indults

La Conferència Episcopal dona suport als bisbes catalans amb els indults

Els bisbes espanyols demanen avançar en el "diàleg" i deixar enrere "posicions inamovibles"

per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 25 de juny de 2021 a les 12:15 |
La Conferència Episcopal Espanyola (CEE) s'ha alineat amb els bisbes catalans en la defensa del "diàleg" i la "fraternitat". No s'han pronunciat explícitament sobre els indults, però sí que han fet una crida a les parts afectades per la qüestió catalana a abandonar "actituds inamovibles". El pronunciament és significatiu i tanca files amb l'església catalana i se suma a la llista d'institucions de la societat civils que han apostat per un apropament entre la Generalitat i el govern espanyol. En les últimes setmanes ho han fet també la CEOE i el Cercle d'Economia

Els bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense van fer públic fa uns dies un comunicat aprovat en la reunió celebrada dimecres passat en què es posicionen en favor de "les mesures de gràcia". Els bisbes de Catalunya fan aquesta proclama: "L'assoliment d'un recte ordre social que permeti el desenvolupament harmònic de tota la societat necessita alguna cosa més que l'aplicació de la llei". El cardenal Juan José Omella, president de l'episcopat espanyol, va signar amb els bisbes catalans el posicionament. Omella és un home amb vara alta a Roma, on és escoltat pel Papa Francesc. El seu pes dins del catolicisme espanyol és evident i són conegudes les seves desavinences amb el sobiranisme.


Dins de la Conferència Episcopal hi ha opinions diverses sobre els indults però hi ha certa unanimitat en la necessitat d'apostar per la "concòrdia" i la flexibilitat de les parts. "Estem, com els bisbes catalans, pel diàleg, per l'aplicació de la llei, pel respecte a la justícia, per a que no hi hagi actituds inamovibles i estem també perquè es generi un clima d'amistat civil i de fraternitat", va dir ahir el portaveu de la CEE, Luis Argüello. Els bisbes espanyols entenen que després d'anys de convivència hi ha ara una insatisfacció per part de la població catalana, que combinaria elements "legítims" amb motivacions "interessades".

En aquest sentit, la institució considera que la Constitució "no és un dogma" però sí que marca un "terreny de joc" perquè la seva modificació es plantegi en els propis termes establerts en la carta magna. 

 

Participació