entrevista

«Hi ha hagut un biaix: s'ha pensat que si investigaves l'home ja estudiaves la dona»

La doctora Carme Valls diu a Granollers que la perspectiva de gènere ha d'estar sí o sí en la recerca

per Jaume Ventura Busquets, 23 de maig de 2021 a les 10:10 |
Carme Valls demana una perspectiva de gènere en l'àmbit de la salut i la investigació | Cedida
La doctora Carme Valls ha estat a Granollers convidada per Federalistes d'Esquerres per presentar una nova edició de Mujeres invisibles para la medicina (Capitán Swing). Es tracta d'una obra que va publicar fa uns anys i que denuncia les diferències que encara hi ha entre homes i dones en la salut i la investigació. Una realitat que fa que, per exemple, no es tingui en compte que la mateixa malaltia pot afectar de forma diferent segons el sexe de la persona afectada. En aquesta entrevista amb NacióGranollers parla de tots aquests aspectes.

-A què ens referim quan parlem de perspectiva de gènere en l'àmbit de la salut?

-Que no s'utilitzin estereotips de gènere per decidir en treballs d'investigació, que no hi hagi treball de recerca en què no es consideri la dona com a important i, sobretot, que existeixin treballs en què la població estudiada sigui paritària. Lògicament, quan no sigui específic de cadascú: si és de càncer de testicle o de cicle menstrual, és evident que s'ha d'estudiar en uns o altres.


-Vostè també demana que s'inclogui el context en aquestes investigacions.

-Sí. S'han de tenir en compte les condicions de vida i treball de cadascun dels gèneres. Per exemple, pel que fa al gènere, com es valoren les condicions de vida i treball de les persones, aspectes que influeixen en la gent i en la seva salut. Les dobles jornades o la cura de nens o persones grans recauen més en la dona i, per tant hi ha més càrrega. Això s'ha vist durant la pandèmia.

-En quin sentit?

-Hem estat confinats i la dona ha tingut més tasques a fer, fet que ha derivat en més problemes de salut mental com angoixes i depressions.


-I aquestes diferències no s'havien estudiat?
-Miri, per què tenim encara una diferència salarial tan notable en totes les professions? En les ciències biològiques hi ha hagut un biaix perquè s'ha pensat que estudiant l'home ja estudiaves la dona. Però aquesta no és la realitat. Se sap, per exemple, que els fàrmacs tenen una evolució diferent.

-Algun exemple?
-La UAB va fer un estudi sobre un fàrmac que ajuda a minimitzar fets traumàtics a la memòria. En les proves en rates es va comprovar que als mascles els ajuda a relaxar la memòria, però a les femelles els hi ho incrementava. Si només s'hagués estudiat amb els mascles, com ha passat amb diversos fàrmacs...


-Tot plegat deu provocar símptomes mal interpretats i diagnòstics erronis.
-Això mateix. Amb els infarts, per exemple. La dona té un funcionament del cor diferent a l'home. Hi ha fàrmacs per tractar les arritmies que a la dona, paradoxalment, li poden produir arritmies. Tot plegat fa que la mortalitat post infart sigui superior en les dones.

-La tendència està canviant?
-Cal canviar el xip als centres de recerca i universitats, però s'ha fet evident que tots els treballs de recerca han d'incloure els dos sexes. Les dones tenim molts problemes de tiroides i d'anèmia, dos realitats a les que s'ha tret importància i s'han considerat que era normals. I freqüent no vol dir normal. Fa 30 anys vam fer el congrés 'Dona i qualitat de vida' i ja parlàvem en aquesta línia. Avui hi ha dones investigadores, unes normes de recerca i les grans revistes no accepten publicacions que no incloguin un estudi detallat.

-Aquestes diferències entre homes i dones s'han tingut en compte als estudis sobre el coronavirus?
-En principi no hi ha hagut aquest esforç. Ni en la majoria dels 100.000 estudis fets o dels 3.000 assajos clínics duts a terme. En aquest darrer cas, només un 4% inclou la diferència. Amb les dades del Ministeri de Sanitat es pot comprovar que la infecció va ser superior en dones entre la primera i la segona onada, però també pel tema psicosocial que dèiem abans: les dones estaven en primera línia en residències i hospitals.

-Com es comporta la Covid-19 en un cos o un altre?
-La infecció en les dones afecta més parts del cos, però en homes és més mortal a partir dels 80 anys, segurament perquè nosaltres tenim més immunitat pel que fa a les infeccions en general. Alhora, però, el síndrome de fatiga crònica del Covid persistent és més habitual en dones d'entre 40 i 45 anys. Com veu, cal aplicar aquesta mirada. De fet, el ministeri ens ha convidat a fer un informe sobre el gènere i la Covid.

-Com veu el futur d'aquesta demanda?
-Es necessitaran polítiques públiques que ho estimulin. A Canadà i els Estats Units ja tenen unes normes que prohibeixen donar diner públic a qui no investigui també en aquesta doble línia. I s'estimula la creació de pràctiques clíniques, que venen a ser guies per metges especalitzats i de primària, on s'incorpora aquesta perspectiva.

 

Participació