Indults

«Avui no és un dia de renúncia»

Els presos indultats refermen el seu compromís amb la independència, amb l'amnistia i el retorn dels exiliats

per Bernat Surroca / Oriol March / Pere Fontanals, Lledoners, Catalunya | 23 de juny de 2021 a les 15:48 |
Joaquim Forn, aquest dimecres des de Lledoners. | Adrià Costa
"Avui no és un dia de cap renúncia". Aquest ha estat el missatge que han enviat els presos polítics a les portes de Lledoners, després de sortir en llibertat gràcies a la concessió de l'indult. Pocs minuts després de les dotze del migdia, els líders independentistes han sortit junts del centre penitenciari amb una estelada i una pancarta amb el lema "Freedom for Catalonia". Els presos han tingut un record per als exiliats i pels 3.000 represaliats que queden al marge dels indults, i s'han compromès a continuar treballant per l'amnistia, l'autodeterminació i la independència de Catalunya. "No hem canviat d'opinió. Les nostres conviccions són més fortes que mai", ha estat un altres dels missatges importants del dia, dirigit al govern espanyol i als tribunals

El primer en intervenir ha estat Jordi Cuixart, que ha demanat sentir-se "orgullosos" del que s'ha fet fins ara. "El primer record és per al president Puigdemont, la Marta Rovira, el Toni Comín, la Clara Ponsatí, l'Anna Gabriel i tots els represaliats. Avui no és un dia de renúncia, ens reafirmem a seguir lluitant per no deixar ningú enrere", ha dit, i ha deixat clar que la repressió "no ha vençut" l'independentisme. "No existeix indult que faci callar el poble de Catalunya", ha assegurat entre aplaudiments. Cuixart ha insistit que continuarà exercint el dret de manifestació i de reunió.


Sànchez, secretari general de Junts i expresident de l'ANC, càrrec que ocupava quan va entrar a la presó, ha assegurat a la sortida de Lledoners que l'independentisme "no tirarà enrere". "No acceptarem cap silenci a canvi d'un indult", ha apuntat Sànchez. El dirigent de Junts ha tingut un agraïment per tots els ciutadans que s'han mobilitzat per la seva llibertat malgrat els "errors" que hagin pogut cometre. "Sortim amb la cara ben alta", ha ressaltat Sànchez. També ha denunciat que Espanya no reconegui la immunitat de Puigdemont i la resta d'exiliats, i ha deixat clar que l'objectiu "immediat" és la derrota d'Espanya al Tribunal Europeu dels Drets Humans. "Aconseguirem una derrota d'Espanya per vulnerar drets humans", ha afirmat.
 

Jordi Cuixart, des de l'escenari de Lledoners. Foto: Adrià Costa


Jordi Sànchez, a la sortida de Lledoners. Foto: Adrià Costa


"Les nostres conviccions són més fortes"


Forn ha assegurat que surten de la presó amb les conviccions "inamovibles". "No hem canviat d'opinió i les nostres conviccions són més fortes. Continuarem lluitant per la independència i contra tota forma de repressió", ha dit l'exconseller d'Interior, i ha assegurat que treballaran pel retorn dels exiliats i l'amnistia. Al seu torn, Rull ha recordat la "dignitat de l'1-O" i ha dit que qui ha de demanar perdó és qui va pegar la gent que volia votar. "Si vosaltres no vau tenir por l'1-O, nosaltres no tenim dret a tenir-ne", ha dit l'exconseller de Territori. Rull ha tingut també un record pels funcionaris de presons i la resta de presos. "A la presó hem trobat tones d'humanitat i d'esperança. Sortim més forts i amb les nostres conviccions més fortes que mai", ha afegit.

Turull ha enviat un missatge d'agraïment i "compromís". "No ens hem sentit ni un minut sols", ha assegurat l'exconseller de Presidència. També ha assegurat que fins que no puguin tornar els exiliats, la llibertat dels presos "no serà plena". "Ens han donat un indult condicionat, revisable i parcial. El nostre compromís per culminar el que vam començar l'1-O ni és revisable, ni condicionat ni parcial", ha deixat clar entre aplaudiments.
 

