ENTREVISTA

Nico Mayolas, primer regidor trans d'un equip de govern: «No em sento un referent. Espero que el meu cas ajudi»

L'electe reflexiona en aquesta entrevista sobre les primeres setmanes a la regidoria LGTBIQ+ de Bigues i Riells del Fai

per Jaume Ventura Busquets, Bigues i Riells del Fai | 15 de gener de 2022 a les 08:00 |
El regidor Nico Mayolas. | Ajuntament de Bigues i Riells del Fai
El passat dijous 25 de novembre, coincidint amb el Dia Internacional contra les violències masclistes, Nico Mayolas era presentat com a nou regidor de Bigues i Riells del Fai. No és un nom qualsevol: es tracta del primer regidor trans amb responsabilitats de govern a tot Catalunya. Va arribar fa cinc anys al municipi, on es va començar a fer preguntes.

Tal i com ha comentat en alguna entrevista, amb 19 anys va decidir afrontar la seva disfòria de gènere -la discordança entre la identitat de gènere i el sexe biològic assignat al néixer- i va, tal i com diu ell, "sortir de l'armari". El responsable de la recent creada regidoria de LGTBIQ+ reflexiona a NacióGranollers sobre com viu el càrrec i quina responsabilitat creu que té.


- Com li va a l'Ajuntament?

- Força bé! Estic molt ben acompanyat. Quan un arriba a aquest càrrec sempre té dubtes. Per sort, m'estan guiant i estic aprenent molt. A més, estic treballant en un àmbit al qual ja m'havia dedicat a l'Associació TLBG VO. Però ara tinc més recursos i possibilitats de difondre-ho més.


- El dia que va entrar a l'Ajuntament deia que volia que les persones del col·lectiu LGTBIQ+ sàpiguen que a Bigues i Riells del Fai no estan soles.

- Vaig dir-ho perquè ho sento. Sap què passa? Fins ara, per celebrar la seva identitat o simplement fer coses, se'n van a Granollers o Barcelona. Al poble no. Quan vaig començar a l'associació em preguntava on era la gent trans. La idea era que tinguessin un punt on conèixer-se sense haver de marxar del poble o utilitzar Internet.


- Se sent un referent?

- No. Això s'haurà de preguntar als altres. Espero que el meu cas ajudi. Que servís d'exemple perquè les persones trans em veiessin, guanyessin visibilitat i confiança i portessin la seva identitat. Si passa així, perfecte.


- Quina és la situació del col·lectiu als pobles com aquest?

- Sovint es pensa que aquestes identitats no són als pobles, cosa que no és certa. Aquí treballarem, i no des del punt de vista d'una persona cisgènere, sinó des del d'una persona trans que entén els problemes que pateixen aquests col·lectius. Els temes que ens afectin s'han de debatre amb gent del col·lectiu presents. En aquest Ajuntament es farà així.

- Vol normalitzar.

- Això mateix. Però normalitzar passa per visibilitzar, passa per tenir càrrecs públics, però també privats. I ser visibles en televisions i sèries, sense prejudicis ni la perspectiva cis o heterosexual, que a vegades dona una imatge del col·lectiu que no ens agrada perquè no és correcta ni ens representa.

- Qui el representa?

- Miri, Samantha Hudson és un personatge, sí, però té un discurs al que s'ha de fer cas. Que aprofita, com diu ella, per ser una mamarratxa? Sí, però això no ha de ser un problema. Potser a alguns cis no els agrada aquesta representació, però a mi si.

- Què pot fer des d'un equip de govern?

- Divulgació i administratives. Treballar per tenir un punt LGTBIQ+, redactar plans per prevenir l'odi al col·lectiu i també fent activitats que divulguin aquests temes. O descobrir quants casos de bullying al poble són per LGTBIfòbia.

 

Participació