entrevista

Martí Pujol: «El ciutadà ha de ser conscient que les solucions no són sempre immediates»

Per l'alcalde de l'Ajuntament de Llinars del Vallès la política serveix per canviar les coses que no agraden i millorar-les

per Jordi Purtí , 7 de maig de 2021 a les 14:55 |
Martí Pujol, alcalde de Llinars del Vallès | Jordi Purtí
Ja fa anys que es dedica a la política. Va entrar com a regidor l'any 1983 i des del 2003 és l'alcalde de Llinars del Vallès per ERC. Martí Pujol (Llinars del Vallès, 1957) a la meitat de la seva cinquena legislatura, marcada sense cap mena de dubte per la Covid-19, diu que encara queden coses per fer al municipi i té el convenciment que es podran anar fent a mesura que es venci el coronavirus a base de vacunes, cosa que ell ja ha fet. Té dubtes si l'any 2023 es presentarà a la reelecció, però en cap cas ho descarta i està convençut que el 26 de maig Catalunya tindrà govern.

- Fa molts anys que es dedica a la política i és alcalde des del 2003. Troba que aquesta legislatura és la més complicada de gestionar per tot un seguit de circumstàncies adverses com el temporal Gloria i la crisi de la Covid-19?


- De complicada ho ha sigut, però no sé si es pot dir que és la més complicada. El Gloria és un desastre natural i econòmic, però, per sort, no va tenir conseqüències en vides humanes i ara ja ho tenim arreglat. Amb la crisi de la Covid-19 sí que hi ha una part afectiva que hem perdut molta gent a Llinars del Vallès, però en el vessant econòmic crec que ens en sortirem perquè no és una situació similar a la de l'any 2005. Llavors veníem d'una pujada de crèdit imponent a una baixada zero de crèdit i tampoc no ha afectat a tothom per igual. La corba de sortida serà molt més ràpida.

- Si no és la situació més difícil que ha hagut de gestionar quina és doncs?


- Sens dubte l'accident de l'avió de Germanwings. És una de les coses que m'han marcat més com a alcalde i de les que em marcaran tota la meva vida. Ens van dir que havia caigut un avió i d'entrada no estava clar que entre els viatgers hi havia els alumnes de l'institut alemany d'Haltern amb See que tornaven a casa després d'un intercanvi fet a l'Institut Giola, de Llinars del Vallès. Quan es va confirmar va ser un cop molt dur. Molt dolor, moltes trucades internacionals, atenció als alumnes de l'institut, a les famílies. El 24 de març de 2015 no el podrem oblidar mai.



- Tornant a l'actualitat, la vacuna és l'antídot al coronavirus?

- N'estic convençut. A mesura que la població estigui vacunada farem anar enrere la pandèmia i ens anirem guanyant la normalitat. Jo ja estic vacunat.

- De tota manera al municipi tenen moltes necessitats socials com les han treballades?

- No és d'ara. A Llinars del Vallès ja fa temps que les treballem i les prioritzem. Tenim un equip que es dedica a aquest aspecte i des de l'Ajuntament anem invertint en recursos per poder disposar d'una xarxa de seguretat per a la societat. De fet és el que hem de fer a les administracions, és a dir, que quan una persona cau hem de procurar que no arribi a terra. També és veritat que en aquesta xarxa sempre hi tenim un cinc per cent de la població que no hi ha manera que en puguin sortir.

"El rave de Cap d'Any ens va sorprendre. La pregunta, però, no ha de ser perquè va passar a Llinars del Vallès, sinó perquè en un moment que Europa està confinada i arreu hi ha controls de policia com és que tanta gent va poder arribar fins aquí"


- Ja que parlem de la Covid-19 aquest darrer Cap d'Any Llinars del Vallès va ser notícia pel rave que en plena pandèmia va reunir més de tres-centes persones. Com va viure l'alcalde una situació d'aquestes característiques?

- D'entrada és una situació que ens va sorprendre. La pregunta, però, no ha de ser perquè va passar a Llinars del Vallès, sinó perquè en un moment que Europa està confinada i arreu hi ha controls de policia com és que tanta gent va poder arribar fins aquí des de França, Bèlgica, Àustria, Itàlia... i sembla que els únics que no hem fet la feina som els de Llinars del Vallès. Doncs no! Ni la policia d'aquests països ni a la frontera ningú els va dir res i et puc assegurar que els que van anar al rave eren gent ben visible, per tant no era pas una falta de visibilitat. La nostra actuació va ser comunicar-ho als Mossos d'Esquadra, perquè era una qüestió d'ordre de seguretat, i va actuar com va creure que ho havia de fer. Com ajuntament vàrem procurar que els participants al rave no es barregessin amb la població local i, això, em penso que ho vam aconseguir. Ara és una anècdota més per explicar.

