judici de l'1-O

Absolts el celoní Josep Pagès i la resta de membres de la sindicatura electoral de l'1-O

La jutge nega que els acadèmics desobeïssin les ordres del TC o cometessin un delicte d'usurpació de funcions

per Bernat Surroca, 15 d'abril de 2021 a les 19:59 |
Els membres de la sindicatura electoral en un moment del judici | ACN
La jutge ha absolt els cinc membres de la sindicatura electoral de l'1-O, entre els quals el veí de Sant Celoni Josep Pagès. Després de més de tres anys de persecució, el jutjat ha considerat que no van desobeir el Tribunal Constitucional (TC) ni van cometre el delicte d'usurpació de funcions, tal com reclamava la Fiscalia. La decisió lliga amb el que ja va dir fa tres anys el president del TC, que va constatar que els cinc síndics havien complert de manera escrupolosa els mandats de l'alt tribunal gràcies a l'amenaça de multa. 

Després de diversos ajornaments, el judici es va celebrar finalment els dies 3 i 4 de març a la Ciutat de la Justícia. Els cinc síndics van remarcar que només es van reunir el dia 7 de setembre, abans que el TC suspengués les lleis de desconnexió i la sindicatura, i no es van tornar a trobar més ni van publicar cap dels acords als quals es va arribar en aquella primera trobada. Van negar, així, els delictes de desobediència i usurpació de funcions que sostenia la Fiscalia. Un dels eixos de la defensa va ser també la reivindicació de la llibertat acadèmia com una de les tasques dels acadèmics, la de col·laborar amb les institucions per fer "transferència de coneixement".


Els acusats van declarar després dels testimonis, la majoria síndics territorials, que es van desmarcar de la sindicatura i van explicar que només havien participat en una reunió al Parlament on se'ls va dir que l'organisme quedava en stand-by perquè el TC l'havia suspès. També va passar per la sala dos testimonis habituals en els judicis de l'1-O, el secretari general del Parlament, Xavier Muro, i l'exlletrat major, Antoni Bayona, que van explicar que havien advertit els membres de la mesa que tirar endavant les lleis de desconnexió podria implicar desobeir les resolucions del TC. Muro va dir també que havia ordenat al personal del Parlament que impedissin les reunions de la sindicatura.

En la fase d'informes definitius, la Fiscalia va mantenir l'acusació i va assegurar que els síndics van fer tot el possible per esquivar les resolucions del TC i sabien que estaven desobeint. "És complicat notificar qui no vol ser notificat", va dir la fiscal. La defensa del síndics, pilotada per Ramon Setó, va criticar que el ministeri fiscal volgués instrumentalitzar la querella per impedir l'1-O i que va intentar "segar-ho tot" i fer "pesca d'arrossegament" per evitar la votació. També va criticar la lamentar la manca de solidesa de l'acusació de la Fiscalia pel que fa al delicte d'usurpació de funcions. 


La primera sentència de la "segona onada"

La sentència de la sindicatura és la primera de l'anomenada "segona onada" de judicis polítics contra l'1-O. Després dels grans procediments -contra el Govern, contra els Mossos i contra la mesa del Parlament, principalment-, en les properes setmanes i mesos n'hi haurà més, també relacionats amb l'independentisme. A l'abril hi ha previst el judici contra l'alcalde de Roquetes per haver facilitat l'1-O. També serà l'any del judici contra Josep Maria Jove i Lluís Salvadó, entre d'altres, pels preparatius del referèndum, i més causes contra alcaldes. En total, segons Òmnium, hi ha 115 causes judicials "per motius polítics" que afecten més de 3.000 persones. 

 

Participació