Les esportistes absents de la premsa franquista, en una exposició de Lurdes Basolí a Granollers

Aquest diumenge l’artista Lurdes R. Basolí ha conduït una visita guiada per la intervenció artística que porta per nom Oracle i que ocupa part del carrer de la Mare de Déu de Montserrat. 

En el marc de Panoràmic File, una nova secció del Festival Panoràmic que ofereix a artistes visuals la possibilitat de desenvolupar un projecte a partir de materials d’arxius institucionals i personals, i amb motiu de la imminent celebració del Campionat d’Handbol femení, l’artista ha fet un treball que té com a tema central l’esport femení, prenent com a punt de partida documents, entre d’altres, de l’Arxiu Municipal de Granollers.

El projecte s’ha materialitzat en un desplegament de suports publicitaris utilitzats com a expositors. A cada expositor s’hi presenta, en una de les cares, una portada intervinguda de la revista Vallés Deportivo, un rotatiu setmanal de Granollers, editat entre l’any 1966 i el 1979, i a l’altra cara, una fotografia d’arxiu del mateix període, en què apareix una o diverses dones fent esport.

No et perdis l'expo "ORACLE" ⭐

L'artista @LurdesBasoli explica un fragment de la història esportiva des dels noms femenins, recuperant unes imatges que, tot i existir, gairebé mai van estar presents a l’esfera pública @panoramic_fest
📍Mare de Déu de Montserrat #Granollers pic.twitter.com/JgvPN04KRN

— Granollers Esports (@GRN_esports) November 14, 2021

De cada portada ha eliminat totes aquelles imatges en què no apareixia cap dona i les ha substituïdes per imatges en blanc. D’altra banda, Basolí ha dut a terme una recerca de fotografies d’arxiu de dones esportistes que van estar actives en aquell mateix període en què el rotatiu es publicava; dones que, malgrat les nombroses restriccions i prohibicions de la dictadura franquista, van participar en activitats esportives i, fins i tot, van competir professionalment.

Oracle és un exercici de restitució, un treball que mira de reescriure un fragment de la història esportiva des dels noms femenins, recuperant unes imatges que, tot i existir, gairebé mai van estar presents a l’esfera pública.