- No és una obra d'aquesta legislatura, però el Teatre Auditori és de les coses que més satisfet se sent del seu mandat com a alcalde?

- Sí, amb tots aquests anys de mandat hem pogut anar transformant la societat. Jo sempre explico que la societat és com una paella d'arròs i si els components són bons acaba sent una bona paella. Vam començar a fer les primeres necessitats que tenia la societat llinarsenca, el CAP, equipaments esportius, els carrers... i finalment, com sempre passa, la cultura. Vàrem fer una aposta ferma i, per això, vam construir el Teatre Auditori, de la mateixa manera que hem impulsat l'escola de música que avui disposa de més de tres-cents alumnes i, en aquesta legislatura, hem apostat per obrir l'espai d'art. La paella d'arròs no és completa si no hi és tothom. Ens en sentim orgullosos.

- Com a obra no hi ha cap dubte que és una de les joies culturals del Vallès Oriental, però comptes surten?

- Els números surten tal com vam pensar que sortirien. Els ajuntaments no som una empresa i no hem de demostrar un compte de resultats. Nosaltres som l'Ajuntament i totes les coses que fem per la gent sempre són pèrdues perquè els ingressos ens provenen dels impostos i taxes i no pas d'un producte que hem de vendre. El que hem de procurar és fer-ho de manera raonable. Quan vàrem fer el teatre ja vàrem fer una previsió de despesa i estem en aquestes previsions sense desviar-nos.
 

Martí Pujol anuncia que convocarà un concurs internacional d'arquitectura per remodelar el Castell renaixentistaq Foto: Jordi Purtí



- En els dos anys que queden de legislatura què és el que l'alcalde de Llinars del Vallès voldria fer?

- Segur que farem coses. Per exemple acabar el carrer Nou fins l'avinguda de Granollers emmarcat en el projecte de conversió en zona de vianants com es va fer en la primera fase a la zona de l'església. Segurament podrem licitar el castell nou. Ara estem acabant de pagar la compra, ens queda mig milió d'euros dels quatre milions que ens ha costat i ho hem fet sense apujar els impostos dels veïns.

- Què hi pensen fer?

- El patrimoni és molt important. El castell és un patrimoni local, també comarcal i nacional. És un bé nacional, ja que de l'època del Renaixement en aquestes contrades n'hi ha molt poc i que estigui ben conservat com aquest i públic encara menys. Fins ara hem arreglat els exteriors i una mica el pati de dintre, però la intenció és convocar un concurs internacional d'arquitectura i arreglar els interiors per allò que decidim fer i això ho hem de fer en aquesta legislatura.

"Recuperar la gestió directa de l'aigua va ser una promesa que vàrem portar en el programa d'aquesta legislatura. Ara, podem dir que fa més d'un any que l'aigua és de gestió municipal."


- L'Ajuntament té un contenciós amb Sorea per la qüestió del subministrament de l'aigua. En quin punt està la qüestió?

- Mira, quan ens vàrem presentar a la reelecció l'any 2019 vam dir que faríem dues coses immaterials, ja que a vegades la gent es queixa que el Martí Pujol només fa coses de pedra i coses que es vegin. Ens referim a coses que les haurem fet sense lluir massa. Una és recuperar la gestió de l'aigua municipal i, podem dir que fa més d'un any que l'aigua és de gestió municipal. A la companyia se'ls va acabar el contracte, els vam donar pròrrogues fins que vam decidir que havia arribat el moment de fer-ho nosaltres. Hi tenim tot el dret del món.

- Però la companyia ha portat el tema al jutjat...

- Hi tenen tot el dret. Ja ho decidirà el jutge i haurem d'acabar fent el que dicti. Nosaltres tenim la capacitat i el dret de disposar de l'aigua amb gestió municipal i això s'especifica clarament en la Llei de Règim Local, no sóc pas jo que ho diu.

- Però l'última sentència del jutjat contenciós-administratiu els obliga a restituir el servei a Sorea, no?

