Entrevista

Víctor Font: «Laporta demana actes de fe»

El candidat a presidir el Barça es presenta com l'únic aspirant amb un projecte de futur treballat, acusa Bartomeu de portar l'entitat a la "fallida moral" i diu que convencerà Messi: "No hi ha ningú millor que Xavi per fer-ho"

per Joan Serra Carné , 4 de març de 2021 a les 14:05 |
Víctor Font | Adrià Costa
Víctor Font (Granollers, 1972) aspira a presidir el Barça. Els socis decidiran diumenge si és el candidat que més els convenç per dur a terme una de les transformacions més complexes de la història del club: reflotar l'economia de l'entitat, en situació delicada, i assegurar-se la continuïtat de Messi per impulsar la competitivitat d'un equip destronat de l'elit europea. Una equació difícil, que el nou president haurà de resoldre en un context de turbulències, pel descrèdit de la institució, tacada per la gestió de Josep Maria Bartomeu.

Font és una de les víctimes del Barçagate, que ha comportat la detenció i investigació de l'anterior mandatari blaugrana, perquè figura entre els opositors més difamats a les xarxes socials. En aquesta entrevista amb NacióDigital, denuncia que Bartomeu ha conduït el club a una deriva molt lesiva per al barcelonisme, defensa el seu projecte com l'única alternativa de futur treballada i critica l'actuació de Joan Laporta en campanya, de qui diu que encarna una manera de governar el Barça que pertany al passat. Soci fundador de l'empresa Delta Partners -una multinacional referent en consultoria estratègica de telecomunicacions- i accionista del diari Ara, Font no parteix com a favorit als comicis. Però treballa per protagonitzar la sorpresa.


- Com definiria el dany que ha provocat al club el Barçagate i, en concret, l'actuació de Josep Maria Bartomeu?

- Posant la presumpció d'innocència per davant, com sempre, una manera de definir-ho podria ser que s'ha conduït el club a la fallida moral. S'ha fet mal a la institució, perquè el Barça ha aparegut a les portades d'arreu del món i no, precisament, per aixecar la sisena Champions, que és el que tocaria. Per a mi, tot això reforça aquesta necessitat de passar pàgina, i de canviar el model de club i el model de gestió, que des dels anys 80 funciona igual. Al club no hi ha mecanismes de control i la democràcia és de fireta. Per exemple, els òrgans de representació, com l'assemblea de compromissaris, ha estat tutelada per totes les juntes. Les comissions estatutàries, que també són òrgans de control, estan integrades per amics i coneguts de qui governa el club. És aquesta manera de fer que permet a qui arriba al poder assegurar-se que pot actuar d'una determinada manera.


- El club té dèficits democràtics?

- És una forma de democràcia feble, amb formes i maneres d'actuar del segle passat, amb poca transparència i escassos mecanismes de control efectius. Ara s'ha fet ús dels diners dels socis per difamar opositors i jugadors. En el passat, es va fer ús dels diners dels socis per espiar directius i futbolistes. En altres moments, es va fer ús del poder per beneficiar persones a títol individual. Si volem evitar que aquestes situacions continuïn passant, d'una vegada per totes hem de modernitzar el club. Necessitem un club molt més transparent. Nosaltres proposem un nou model d'assemblees de compromissaris i comissions estatutàries on hi hagi socis independents de la junta directiva. En resum, modernitzar el club.


"El Barçagate demostra la necessitat de canviar el model de club i de gestió"

- Bartomeu és el pitjor president de la història del Barça?

- La història ho dirà. Però és evident que deixa un balanç negatiu, més per temes institucionals i que transcendeixen els títols. Com que hem tingut una generació de futbolistes únics, gairebé es guanyava fos quin fos el president. L'equip ho tapava tot. I això fa que sigui una autèntica llàstima que al club hi hagi passat de tot en aquests anys.
 

