sant jordi

Donat Putx: «Els nostres herois són els llibreters, els editors i els autors»

El periodista ha estat l'encarregat del pregó de la diada a Granollers, acte que dona el tret de sortida a les celebracions a la ciutat

per Redacció, 23 d'abril de 2021 a les 13:43 |


El periodista Donat Putx ha estat l'encarregat de pronunciar el pregó de Sant Jordi de Granollers d'aquest any. Un pregó en línia en què ha comptat amb la participació de la també periodista i escriptora Anna Ballbona, del periodista musical Karles Torra -que ha posat veu als versos que ha destacat Putx- i de la cantant Ivette Nadal, que posat la rúbrica a l'acte.


Putx ha reconegut que ser el pregoner li causa "un gran honor, i més encara tenint en compte que m’han precedit en aquesta funció autors que admiro i que, en algun cas, són amics", i precisament ha destacat d'ells que són "gent amb talent literari, cosa que jo no tinc". En aquest punt, el pregoner s'ha autodefinit: "Si bé és cert que em guanyo la vida escrivint des de que tenia cabells per tota la closca, mai gosaria dir de mi mateix que sóc un escriptor. Tan sols sóc un periodista per a qui l’escriptura és ofici, i la lectura un refugi que em protegeix d’un món que sempre m’ha fet mal".

Putx ha dut a terme un pregó amb moltes referències musicals. Començant per Simpatia pel diable, dels Rolling Stones, i que l'apel·la als seus anys de joventut i de la qual ha explicat que està inspirada en El mestre i Margarida, la novel·la més coneguda de l’escriptor rus Mikhaïl Bulgàkov: "Un llibre que adoro i que, ho confesso, no hauria conegut si no fos per aquelles nits en blanc ballant aquesta cançó com si no hi hagués un demà. Mai agraïré prou als meus mestres i professors la comprensió i paciència que em van dedicar quan era un adolescent passota, gandul i arrogant; ni els esforços que uns quants d’aquests professors van fer perquè apreciés el món de les lletres".


Putx, però, ha reconegut que "cap influència ha estat més decisiva per a fer-me estimar les arts escrites" que la música: "Si em sé de memòria les Coplas por la muerte de su padre, de Jorge Manrique, és perquè quan tocava anar a classe de literatura, jo m’estimava més escoltar el disc de Paco Ibáñez a l’Olympia. Si m’encanta Salvador Espriu és perquè Raimon me’n va mostrar el cantó més salvatge en aquella adaptació del poeta (...) I jo no he descarregat fusta al moll —ni ganes—, però us puc ben assegurar que he vist la gent posseïda i cridant de plaer quan Enric Casasses i l’estimat Pascal Comelade convocaven Salvat-Papasseit (...)".

I ha seguit: "Jo podria viure sense les certeses i miratges que conformen una vida occidental, però no sense les cançons. No sense l’alta literatura de composicions com la Lluna robada de Pau Riba o El cabaret galàctic de Sisa. Tampoc sense la de Bob Dylan, que ja era el més gran poeta que conec abans que li concedissin el Premi Nobel".


Putx també ha aprlat de cinema, en concret de la pel·lícula L’últim vals, de Martin Scorsese, un documental sobre el concert de comiat del grup canadenc The Band i on hi apareixia Laurence Ferlinghetti. Era el propietari de la llibreria City Lights de San Francisco, "un lloc que és casa meva encara que mai hi hagi estat, perquè s´hi ajuntaven músics, poetes i anarquistes". Però també "era l’últim representant viu de l’extraordinària, sorollosa i insolent Generació Beat". 

Per acabar, Putx ha volgut emfatitzar que música i literatura "es fonen i es confonen": "És igual si parlem de l’una o de l’altra, com seria indiferent si parléssim d’un traç il·luminat en un quadre, i d’un gest commovedor a l’escenari o a la pantalla. Tot és un bàlsam —i ara tornem al psicodrama— per fugir del dolor del món. Fugir a on, em direu. No us donaré cap consol: no tenim escapatòria, de manera que només ens queda l’alegria. L’alegria de visitar una llibreria com les que, en aquesta data tan assenyalada, ocupen amb els carrers que, potser, un dia seran nostres".

I en aquest punt, el periodista ha volgut homenatjar els ector literari: "Darrera de cada parada hi ha, si els voleu veure, una immensitat d’herois. I no em refereixo —que també— als personatges que desfilen per les pàgines que s’hi exposen. Avui els nostres herois són els llibreters, que desafien el criminal Amazon amb més valentia de la que cap polític d’aquest país ha demostrat tenir mai; són els editors, discrets i pacients, que ballen al caire de la ruïna i del triomf; i són, esclar, els autors que, sempre en solitud, han construït els mons que ens esperen a la lletra impresa. Adoreu-los, perquè tots ells són sants i benefactors. Jo els hi dec la vida".

Esperit lliure i anàrquic

Putx ha estat introduït per Anna Ballbona, que l'ha definit com un " esperit lliure i anàrquic" però del qual ha elogiat el que n'ha après: "Algú com ell, que va a la seva, ens ha ensenyat moltes més coses de la nostra cultura musical, lluny dels llocs comuns i el carril central". N'ha destacat, també, les "tres dècades de concerts, discs i memoria cultual, coneixement enciclopèdic i endreçat i que juga a no semblar-ho". "És un periodista a l'antiga, dit com a elogi si ho entenem com un exercici d'oferir context, no fer passar gat per llebre i posar al centre el tema, la trajectòria o el personatge del qui parla".


Altres notícies de Sant Jordi que et poden interessar







 

 

Participació