1 de 10
Crònica

ERC preveu tombar lleis del PSOE si Sánchez no s'explica pel «Catalangate»

Els republicans no sumaran amb el bloc de la investidura en la tramitació de la llei de memòria democràtica ni en la reforma de la llei mordassa al Congrés en el cas que la Moncloa esquivi responsabilitats en l'espionatge

Pedro Sánchez i Gabriel Rufián, en una imatge d'arxiu a la Moncloa. | Moncloa
per Oriol March / Sara González / Joan Serra Carné, Barcelona, Catalunya | 20 d'abril de 2022 a les 19:53 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 20 d'abril de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Una de les derivades del cas d'espionatge massiu contra dirigents independentistes es viurà al Congrés del Diputats. Sobretot si el govern espanyol, com fins ara, no aporta cap explicació sobre la intervenció d'almenys una seixantena de dispositius mòbils a través de l'eina Pegasus, que només pot ser adquirida per estats o per serveis d'intel·ligència. En cas que la Moncloa no actuï de manera transparent, ERC ja amenaça amb posar en escac l'estabilitat de l'executiu de Pedro Sánchez, que després de la votació accidentada de la reforma laboral veu com només amb els socis de la investidura podrà arribar al final de la legislatura, previst per al desembre del 2023. Segons diverses fonts del partit consultades per NacióDigital, la nova actitud dels 13 diputats que comanda Gabriel Rufián es traduirà retirant el suport a la tramitació de la llei memòria democràtica i la reforma de la llei mordassa, per citar dos debats legislatius en què els republicans ja s'havien mostrat exigents amb el PSOE.

"Se'ns fa difícil creure que la reforma de la llei mordassa o la llei de memòria democràtica poden arribar a bon port. I no ens mourem de la posició que tenim", exposen fonts d'ERC per deixar clar quin pot ser l'abast al Congrés de l'advertència al PSOE pel Catalangate. La formació entén que la tramitació d'aquestes dues normes forma part d'una "agenda democratitzadora" de l'Estat amb la qual el partit hi podria tenir "interès", però l'espionatge polític fa "incompatible" -adverteixen les veus d'ERC- un suport des de Catalunya a les iniciatives legislatives. Els republicans ja havien presentat contrapropostes als textos de l'executiu espanyol en el recorregut parlamentari d'aquestes dues lleis -unes converses que estaven encallades-, però ara no concediran marge a la negociació. "Més que mai, mantindrem la posició", insisteixen les veus consultades per aquest diari.


ERC considera que el govern espanyol "està fallant" a l'hora de generar el "context" i les "condicions" per fer possible una relació estable amb l'independentisme, tant al Congrés com en la negociació del conflicte polític a la taula de diàleg. Sense aquestes "garanties" -destaquen fonts republicanes-, no és possible explorar enteses sòlides. "Se'ls ha acabat el crèdit, no pagarem per avançat", alerten des del carrer Calàbria. Això no vol dir, però, que els republicans pretenguin fer un viratge en la seva aposta per la via negociada, que en aquests moments consideren "nuclear" i l'únic sender transitable tant per a l'independentisme a l'Estat com en el context internacional. "Justament perquè creiem en la negociació més que el propi PSOE, exigim que hi hagi garanties. Ara, les han fet volar pels aires", insisteixen a ERC, tot situant la pilota a la teulada del govern de Sánchez. 


Serà en funció de la resposta del govern espanyol que els republicans modularan els passos a fer en la relació amb la Moncloa. Malgrat que avisen que les confiances s'han "malmès", el partit d'Oriol Junqueras assegura que ho analitzarà tot "pas a pas" i que no vol fer moviments que siguin "precipitats o irreversibles", a l'espera de si es produeix o no una reacció de Sánchez prou contundent.

La lectura que fan els republicans és que, si bé el PSOE creia inicialment que l'escàndol seria una qüestió interna més, ha pres "consciència de la gravetat" a partir del pronunciament de la Comissió Europea de l'impacte reputacional que el cas pot suposar. Un símptoma, assenyalen, és que els ministres insisteixin que Espanya és un estat de dret. I un altre, l'actitud del PSC, que aquest dimecres ha titllat d'"intolerable" l'espionatge polític per boca de Salvador Illa. Al Parlament, els socialistes han tancat files a l'hora de valorar emprendre accions legals. ERC valora també que Unides Podem sí que hagi fet un pronunciament explícit en contra del cas d'espionatge i s'hagi sumat a la petició d'una comissió d'investigació al Congrés


En tot cas, des d'ERC admeten les dificultats que pot suposar el fet de situar en stand by les relacions amb la Moncloa i, al mateix temps, exercir un rol "responsable" al Congrés, tenint present el context de crisi provocat per la pandèmia i la guerra a Ucraïna. De fet, la setmana que ve està previst que es voti el decret de mesures del govern espanyol per pal·liar els efectes que el conflicte ha provocat sobre l'economia. Fins ara, han denunciat que és insuficient perquè calen mesures estructurals per intervenir el mercat elèctric o augmentar la pressió fiscal a les grans fortunes.   