Víctor Font Foto: Adrià Costa


- Ateses les decisions dels últims anys i el comportament de qui ha governat la institució, el Barça continua sent més que un club?

- Sí, per a mi això no té a veure amb la situació que hem viscut. El fet de tenir aquests trets diferencials és el que ens continua oferint una oportunitat única de superar les dificultats, si canviem el model de club, fem que l'entitat sigui més participativa i el soci exerceixi el control efectiu sobre la junta que el representava. Si aconseguim això, estarem en disposició de portar el concepte del Més que un club més enllà del que ha significat fins ara. Perquè això ho hem treballat. Creiem que la capacitat que té el Barça de generar impacte a escala mundial, en positiu i no en forma de males notícies com en els darrers dies, és descomunal. Per això, hem de fugir de situacions de fallida moral i aprofitar l'impacte positiu que el Barça pot crear

- Li preguntava perquè, en el passat més recent, el club ha perdut el paper d'institució de referència del país. Només cal recordar els fets de l'1 d'octubre i com va reaccionar el Barça. No està lesionat el lema del Més que un club?

- Quan hi ha fets que ataquen la imatge institucional del club i tampoc hi ha un bon govern, lògicament es debilita aquest potencial de ser una institució referent i que representi bona part del poble de Catalunya, una institució de la qual tots ens en sentim orgullosos, a través de la qual podem vehicular el fer país.

- Es referia a la "fallida moral" del club. Amb quins valors voldria renovar el Barça?

- El que hem ser és molt fidels a les nostres arrels fundacionals, als valors del catalanisme, la democràcia, la defensa dels drets civils i la llibertat d'expressió. I hi afegiria, sent conseqüents amb aquesta naturalesa d'entitat multiesportiva, que ens importa guanyar però també com guanyem. Ens agradaria actuar d'una manera diferencial i pròpia, que ens converteixi en un referent a escala mundial.

- Els valors de club que té al cap s'apropen més a Unicef o a Glovo?

- Si hi haig de triar entre una d'aquestes dues institucions, lògicament, em decanto per Unicef. El que nosaltres tenim treballat, amb la intenció de portar el concepte de Més que un club més enllà del que ha representat fins ara, d'acord amb un món globalitzat en què el Barça pot ajudar de forma tangible a fer-lo millor, és que ens convertim en el club preferit de milions nens i nenes d'arreu del planeta. Es diu ràpid, però ser consistents en això i assegurar-te que les decisions de totes les àrees es prenen amb el propòsit de ser un referent, implica un canvi substancial.

"El Barça té la capacitat per tornar a liderar la indústria del món del futbol. I aquí és on té pes la innovació, la creativitat, les noves idees"

- I és compatible ser un club modèlic a escala mundial i, a la vegada, multiplicar els ingressos per la via que sigui, patrocinadors inclosos?

- Absolutament. Incrementar els ingressos del club és l'única manera, juntament amb una gestió apropiada de la despesa, de mantenir el model de propietat i ser competitius. Si algú vol ser com el Nottingham Forest, que va guanyar dues Copes d'Europa i mai més ha tornat a l'elit, és una manera de plantejar-se les coses. Tenir tradició sense ser competitiu. El nostre compromís és combinar mantenir el model de propietat, i tot el que això representa, i ser competitius. I només ho podrem assolir si generem els recursos que els bancs no ens donaran. El millor de tot és que tenim l'oportunitat de fer-ho. El Barça té la capacitat per tornar a liderar la indústria del món del futbol. I aquí és on té pes la innovació, la creativitat, les noves idees, la voluntat de no fer les coses com s'han fet fins ara i la determinació de no endeutar-se més.
 

Font, a la seu electoral de la candidatura de Sí al futur Foto: Adrià Costa


- Li preguntava perquè hi ha diverses fórmules per incrementar els ingressos. N'hi ha de més convencionals, com els acords comercials que han practicat sempre els grans clubs, i d'altres més innovadores.

