1 de 10
sentència de l'1-O

El Suprem rebutja tots els recursos contra els indults dels presos polítics

La sala contenciosa-administrativa estima les al·legacions formulades per l'Advocacia de l'Estat i diu que ni PP ni Vox ni Ciutadans estan legitimats per recórrer contra el perdó

Els presos polítics, quan van rebre l'indult | Adrià Costa
per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 20 de gener de 2022 a les 23:05 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de gener de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Tribunal Suprem ha rebutjat tots els recursos presentats contra els indults concedits pel govern espanyol als presos polítics condemnats per la causa de l'1-O. D'aquesta manera, l'alt tribunal avala el perdó que va concedir el govern espanyol ara fa sis mesos. La secció cinquena de la sala contenciosa-administrativa ha decidit per majoria estimar les al·legacions prèvies formulades per l'Advocacia de l'Estat i conclou que "en tots i cadascun dels recursos interposats" hi ha "manca de legitimació activa". El govern espanyol va indultar els presos polítics el dia 23 de juny de 2021 i poc després diversos dirigents i entitats espanyolistes van presentar recurs contra aquesta decisió. 

Ara, el Suprem ha descartat la legitimació del PP, de Vox així com dels dirigents de Ciutadans Inés Arrimadas, Carlos Carrizosa i José María Espejo-Saavedra. També rebutja els recursos dels diputats i exdiputats del PPC Alejandro Fernández, Santiago Rodríguez, Andrea Levy, Juan Bautista Milian i Lorena Roldán, i de l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo. La sala contenciosa-administrativa tampoc accepta la legitimació de l'associació Pro Patrimonium Sijena y Jerusalén i de Convivència Cívica Catalana. El Suprem ha informat de la decisió a través d'un comunicat i en els propers dies es farà pública la intrelocutòria sencera, amb les arguments per rebutjar els recursos.


La decisió suposa un revés per als interessos dels partits i entitats espanyolistes, que des que es va posar sobre la taula el possible indult als presos polítics van amenaçar amb recórrer la decisió. El perdó és una mesura de gràcia que concedeix el govern espanyol, però el Tribunal Suprem té marge per tombar-la. Aquest marge, de tota manera, és molt limitat. L'alt tribunal no hi pot entrar d'ofici i només pot analitzar qüestions de forma i si el govern espanyol ha argumentat bé la decisió. En aquest cas, però, la sala contenciosa-administrativa ni tan sols ha reconegut la legitimitat PP, Vox i Ciutadans per interposar el recurs.

L'indult que va concedir el govern espanyol elimina les penes de presó pels delictes de sedició i malversació, però manté la inhabilitació dels nou dirigents independentistes, que no podran presentar-se a les eleccions ni ostentar cap càrrec públic. Oriol Junqueras, per exemple, està inhabilitat fins l'any 2030, i Jordi Sànchez fins el 2026. Els indults, per tant, són parcials, perquè no eliminen la totalitat de la condemna. També són condicionats a la no reiteració del delicte durant un període d'entre tres i sis anys. 


L'indult va començar a tramitar-se el setembre de 2020 i va quedar bloquejat durant mesos al Suprem a l'espera dels informes corresponents de les parts. La Fiscalia s'hi va oposar i l'Advocacia de l'Estat no es va posicionar. Els presos, excepte Jordi Cuixart, es van negar a donar la seva opinió. Finalment, la sala segona va emetre el seu informe contrari al perdó. Poques setmanes després, el govern espanyol va aprovar la mesura de gràcia en consell de ministres. 

 

Participació