Oriol Junqueras, a la sortida de Lledoners. Foto: Adrià Costa


Traslladar la qüestió catalana a la política


Romeva també ha enviat un missatge d'agraïment i ha volgut "homenatjar" les 3.000 persones represaliades. "Avui no s'acaba res i serem al seu costat fins al final", ha dit, i ha assegurat que els presos surten "a treballar per la llibertat, l'amnistia, l'autodeterminació i la república". "Anem a totes i continuem en aquest camí", ha dit l'exconseller d'Exteriors. Junqueras ha estat l'últim d'intervenir i ha tingut un record pels seus fills. "Avui no s'acaba res i tot continua", ha afirmat, i ha assegurat que avui continua el "compromís" per la llibertat del país i l'amnistia pels represaliats. "Ens comprometem com sempre a treballar per tots els represaliats i per la llibertat del país", ha afirmat. L'exvicepresident ha dit que treballaran per "traslladar a la política l'ideal de la independència del país". "Fins al dia de la victòria continuarem treballant al costat de la gent del país per aconseguir el somni d'una república catalana", ha reblat.

A les portes de Lledoners s'hi han concentrat representants del Govern, encapçalats pel president Pere Aragonès, i altres dirigents independentistes, acompanyats de desenes de persones. Els set presos polítics han sortit junts, entre aplaudiments, en una imatge que ha volgut ser un gest d'unitat i que fins a última hora va estar en dubte. Els presos tenien demanat un permís penitenciari per Sant Joan i l'indult hauria pogut arribar amb ells fora de la presó.

"Queda molta feina per fer"


A les portes de Wad-Ras, i entre crits d'amnistia, Forcadell ha agraït el suport. "Aconseguirem la fi de la repressió per als exiliats i la resta de represaliats", ha dit. L'expresidenta del Parlament ha assegurat que és un dia d'"alegria" per als que han sortit de la presó, però ha reclamat l'amnistia. "Avui és un pas en aquest camí. No és una gran victòria, però és una victòria. Si l'independentisme no hagués guanyat les eleccions i no haguéssim tingut les victòries a Europa", ha dit. A Puig de les Basses, Bassa ha dit que la repressió "no ha acabat" i ha tingut un record per als exiliats. L'exconsellera ha volgut agrair el suport rebut durant tot aquest temps de presó. "Queda molta feina per fer", ha afirmat. 

El centre d'atenció ha estat Lledoners, però a Wad-Ras s'hi ha desplaçat la presidenta del Parlament, Laura Borràs, per donar suport a Forcadell i diversos consellers del Govern. També a Puig de les Basses membres del Govern han fet costat a Bassa. Davant la premsa, el missatge ha estat clar: malgrat l'indult, cap renúncia. 

 

Jordi Cuixart, amb la flama del Canigó. Foto: Adrià Costa


Més de tres anys i mig a la presó


Es tanca, per tant, una etapa de pràcticament quatre anys marcada per la resposta judicial de l'Estat contra l'independentisme. Cuixart i Sànchez van entrar a la presó el 16 d'octubre del 2017, poc menys d'un mes després de la manifestació davant la seu del departament d'Economia, i els membres del Govern van ser empresonats de manera preventiva el 2 de novembre del mateix any, un cop aplicat el 155 i ja destituïts per la Moncloa. Des d'aquell moment hi ha hagut, de manera ininterrompuda, dirigents independentistes a la presó, ja fos a Estremera, Soto del Real, Alcalá Meco, Lledoners, Puig de les Basses o bé Wad-Ras. Sánchez ha concedit als indults amb l'argument de "recuperar la convivència", i sosté que és el moment "més propici" per fer-ho.

La sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes es va fer pública el 14 d'octubre del 2019, i va derivar en una onada de protestes al carrer. El Govern, això sí, no va ser capaç de travar una resposta institucional al veredicte, que va suposar un profund impacte per la magnitud de les penes. Junqueras, per exemple, va ser condemnat a 13 anys de presó, mentre que Sànchez i Cuixart, que no tenien cap responsabilitat governamental però formaven part de l'anomenat estat major del procés, van rebre una pena de 9 anys. En algun moment, els presos han pogut gaudir del tercer grau, però el Suprem sempre ha acabat tombant aquest règim penitenciari.

L'indult afavoreix la situació dels presos, però deixa en la mateixa situació els exiliats. Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig, malgrat els posicionaments contraris a l'extradició de la justícia belga i escocesa i de la immunitat parlamentària dels tres primers com a eurodiputats, no poden trepitjar territori català sense córrer el risc de ser detinguts. Sobre ells encara pesen ordres de detenció que els impedirien tornar en llibertat. La via per la seva tornada seria la reforma de la sedició, pendent des de fa mesos al Congrés i patrocinada amb insistència per En Comú Podem.

 

Participació