indults

Un «primer pas» parcial i condicionat: així argumenta la Moncloa els indults

El govern espanyol limita la "nova etapa" de diàleg al "marc constitucional" i justifica la mesura de gràcia en la "utilitat pública" per afavorir la "convivència"

per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 22 de juny de 2021 a les 18:04 |
Els presos polítics en una imatge d'arxiu | ACN
Nou indults parcials i condicionats per inaugurar una "nova etapa" que ha de servir per definir un nou projecte per a Catalunya, que sigui bo per Espanya, i que estigui dins del "marc constitucional i la llei". El govern espanyol ha concedit aquest dimarts la mesura de gràcia als líders independentistes condemnats per l'1-O, que podran sortir dimecres ja en llibertat després de més de tres anys i mig empresonats. Els expedients de l'indult, un per a cada pres i d'una trentena de pàgines, són confidencials perquè inclouen dades personals i privades de cada un dels condemnats.

L'argument central és bàsicament polític: el perdó és necessari des d'un punt de vista d'utilitat pública, per afavorir la convivència "entre catalans i entre Catalunya i Espanya". La Moncloa situa el gest com un "primer pas per començar el camí" i resoldre el conflicte per la via del diàleg, però dins de la Constitució. Això rebaixa la Declaració de Pedralbes que parlava de "seguretat jurídica". La via del diàleg l'avala, també, la Generalitat, que defensa l'amnistia i l'autodeterminació, i resoldre el conflicte per la via del referèndum acordat. Tres elements que, ara com ara, el govern espanyol descarta. Després de l'indult, la Moncloa recepta "pragmatisme" als partits independentistes. Repassem a continuació les claus dels indults:


1. Una justificació política: "Indults per començar el camí"


Els indults s'estructuren en quatre grans blocs. Un primer, que fa referència antecedents dels presos, conducta i situació; un segon bloc, que detalla el marc jurídic de la mesura de gràcia; un tercer bloc que detalla en quines condicions es pot donar l'indult i un últim bloc que inclou la proposta concreta per a cada condemnat. La justificació és eminentment política i s'adopta per "utilitat pública" i per fomentar la "convivència" entre catalans i entre Catalunya i Espanya. Fonts de la Moncloa reconeixen que l'indult són una mesura necessària "per començar el camí", que s'ha de basar en el "diàleg" dins de "la Constitució i la llei". La idea que vol vendre el govern espanyol és que el perdó és un pas complicat però imprescindible per "obrir una nova etapa" i "normalitzar la situació" amb Catalunya i evitar la "cronificació del conflicte".


2. Utilitat pública i convivència


Justícia, equitat o utilitat pública. Per concedir l'indult s'ha de donar almenys un d'aquests elements. A parer de la Moncloa, el perdó als presos polítics es justifica per un motiu d'utilitat pública. Després de complir més de 1.300 dies en presó per l'1-O, fonts de la Moncloa apunten que la mesura de gràcia serveix per "restablir la concòrdia i la convivència", i és un "primer pas" per "restablir les relacions afectives entre Espanya i Catalunya". Des del govern espanyol reconeixen que la presó era un carreró sense sortida, donava arguments a l'independentisme, i s'utilitzava per defensar els seus postulats. Amb aquest moviment, molt criticat des de la dreta i també per diversos sectors de l'independentisme, el govern espanyol fa un pas endavant visible tant a Espanya com també a Europa. Pedro Sánchez apuntava dilluns que l'indult ha de servir "no per començar de zero, sinó per començar de nou". 


3. Indults parcials: es manté la inhabilitació


L'indult és parcial. S'elimina únicament la pena de presó per als líders independentistes, però es manté la inhabilitació. Això no vol dir que es perdoni el delicte de sedició i el de malversació pels quals van ser condemnats, sinó que es liquida la pena de presó associada als dos delictes -la sentència del Suprem no estableix quants anys toquen per cada delicte- i es permet l'alliberament dels presos. Fonts de la Moncloa apunten que els líders independentistes sortiran dimecres de la presó, un cop Felip VI hagi signat el perdó, s'hagi publicat al BOE i el Suprem dicti les ordres d'excarceració. Si bé la pena de presó s'elimina, la inhabilitació es manté intacta en els termes que la va establir l'alt tribunal espanyol. Això vol dir que Oriol Junqueras no podrà presentar-se a les eleccions ni ostentar cap càrrec públic fins a l'any 2023, i Jordi Sànchez fins al 2026. Tots dos es podran dedicar, això sí, a liderar els seus respectius partits.

