procés català

El Consell d'Europa vota l'informe sobre l'alliberament dels presos i la retirada de les euroordres

El text reclama reformar el delicte de sedició per evitar penes "desproporcionades"

per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 21 de juny de 2021 a les 09:32 |
Els set presos polítics sortint de la presó de lledoners. | ACN / Mar Martí
L'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa debat i vota aquest dilluns a la tarda l'informe que demana l'alliberament dels presos i la retirada de les euroordres. Redactada pel diputat socialista letó Boriss Cilevics, que ha fet una investigació de més d'un any sobre el terreny, la resolució que reclama a Espanya que "indulti o alliberi" els presos independentistes i que retiri les peticions d'extradició contra l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers a Bèlgica ja va ser aprovada pel Comitè d'Afers Legals del Consell d'Europa a principis de juny i ara és el torn de l'Assemblea Parlamentària, formada per 324 membres de 47 països. El text també demana reformar el delicte de sedició per evitar penes "desproporcionades".

La resolució demana a les autoritats espanyoles que "s'abstinguin d'exigir als polítics catalans presos que reneguin de les seves profundes opinions polítiques a canvi d'un règim penitenciari més favorable o una possibilitat d'indult". "No obstant això, se'ls pot exigir que es comprometin a perseguir els seus objectius polítics sense recórrer a mitjans il·legals", matisa la resolució. D'altra banda, el text reclama a Espanya que retiri l'acusació contra la resta de càrrecs de baix rang en la causa de l'1-O. "També que s'abstinguin de sancionar els successors dels empresonats per accions simbòliques que només expressen la seva solidaritat amb els detinguts", diu el text, en referència a l'expresident Quim Torra.


A més, creu que només es pot condemnar per malversació de fons quan es puguin "quantificar les pèrdues reals" per a l'Estat. Igualment, la resolució insta l'estat a obrir "un diàleg obert i constructiu amb totes les forces polítiques a Catalunya, inclòs els que s'oposen a la independència, per enfortir la qualitat de la democràcia espanyola". Finalment, remarca "com a punt positiu" que els tribunals espanyols absolguessin al cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, així com altres membres de la sindicatura electoral de l'1-O.

Cilevics ha realitzat l'informe durant un any i mig durant el qual ha visitat Madrid i Barcelona. La resolució anomenada 'Els polítics haurien de ser processats per declaracions realitzades en l'exercici del seu mandat?' també parla sobre la situació a Turquia.


No aclareix si són presos polítics


La resolució reconeix que Espanya "és una democràcia viva" on "la mera expressió de visions independentistes no dona peu a una persecució penal". També respecta "la independència dels tribunals espanyols" a l'hora de resoldre els recursos pendents.


"Tot i això, diversos polítics catalans han estat acusats i condemnats a llargues penes de presó per delictes de sedició i, entre d'altres, per declaracions fetes durant l'exercici dels seus mandats polítics, en suport del referèndum inconstitucional (...) i per cridar a la participació en les protestes massives entorn aquest acte", diu el text, que no indica explícitament que els condemnats de l'1-O siguin presos polítics. Tampoc que no ho siguin.

La resolució només recorda que es consideren presos polítics "els polítics detinguts per haver fet declaracions en l'exercici dels seus mandats polítics que respectin els límits de llibertat d'expressió". "No es protegeixen els discursos d'odi que tolerin la violència contra persones o grups per motius de raça, origen, religió o opinions polítiques, així com les crides al derrocament violent de les institucions democràtiques", puntualitza l'informe.

Celebren el debat de la sedició


L'informe celebra que a Espanya hi hagi "un debat intens" sobre els delictes de rebel·lió i sedició. Destaquen que hi ha "dubtes" sobre la seva aplicació per a casos de "protestes pacífiques". "Això ha requerit interpretacions innovadores, com la noció de "violència sense violència" desenvolupada per la fiscalia, segons la qual el gran nombre de manifestants exercien coacció psicològica sobre els agents de policia que els estaven enfrontant, i d'un significat molt ampli donat al terme "insurrecció tumultuosa", apunta el text.

 

Participació