HABITATGE

Majoria al Parlament per recuperar la llei antidesnonaments tombada pel TC

Les persones jurídiques amb més de 10 pisos hauran d'oferir lloguer social abans de desnonar en casos de lloguer, hipoteca i ocupació

per Andreu Merino, Barcelona, Catalunya | 8 de juny de 2021 a les 20:11 |
Impulsors i grups parlamentaris han registrat la llei a la cambra | Andreu Merino
ERC, Junts, CUP i comuns han registrat aquest dimarts una proposició de llei al Parlament per recuperar el decret antidesnonaments 17/2019, que el Tribunal Constitucional (TC) va suspendre el passat gener. El nou acord, impulsat des del moviment per l'habitatge, recupera alguns articles de la llei original i incorpora noves mesures perquè els grans propietaris hagin d'oferir un lloguer social a famílies vulnerables abans de desnonar, tant en casos d'impagament o finalització de lloguer, hipoteca i ocupació.

Una de les principals novetats que preveu incorporar la nova llei és que els lloguers socials s'hauran de renovar automàticament quan caduquin. A més, la definició de gran tenidor afectarà tots aquells propietaris que siguin persones jurídiques i que tinguin més de 10 pisos. Pel que fa a les persones físiques, es manté el llindar de 15 de l'última regulació. La llei també incorporà la cessió obligatòria durant set anys d'habitatges de bancs i fons d'inversió que faci més de dos anys que estan buits a famílies en situació d'emergència habitacional. També es crearà un registre de persones jurídiques amb més de 10 habitatges.


Per garantir el compliment de la llei, s'incorporarà al text legislatiu un termini màxim d'un mes perquè els propietaris facin efectiva l'oferta de lloguer social, des que l'afectat faci arribar la documentació acreditativa al jutjat. La proposició registrada avui dona continuïtat a la llei 24/2015, la normativa vigent actualment a Catalunya i que es va aprovar fruit d'una iniciativa legislativa popular. Els seus impulsors han defensat avui al Parlament la nova normativa. "Cal activar els mecanismes sancionadors per evitar que passi com el 2020. Això farà que els grans tenidors s'ho pensin dos cops abans d'incomplir el contingut de la llei", ha dit Josep Babot.

A diferència de la mesura tombada pel Tribunal Constitucional, la nova normativa no l'aprovarà el Govern via decret sinó que es tramitarà per via parlamentària. Els impulsors i els grups parlamentaris que donen suport a la iniciativa entenen que d'aquesta manera l'alt tribunal no podrà argumentar de nou defectes de forma per suspendre la llei.


El decret original no va haver de fer front només al TC, sinó també a part de la judicatura de Catalunya. Els jutges de Barcelona, per exemple, van convertir la mesura en paper mullat perquè entenien que no els donava capacitat per inadmetre demandes de desnonament encara que el propietari no hagués ofert un lloguer social.

Ara, els impulsors de la iniciativa asseguren que han previst evitar aquest extrem. "La llei inclou un precepte concret que preveu interrompre el procediment judicial perquè es produeixi l'oferta de lloguer. Entenem que pot ser suficient perquè no torni a passar el mateix", ha dit Babot. L'escenari és similar al que es va obrir després que la Generalitat aprovés la seva mortòria de desnonaments en plena pandèmia. Aleshores, els jutges van assegurar que la interpretarien de manera "restrictiva".

Quan s'aprovarà la llei?


Els grups parlamentaris que formen part de l'acord s'han compromès a tramitar la llei per la via d'urgència extraordinària. A la pràctica, això fa preveure que es pugui aprovar a l'octubre. "Si no actuem, a la tardor i durant el 2022 calculem tenir 26.000 desnonaments, una xifra superior a la del pic del 2013",  ha assegurat Lucía Delgado, membre del Grup Promotor de la 24/2015. "L'habitatge ha de ser un tema de primer ordre per al Govern i el Parlament. La fita ha de ser acabar amb els desnonaments", ha demanat". Segons el grup promotor, la suspensió del decret 17/2019 per part del TC ha deixat més de 3.000 famílies sense lloguer social.

La tramitació de la llei per recuperar la mesura tombada pel TC era un dels punts que figurava als acords d'ERC amb Junts i CUP per a la formació del nou Govern. El diputat d'ERC Pau Morales ha qualificat d'"essencial" que la mesura estigui vigent quan caduqui la moratòria estatal de desnonaments, a partir del 9 d'agost. Morales i la diputada de la CUP Montserrat Vinyets han coincidit a l'hora de reclamar canvis més profunds. "Això és un SOS però calen polítiques que vagin més enllà".

Des d'En Comú Podem Susana Segovia ha celebrat que la llei "impliqui" els grans tenidors en la gestió de l'emergència habitacional i ha demanat "valentia política" al Govern per desplegar la normativa. La diputada de Junts Glòria Freixa ha reclamat suport als impulsors de la mesura per acabar amb "l'infrafinançament endèmic" de les polítiques d'habitatge per part de l'Estat. Freixa ha reivindicat la proposició de llei com a "única resposta" poen el context actual però ha demanat "no carregar" en els propietaris "les polítiques que s'han de fer l'administració". Tot i aquest apunt discordant, els grups han assegurat que el contingut presentat aquest dimarts no experimentarà canvis en el procés de tramitació de la llei.

 

Participació