- L'Ajuntament ha recorregut la sentència perquè considerem que tenim la raó. No sóc jurista, però seguim els consells que ens donen els tècnics municipals i ens diuen que hem de seguir portant la gestió de l'aigua perquè les sentències, fins ara, es poden recórrer. Nosaltres no hem fet fora una empresa concessionària tenint un contracte, no, el contracte està vençut de fa temps. A Sorea ja els vam avisar molt temps abans de liquidar el seu contracte que la intenció de l'Ajuntament era gestionar l'aigua de manera directa.

- I com els va la gestió?

- Hem tingut algun problema d'avaries, però ho anem solucionant i després d'un any les coses s'han estabilitzat i està funcionat força bé. A vegades ens trobem, però, que el ciutadà ens exigeix més a nosaltres com ajuntament que no pas a les grans companyies. Les coses a l'administració no són de solució immediata, el ciutadà també n'ha de ser conscient d'això. Hem decidit de gestionar l'aigua perquè ens sembla que tenim més possibilitats i que ens quedarà un marge comercial més gran que podrem reinvertir en serveis pel municipi.

- Una gestió directa es pot externalitzar?

- I tant. Gestió directa vol dir que l'Ajuntament té el control, però no és imprescindible que es faci amb personal municipal. És la manera de tenir més transparència. I això que fem nosaltres es pot aplicar a molts municipis.

- La segona promesa que havien fet quina és?

- Sí, la començarem el mes d'octubre i és molt atrevida.

"En un municipi com el nostre d'11.000 habitants no ho han fet massa ajuntaments d'aplicar el porta a porta. Ja sé que quan comencem passarem un any o un any i mig molt malament perquè la gent s'haurà d'anar adaptant a poc a poc."


- Sí, quina?

- El sistema de recollida de residus porta a porta. En un municipi com el nostre d'11.000 habitants no ho han fet massa ajuntaments. Ja sé que quan comencem passarem un any o un any i mig molt malament perquè la gent s'haurà d'anar adaptant a poc a poc, però la política serveix per això, per canviar el món i si no ens agrada el que tenim hem de prendre decisions per millorar-ho.

- El porta a porta és la solució de futur en general?

- Ara mateix crec que sí. Nosaltres començarem aviat la campanya. El més complicat és en les zones d'extraradi, però ja hem buscat un sistema mòbil per poder disposar d'una eina que la gent ho tingui més fàcil. I en els llocs amb més concentració de gent també farem punts mòbils en hores determinades. El porta a porta estricte l'aplicarem en punts de menys densitat de població. Estic molt esperançat que ho farem bé.

- El 2023 Martí Pujol farà 20 anys que és alcalde. Té intenció de tornar-se a presentar?

- D'entrada no. Em sembla que és un cicle molt llarg, però tampoc no vull dir ni sí ni no, perquè sempre ho he decidit a última hora amb les circumstàncies de la població i els projectes que tenim i també estic al servei del partit i a vegades és difícil dir que no. Quan tenim companys a la presó que et demanen que repeteixis, és molt complicat no seguir i, per tant, la situació és aquesta.

- Ara que parla dels companys a la presó, tota la qüestió del procés també l'ha marcat com a alcalde d'ERC?

- Ha afectat. Teníem una perspectiva i ara se'ns ha allargat perquè la vida dona moltes voltes, però els que som independentistes no deixarem de ser-ho. Costarà molt anar enrere i avui a Catalunya hi ha, segur, dos mil independentistes més després de la victòria del PP a Madrid. El problema de Catalunya no és si ets independentista o no, és un problema de societats que es van separant. Espanya no és única. Madrid és un focus que s'ha anat escorant a la dreta i més a la dreta reaccionària. A Catalunya ho hem anat fent a l'esquerra. Són les dues espanyes de tota la vida, la feixista i la republicana.

- Però escolti, a Madrid ho tenen molt clar. Hi ha hagut eleccions i el PP no té cap problema en governar amb els vots de Vox. A Catalunya en canvi les eleccions van ser el 14-F i seguim sense govern. Hi haurà acord o no?

- La gent està molt nerviosa. Els catalans a vegades catalanegem. És una idiosincràsia nostra, som així. Catalunya és un país de contrapesos i no tinc cap dubte que hi haurà govern, el que passa que hi ha gent que ha de fer un procés i va amb els peus arrossegant. Unes noves eleccions no solucionaran res. Ens tornarem a necessitar i això ho saben. El dia 26 de maig hi haurà govern, ni que sigui a empentes i rodolons.

 

Participació