Nova legislatura

El nou Govern es compromet amb la llibertat dels presos i dels exiliats

Aragonès, després de la presa de possessió dels consellers, assenyala que la majoria de dones a l'executiu no és "estètica" i reclama treball "incansable" als membres del seu gabinet

per Oriol March, Palau de la Generalitat | 26 de maig de 2021 a les 18:53 |
Pere Aragonès, durant la presa de possessió dels consellers. | Europa Press
El nou Govern ja està oficialment en marxa. Els 14 consellers que acompanyen Pere Aragonès en l'arrencada de la presidència han pres possessió aquest dimecres al matí al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat i, després, ja s'han reunit per la primera cita del consell executiu. En una intervenció breu un cop completades les promeses del càrrec -fetes "al servei de Catalunya" i amb "lleialtat" al president-, Aragonès ha reclamat "compromís" al nou gabinet per aconseguir la llibertat dels presos, dels exiliats i també del país. Ha recordat, a diferència del discurs de dilluns en prendre possessió del seu nou càrrec, l'existència de represaliats, i ha citat els casos de Carles Puigdemont -a Brussel·les-, Oriol Junqueras -a Lledoners- i Carme Forcadell -a Wad-Ras-.

"La nova Generalitat pren forma amb dones i homes independentistes i progressistes. La Generalitat és la màxima expressió institucional de Catalunya com a nació, ens aglutina i ens identifica a tots en la diversitat i en la pluralitat, no ho oblideu mai. Som una nació, som un sol poble, el Govern de la Catalunya sencera i del país sencer. Tenim companys a la presó i a l'exili. El president el vicepresident, la presidenta del Parlament, conselleres i consellers represaliats perquè els catalans poguessin decidir el futur del país", ha ressaltat el nou president al final d'una cerimònia breu en la qual també ha volgut agrair la feina dels membres de l'anterior gabinet -la majoria- que no repeteixen. 


Aragonès ha reclamat allunyar-se de la "mera gestió" per "projectar" la Catalunya del futur, basada en quatre grans transformacions: la social, la verda, la democràtica i la feminista. Aquesta última, ha apuntat, ha "d'amarar" la gestió de tot el Govern. Estarà liderada pel nou departament de Feminismes i Igualtat i, de moment, segons el president, ja compta amb un gest que no és "estètic": la majoria dels consellers són dones, un total de vuit dels catorze que integren el nou gabinet. A tots ells, Aragonès els ha demanat treball "incansable" en tots els fronts, també per resoldre l'enquistament del conflicte polític obert amb l'Estat des de fa quasi una dècada.

Els set noms d'ERC que acompanyen Aragonès són aquests: Laura Vilagrà a Presidència; Roger Torrent a Empresa i Treball; Tània Verge a Feminismes i Igualtat; Josep Gonzàlez Cambray a Educació; Joan Ignasi Elena a Interior; Teresa Jordà a Acció Climàtica, Agricultura i Alimentació; i Natàlia Garriga a Cultura. Xavier Bernadí, fins ara alt càrrec a Justícia, ha estat escollit com a secretari del Govern, i aquest dimecres ja s'ha encarregat de llegir el decret de nomenament dels nous consellers. Encara falta, això sí, nomenar la portaveu de l'executiu, que en teoria hauria d'haver estat triada ahir.


Per part de Junts, aquests són els integrants del nou executiu: Jordi Puigneró com a vicepresident i conseller de Polítiques Digitals, Infraestructures i Agenda Urbana; Jaume Giró a Economia; Victòria Alsina a Acció Exterior i Transparència; Lourdes Ciuró a Justícia; Gemma Geis a Universitats i Recerca; Violant Cervera a Drets Socials; i Josep Maria Argimon a Salut. De tots els noms que acompanyen Aragonès, n'hi ha cinc que són independents -Giró, Alsina, Argimon, Elena i Verge- i només dos que repeteixen respecte l'anterior legislatura, com són Puigneró, ascendit, i Jordà.

Entre la coordinació i els indults


Un dels primers reptes que afronta el nou executiu és la coordinació i la cohesió interna, que en bona mesura estarà marcada per la relació que estableixin Aragonès i Puigneró al capdavant de l'executiu. En el futur immediat, l'arrencada del Govern estarà marcada per la concessió -o no- dels indults als presos polítics, per la qual Pedro Sánchez abona el terreny. En la sessió de control al Congrés dels Diputats, Sánchez ha assenyalat -com ja va fer ahir- que es guiarà per la "concòrdia" i ha reclamat "lleialtat" al líder de l'oposició, Pablo Casado. El PP, Ciutadans i Vox recorreran qualsevol mesura de gràcia al Tribunal Suprem, de manera que el govern espanyol pot no tenir l'última paraula.

"Els indults seran la seva liquidació", ha assenyalat Casado des del Congrés. Aquesta setmana, el Suprem farà públic el seu informe sobre els presos, que és preceptiu per tal que la Moncloa pugui prendre una decisió. El tribunal ja ha tombat algun indult -ho va fer en un cas concedit per Mariano Rajoy sobre un conductor kamikaze- amb l'argument que era "abitrari". La llei de l'indult, que data de 1870, estableix en el seu article 18 que la concessió de l'indult és per naturalesa "irrevocable" sempre que no hi hagi alguna clàusula en la mateixa decisió del consell de ministres que digui el contrari. La mateixa llei ordena que l'indult s'ha de justificar amb raons de "justícia, equitat i utilitat pública".

 

Participació