- Les fonts d'ingressos tradicionals ja no tenen un marge de creixement important. De fet, en el context de la pandèmia, hi ha fonts d'ingressos tradicionals que estan en davallada. Per això és imprescindible reinventar-nos, tornar a liderar el creixement de la indústria del món del futbol.

- Parlem del pla de xoc que volen implantar en els 100 primers dies de mandat. Amb una auditoria i sense recórrer a una acció de responsabilitat, es pot escatir si la gestió de Bartomeu en el cas del Barçagate ha estat negligent i actuar en conseqüència?

- L'acció de responsabilitat és una fórmula que afecta de manera col·legida tota la junta directiva, de la mateixa manera. I, en el cas del Barçagate, les persones que coneixien el que es feia i que presumptament dirigien aquestes actuacions no representaven tota la junta directiva. Per això, el nostre compromís és explicar als socis i sòcies tot el que ha passat en els darrers anys i, després, si hi ha responsabilitats concretes, caldrà actuar.

- Després de l'auditoria, quines es decisions es poden prendre? Insistir en la via de la justícia ordinària?

- Sí, en funció de quines siguin les irregularitats que s'hagin comès.

"S'ha de refinançar el deute, no incrementar-lo, no improvisar i reduir la despesa de forma important"

- És evident que la gestió econòmica dels darrers anys presenta moltes llacunes. Vostè proposa actuar ràpid per equilibrar el compte de resultats i refinançar el deute, sense incrementar-lo. És possible contenir la sagnia econòmica i, alhora, renovar Messi i reforçar l'equip?

- S'ha de refinançar el deute, no incrementar-lo, no improvisar i reduir la despesa de forma important.
 

Font, durant la conversa amb NacióDigital Foto: Adrià Costa


- Com es concreta aquest cercle virtuós?

- Tenint els equips per poder-ho fer, tenint el diagnòstic ben fet i tenint un pla. I aquest pla passa per una estructura esportiva sòlida que disposi de coneixements, sense haver de recórrer al galàctic de torn sinó que les altes i baixes que es donin es decideixin des del coneixement del model de joc que volem preservar. L'any que ve hem de reduir entre 100 i 150 milions la massa salarial. Hem de tenir molt clar com fer-ho. Creiem que Messi és part de la solució i la nostra proposta passa per oferir-li un projecte esportiu sòlid i creïble. I no hi ha ningú millor que Xavi per poder-ho fer, per convèncer-lo. Després, econòmicament, es tracta d'oferir-li un contracte vitalici, bo tant per al jugador com per a la institució, que ens permetria que Messi col·laborés en aquesta transició. Ell és un dels elements més importants d'aquesta massa salarial.

"Messi és part de la solució i la nostra proposta passa per oferir-li un projecte esportiu sòlid i creïble"

- Per tant, per traduir-ho. Cal traspassar jugadors amb fitxes altes?

- Això vol dir donar altes i baixes, i fer intercanvis de jugadors. Es tracta de reduir el sou de jugadors com Messi de forma conjuntural, que això ja ens aportarà una part molt important d'aquesta reducció, i fer canvis que ens permetin tenir un equip més competitiu però no tan car.
 
- Ha contactat amb Messi o amb el seu entorn?

- Ho farem dilluns.

- I creu que el pot convèncer. No és senzill dir a Messi: "Volem que continuïs, tenim projecte, però t'has de reduir el sou el primer any".

- La manera d'explicar-li no serà ben bé així.

- Ja m'imagino que no.

