ENTREVISTA

«A la cua del punt de vacunació la gent valora que siguis més empàtic que graciós»

L'Óscar, membre d'administració del punt de vacunació del Palau d'Esports de Granollers, explica l'estratègia de rebuda dels ciutadans que es van a punxar

per Jaume Ventura Busquets, Granollers, Catalunya | 16 d'agost de 2021 a les 07:00 |
L'Óscar Fernández Aibar s'ha fet conegut per donar la benvinguda de forma afable, divertida i pràctica a la vacunació que es fa al Palau d'Esports de Granollers. En aquesta entrevista amb NacióGranollers, aquest veí de la Llagosta explica d'on ve aquesta forma d'actuar i per què és útil.

-Com neix aquesta estratègia?

-D'una manera espontània: pel repte d'haver de comunicar a molta gent el mateix contingut i, sobretot, assegurar-te que el missatge arribava.


-I vostè és la persona que ho fa.

-Si! Miri, jo tenia una companyia d'arts de carrer, Revoluclown, on posava l'accent en l'energia i la comunicació. Vaig veure que era útil començar amb energia per predisposar que les coses vagin bé. A les cues passa el mateix i el contingut del nostre missatge arriba i som eficients.

-També hi posa humor.

-Sí. Jo m'ho plantejava, però no de forma teòrica, sinó per fer humor des del present, sense coses preconcebudes. Jo puc tenir una idea de què comunicar, però estic obert al què em proposen. I també tinc clar que, a la cua, la gent valora que siguis més empàtic, disponible i comunicatiu que no graciós i expliquis acudits. Els recursos o el que explico són coses que han passat a les cues i que ens ajuden a entendre més aquest procés d'entrada.
 

L'Òscar dona la benvinguda al punt de vacunació massiva del Palau d'Esports de Granollers Foto: Jaume Ventura Busquets



-Funciona, aquesta estratègia?
-Sí. Estic content de mirar-los i veure com responen. També és veritat que amb tanta gent, inevitablement, hi haurà gent que no li agradarà i que vindran condicionats per altres experiències i amb una actitud més a la defensiva amb l'entorn on ens trobem. La nostra estratègia ajuda a trencar això, a estar més obert. Jo vull construir-ho amb la gent, i no a costa d'algú.

-I tot això, amb la mascareta posada!
-Sí! De fet, jo tenia dubtes, perquè acabes gesticulant molt, però m'ha agradat veure la mirada amb la gent i el retorn tan empàtic que tenen. I la predisposició a resoldre el conflicte! Perquè, no ens enganyem: tothom ve amb els seus. Clar, els protocols són útils per ordenar, però quan hi ha tanta gent i tanta diversitat, això no queda reflectit en els protocols.

-La importància de les mirades.
-Jo m'enrollo molt, ho reconec (riu). Però he hagut de ser molt directe. Començo sent el primer estímul perquè et prestin atenció, i funciona. Però també funciona el silenci. Parar, mirar i respirar amb la gent. Això que fem és breu i directe i ràpid, però passen moltes coses. Parlo uns 15 minuts i tinc la sensació que he parlat molta més estona.

-Vaja.
-És necessari escoltar, que la gent entengui que estàs al seu costat, que no estàs administrant un servei com un privilegi, sinó per unes raons. Hem de trencar aquesta actitud defensiva i que vegin que estàs amb ells. Hi ha gent que ve amb idees confoses i condicionat per fòbies o experiències negatives. 

-Si no apliquessin aquesta estratègia, com creu que entraria la gent?
-Depèn de quin concepte de servei tinguis. Qui consideri que només es venir, vacunar i evitar problemes, doncs endavant. Però si també vols apaivagar conflictes, aconseguir una experiència constructiva i quallar referents positius, han de passar moltes coses més.

-Vostè s'ha fet viral. Com ho viu?
-Tampoc crec que tingui més efecte. El que ens plantegem és com aconseguir que una cosa que fas cada dia sembli fresca i nova. Alguna de les persones ve per la segona dosi i em pregunta si la recordo, quan passen per aquí cada dia unes 4.000 persones en dos torns. M'agrada que hagin establert un vincle que veuen que és especial. 

-El veig satisfet.
-Ens hem trobat amb un servei atípic. Les coordinadores Gemma, Maria i Desiree ens han donat espai perquè provem les nostres competències, els nostres espais, i que funcionem de forma coordinada desenvolupant uns talents que poden resultar útils pel servei.

-Que no només venen a punxar.
-Clar. No s'ha de relativitzar la situació i el patiment que han viscut tantes persones. No sé si ens en sortirem amb més o menys humor, però si amb energia i disposició de buscar un punt més enllà. Una pandèmia mundial es viu un cop a la vida. Ja que hi som, l'hem d'afrontar de la forma més comprensible possible. És el primer cop a la historia que podem afrontar una pandèmia amb els recursos i estructures sanitàries per assistir a tanta gent. I contenir-la.
 
 

Altres notícies que et poden interessar




​ 


 

Participació