: "Semblava que haguessin patit un terratrèmol. Hi havia embussos a tot arreu, les benzineres no funcionaven... vaig poder sortir, però els militars ja estaven al carrer".


Un cop va sortir de la capital, explica que va posar direcció Polònia. Però diu que el GPS li va jugar una mala passada: "Em va portar per on no tocava. Vaig indicar que fos pel camí més ràpid, però per les cues em va orientar via Hostómel. Al veure que no anava bé, vaig intentar fer mitja volta, però el cotxe es va espatllar".

"Et quedes tirat a qualsevol lloc de Catalunya i no estaries tan malament com estava jo", diu encara nerviós. El cotxe li va fallar molt a prop d'una benzinera que està al costat d'un aeroport militar que seria un dels primers blancs de l'exèrcit rus: "Queien els míssils ben a prop d'on estàvem", explica. "La gasolinera estava a 20 quilòmetres de Kív. No podia trucar a cap taxi ni a una grua, tot estava tallat. A més, ja era ben fosc. El panorama era desolador", recorda. 


Tot i això, en Serguei, el noi de la gasolinera, li va oferir anar a casa amb la seva família. Va agafar la documentació i alguns objectes personals i van marxar cap allà.

A Hostómel s'hi va estar uns 40 dies, vivint amb la família d'acollida al soterrani: "No podíem gairebé ni sortir al carrer. Els militars van arribar i s'estaven al poble entre operació i operació".

Diu que, al principi, va passar por sobretot en un moment concret: "No podíem ni sortir al carrer. Però un dia van fer un recompte, aviam qui hi havia a cada casa. Ves a saber què pensaven si veien un estranger allà. I anaven molt en compte per què es trobaven a cada casa. Un cop et tenien apuntat, cap problema. I van veure que era un turista que m'havia quedat tirat. Però quan tanco els ulls encara veig la cara d'aquell soldat", rememora.

També explica que un cop a lloc, la relació amb els russos era més o menys normal: "Eren els veïns, perquè ocupaven les cases i algun cop, fins i tot, donaven aigua embotellada. Però robaven els cotxes de la gent i els deixaven abandonats quan es quedaven sense benzina".

Menjar del rebost però sense dades


Al ser preguntat com s'alimentaven en plena guerra, en David diu que la majoria de cases de la zona tenien hort i rebost. Diu que tenien gallines i pollastres i que no han hagut de caçar. I, tot i que tenien línia telefònica, no podien utilitzar les dades. Això, sumat al fet que tampoc hi havia wifi, complicava l'accés a Internet. Però el David podia parlar regularment amb la família, l'ambaixada o l'ONG Help to Ucraine.

La mort també era ben present a Hostómel. En David reconeix que van enterrar dues persones grans als terrenys de la casa.

La fugida


Finalment, en David va poder fugir gràcies a la mediació de l'ONG. Un dia el van trucar per dir-li que hi havia una ruta segura: "Vam passar per la gasolinera i el meu cotxe estava desballestat. Em van portar a Kíiv i, un cop allà, vaig agafar un tren fins a Polònia".

Ja a Granollers, explica que ha estat més conscient de tot el que ha viscut: "Vaig veure clarament que estava en un mal lloc. I que he tingut molta sort. Podria estar mort".


Altres notícies que et poden interessar


​​​
​​

 

Participació