La primera resposta del govern espanyol a Aragonès


"Sense assumpció de responsabilitats serà molt difícil que continuï l'estabilitat parlamentària", ha assenyalat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en una entrevista al programa El Món a RAC1. L'aliança entre els republicans i el PSOE ha estat sòlida des de principis del 2020, quan es va rubricar per la investidura de Sánchez a canvi de posar en marxa la taula de diàleg. Tot i haver viscut alts i baixos -cap moment ha estat tan tens com l'aprovació de la reforma laboral, convalidada gràcies al vot erroni d'un diputat del PP-, ERC ha avalat dos pressupostos consecutius de la Moncloa i és un soci indispensable juntament amb el PNB i amb Bildu, dues formacions amb qui el president es reunirà aquest dijous a Madrid. Per això l'impacte del Catalangate és rellevant a Madrid, perquè pot deixar el PSOE sense suports suficients al Congrés.


Aragonès i Sánchez han intercanviat missatges, com també ho han fet els respectius gabinets, però el president català insisteix que la qüestió s'ha de resoldre "cara a cara". Ha insistit en demanar la màxima transparència al govern espanyol, però ha esquivat reclamar la dimissió del seu homòleg, com sí que ha fet la presidenta del Parlament, Laura Borràs. La dirigent de Junts ha fet extensiva la petició -també verbalitzada per Quim Torra- al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i la de Defensa, Margarita Robles. El Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) depèn d'aquest últim organisme. Félix Sanz Roldán, que va dirigir els serveis estatals entre el 2009 i el 2019 -moment en què es va contractar Pegasus-, no ha confirmat ni desmentit els fets.

En la línia de l'argumentari desplegat per la Moncloa dimarts, Robles ha retret al president de la Generalitat que acusi sense proves el CNI com a autor del seguiment als dirigents independentistes, a partir del programari Pegasus. "El CNI compleix amb la legalitat i les imputacions s'han de fer amb un mínim de fonament i material probatori", ha afirmat a TVE. La ministra de Defensa també ha posat en dubte la validesa de l'informe independent de The Citizen Lab, el laboratori canadenc associat a la Universitat de Toronto, que ha establert un "nexe sòlid" entre l'espionatge amb Pegasus i l'Estat. "Estem en un estat de dret i no es poden fer aquestes imputacions", ha afegit Robles, que ha argumentat que el CNI no es pot defensar.


"Anirem fins al final", ha apuntat Aragonès en conèixer les paraules de Sanz Roldán, íntim amic del rei emèrit fugat als Emirats Àrabs. El president de la Generalitat, al llarg de les últimes hores, ha mantingut contactes amb la cúpula de Junts, on l'episodi ha servit per carregar-se de raons a l'hora de defensar que no es pot col·laborar amb el PSOE. Així ho va verbalitzar Carles Puigdemont al costat d'Oriol Junqueras aquest dimarts des de Brussel·les -enèsim episodi de distanciament entre els dos principals dirigents de l'independentisme, perquè van discrepar dels passos a seguir un cop constatat l'espionatge-, i així ho ha explicitat també Borràs, que també es prepara per aspirar a tot el congrés que Junts ha de celebrar entre el juny i el juliol.

Dins la formació de Puigdemont també existeix debat sobre la conveniència de mantenir el pacte amb el PSC a la Diputació de Barcelona. Sectors del partit, com va avançar aquest dimarts al vespre NacióDigital, aposten per acabar amb l'acord, vigent des del 2019 i que s'ha distingit per l'estabilitat malgrat les turbulències externes. Veus com Jaume Alonso-Cuevillas -a qui s'atribueix voluntat de tenir un rol clau en la nova direcció de Junts al costat de Borràs- o Toni Comín han defensat el trencament del pacte, que en el seu dia va ser negociat pel PDECat amb Salvador Illa. Han passat tres anys i, camí de les municipals, la Diputació de Barcelona es pot convertir en l'escenari d'una ruptura simbòlica que, segons Comín, faria guanyar "autoritat moral" a Junts.

 

Participació