4. Indults condicionats, no reversibles


Els indults no són reversibles, però sí que són revocables. La mesura de gràcia està condicionada a la no comissió de delictes greus durant un període de temps d'entre tres i sis anys de presó. En cas de reiteració delictiva, l'indult decauria. "La llei ho permet per salvaguardar la finalitat del perdó", apunten fonts de la Moncloa, que remarquen que l'indult és "irreversible" però sí que pot ser revocat si es donen una sèrie de condicions detallades en els expedients. Junqueras, Turull, Rull i Forn no podran cometre cal delicte en un període de sis anys; Sànchez i Cuixart, durant cinc anys; Forcadell i Romeva, quatre anys; i Bassa, 3. Els presos, doncs, no podran cometre delictes greus a partir del moment que es faci efectiu l'indult, però això no afecta futures condemnes que puguin rebre per delictes comesos fa anys. Un exemple, la causa oberta al Tribunal de Comptes i que afecta diversos dels consellers del govern de Carles Puigdemont. 

5. Missatge al Suprem


La Moncloa sap que amb l'indult desafia el Poder Judicial i concretament el Suprem. La mesura de gràcia es troba dins de les competències del govern espanyol i cada any se'n concedeixen, però en el cas dels presos polítics són uns indults significatius. L'alt tribunal s'hi va mostrar en contra amb molta vehemència. En aquests últims anys ha estat intransigent amb la situació dels líders independentistes i ha tombat tant les sortides per treballar com el tercer grau. L'indult descarta la idea de l'"autoindult", plantejada pel Suprem. Fonts de la Moncloa assenyalen que en cap cas es "revisa" la condemna, que "s'acata" i s'utilitza, de fet, per fonamentar la decisió. La sala tercera de l'alt tribunal podria arribar a anul·lar el perdó en cas d'errors de procediment o poca motivació. Des del govern espanyol confien que les 34 pàgines de cada un dels expedients seran suficients per motivar la mesura de gràcia. 

6. Missatge a Europa


Europa també ha tingut un paper. L'indult arriba l'endemà del revés del Consell d'Europa a Espanya. L'Assemblea va exigir ahir a l'Estat l'alliberament dels presos -per la via de l'indult o de qualsevol altra manera-, la retirada de les euroordres i, en general, la fi de la repressió contra l'1-O. L'endemà, el govern espanyol ha concedit els indults, amb la vista posada també al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), que ja comença a rebre els recursos dels presos polítics contra la sentència del procés. Des de la Moncloa remarquen que els fets de l'1-O van ser "molt greus" però que des d'Europa costa d'entendre que hi hagi penes de presó "tan elevades" contra líders polítics. Ara bé, la repressió contra el procés continua ben viva i els exiliats en queden al marge. El govern espanyol manté que Carles Puigdemont ha de tornar a Espanya i retre comptes davant de la justícia. "Hem indultat gent que va respondre davant la justícia", recorden fonts del govern espanyol.

7. Un projecte per Catalunya dins del "marc constitucional"


Amb els presos polítics en llibertat, s'obre una nova etapa. Tant el Govern com el govern espanyol ho admeten i s'aposta, almenys en públic, per la via del "diàleg". El proper pas és la reunió entre Pere Aragonès i Pedro Sánchez, i després la taula de diàleg entre els dos governs, que es podria celebrar abans de l'estiu. L'independentisme hi portarà l'amnistia i el dret a l'autodeterminació, dues opcions que a parer del govern espanyol desborden el marc constitucional. De fet, la Moncloa situa qualsevol diàleg en "la Constitució i la llei". Això rebaixa el posicionament del govern espanyol de la Declaració de Pedralbes, on es va situar la resolució del conflicte en "la seguretat jurídica" i es va evitar parlar de la Constitució.

 

Participació