ENTREVISTA

«La vida a Granollers al segle XV no era tan diferent a la d'ara»

La historiadora medievalista Teresa Vinyoles parla sobre com es vivia 500 anys a la ciutat

per Jaume Ventura Busquets, Granollers, Catalunya | 22 de novembre de 2021 a les 09:14 |
La historiadora Teresa Vinyoles, durant la seva conferència. | Museu de Granollers
Teresa Vinyoles, historiadora medievalista, escriptora, cofundadora i antiga membre del Centre de Recerca de Dones Duoda de la UB, ha estat al Museu de Granollers per pronunciar la conferència Parada i fonda. La vida quotidiana al s. XV. Una xerrada on s'ha explicat com era la vida a la ciutat fa més de 500 anys, amb el mercat ambulant -del qual es té constància escrita des de l’any 1040- amb un protagonisme cabdal.

-Com era la vida al Granollers del segle XV?

-Primer de tot, cal dir que falten molts documents per analitzar-ho. Es van perdre. Però n'hi ha, i també he agafat exemples del que passava a Barcelona. Perquè, al segle XV, Granollers passa a tenir els mateixos drets i normes de la ciutat i que altres indrets del Vallès.

-I doncs?

-La vida a Granollers no era tan diferent a la d'ara. De fet, la humanitat no ha canviat tant. Era una època d'epidèmies constant, de pesta. En aquest cas, es pot fer un cert paral·lelisme amb la situació actual. M'he fixat en la segona meitat del segle XIV i el segle XV. Miri, en aquests segles, cada deu anys hi havia una epidèmia. Era gent que, com ara, vivia amb la por.

-I el dia a dia?

-La vida quotidiana estava formada pels espais on es vivia. Del que es menjava, de l'ambient familiar, de l'amor... d'una sèrie de coses que avui encara les tenim presents.

-I del mercat.
-Això mateix. Granollers neix al seu voltant. És bàsic pel seu desenvolupament, comarcal i fins i tot internacional.

-Parli'm de les diferències.
-Per exemple: els forns públics. La gent pastava el pa a casa i l'anava a coure allà. 

-Què més?
-Es treballava a carreres i places, sobretot, perquè les cases eren petites i fosques.

-De la zona exterior vostè passa a l'interior de les llars.
-Sí. Tal i com deia, eren cases més petites, sobretot les dels treballadors. Amb mobles diferents als actuals, amb llits compartits. Els matrimonis eren acordats per la família. I també canvia l'alimentació.

-Digui'm.
-Es passa del pa d'ordi al pa de blat. Semblava de més qualitat, però va ser negatiu perquè el blat era molt més delicat que l'ordi. Hi havia anys de carestia.

-Vostè explica que trobat documents interessants.
-Sí. A través de documents notarials i testaments es pot descobrir quines devocions tenien. També el preu de les dots, el preu de les quals eren molt diferents depenent de la condició social. I que tothom volia ser enterrat a Sant Esteve i deixar diners per les seves obres, i també per als pobres. Fins i tot hem descobert que es donava oli per làmpades per tenir llum a les capelles i a l'hospital!

-Algun cas concret?
-Vaig estar consultant documents de l'Hospital de la Santa Creu d'infants abandonats. I hi ha casos de l'entorn de Granollers. Per exemple: una nena, a qui li deien precisament Caterina de Granollers, criada de ben petita per una dida granollerina, que va tenir una vida curta i dissortada. O una altra protagonitzada per una noia que va ser abandonada a l'hospital i que va fer de minyona al castell dels senyors de Sentmenat, a Santa Perpètua. Es va casar sense permís amb l'escuder del senyor. I va ser castigada.

-Era una època fosca?
-No, ho van ser més els segles XVI i XVII amb la caça de bruixes. Miri, a Catalunya, dels segles IX al XII, les dones estaven molt ben considerades, amb protagonisme. A partir del segle XIV, però, la dona passa a estar menys valorada, se la té menys en compte i és subjugada. I això empitjora als segles XV i XVI.

-Déu-n'hi-do.
-A primers del segle XIV, si una persona feia conjurs o coses que poguessin semblar bruixeria, com a molt la feien resar un parenostre o pujar a peu a Montserrat. En canvi, dos segles més tard, les cremaven a la foguera. I a Catalunya les penjaven. 

-Així doncs, entre el segle XIV i XV, Granollers va avançar?
-Sí, econòmicament i físicament. La ciutat creix al voltant d'un mercat que existia des del segle XI. Un mercat que, sobretot, era de gra. I internacional, amb canviadors de moneda estrangera. Fins i tot el rei els hi va atorgar una fira (l’any 1335, Alfons III li concedeix el privilegi que autoritzava una durada de vuit dies per la fira de la Pasqua Granada). D'aquesta manera, la ciutat va créixer al voltant del mercat. Apareix la menestralia, els oficis per la gent que necessitava coses. Hi va haver gremis. Un auge de treballs manuals. I creix una burgesia que es va enriquir, amb uns patricis que van finançar les obres de l'església i el retaule.

-I més tard?
-Al segle XVI tot plegat va anar en augment. A finals de segle, per exemple, es fa el gran porxo del gra. A nivell econòmic es va progressar, sí, però no a nivell humà. Això es veu amb el mal tracte als desvalguts, però també a les dones.

 

Participació