- Es tracta de demanar a Xavi que li expliqui a Messi el projecte esportiu i que la junta li traslladi una proposta molt atractiva de contracte vitalici, on hi ha unes perspectives de generació de valor tant per al club com per al jugador, tot i que en el proper any s'hagin d'ajustar les condicions per poder fer aquesta transició. En el cas de Messi, hem de parlar amb fets i no amb promeses que poden confondre el soci. Messi es mou, principalment, pel projecte esportiu. I, després, la seva compensació ha de ser justa, tenint en compte que és el millor del món i de la història. Qui millor que Xavi per poder ser creïble en la construcció d'un projecte esportiu que l'il·lusioni? Això no va de relacions personals entre un president i un jugador que es coneguin més o menys. Això va de credibilitat del projecte esportiu. Si el tens treballat, li podràs explicar i convèncer-lo. Si improvises i demanes actes de fe, serà tot més complicat.
 

Víctor Font Foto: Adrià Costa


- Si s'ha de reduir el deute, no és una amistat perillosa la de Goldman Sachs per a l'Espai Barça?

- Goldman Sachs és una de les entitats financeres que pot ajudar a finançar l'Espai Barça. I, tal com s'està plantejant, va a banda de l'activitat ordinària del club.

- Però no és un perill per a la motxilla de deute del club?

- No, perquè al final el que es fa és finançar contra el creixement d'ingressos que l'Espai Barça aportarà. Però és important que les condicions siguin les adequades. Els grans números que hem vist són millorables.

- Tem, però, que la relació contractual entre el Barça i Goldman Sachs que va acordar la junta directiva de Bartomeu pugui presentar sorpreses?

- Hem de veure la lletra petita del preacord i, en paral·lel, hem parlat amb una altra institució financera i un grup industrial que estarien interessats a oferir una fórmula de finançament similar, perquè es pugui produir una negociació que ens permeti tenir les millors condicions possibles.

"En la situació propera a la fallida econòmica en què es troba el Barça, una de tres: o actues amb un pla ben mesurat, o t'has de vendre patrimoni o perds competitivitat. I nosaltres triem la primera"

- Equivocar-se en l'Espai Barça és el camí més directe per convertir el club en una societat anònima esportiva?

- No només pesa l'Espai Barça sinó totes les grans decisions que es prenguin en els propers mesos. En la situació propera a la fallida econòmica en què es troba el Barça, una de tres: o actues amb un pla ben mesurat, o t'has de vendre patrimoni o perds competitivitat. I nosaltres triem la primera: tenir un pla per sortir-nos-en, tot mantenint la competitivitat del club.

- Es pot reforçar bé l'equip en un context econòmic tan complex?

- Sí, perquè el context econòmic afecta a tots els clubs. Hi ha jugadors que acaben contracte, tenim jugadors cedits que tenen potencial i hi ha futbolistes de casa que, tot i ser joves, han guanyat presència. Però, sobretot, quan tens una estructura esportiva competent i amb coneixement del model, hi ha maneres de compensar la plantilla, tenint en compte que el talent que tenim avui ja és únic. Disposem d'una de les millors plantilles d'Europa.
 

La seu de la candidatura de Víctor Font, a l'Hotel Olivia Balmes. Foto: Adrià Costa


- Vostè ha explicat repetidament el seu compromís amb Xavi i el projecte esportiu que hi va associat. Però, pensant en la campanya electoral, no hauria dormit més tranquil si Xavi hagués fet un pas endavant en públic?

- No, perquè el compromís existeix. No hi ha ningú que conegui aquest món que dubti que és així. I, tot i això, ens ho pregunten.

- Vostè sap, però, que ha estat una arma llancívola en els debats, per exemple.

- Els adversaris, que no han fet els deures i veuen en el rival una estructura esportiva guanyadora, s'encarreguen de fer veure que hi ha hagut desmentits. És la gran fal·làcia. Que algú em digui en quin moment algun dels membres de la nostra estructura esportiva ha dit que no treballaran amb el projecte de Víctor Font. No n'hi hagut ni una de declaració en aquest sentit. I es continua fent córrer aquest dubte.

Que algú em digui en quin moment algun dels membres de la nostra estructura esportiva ha dit que no treballaran amb el projecte de Víctor Font

- Explícitament, cap professional que vostè ha situat a l'estructura esportiva ha fet una afirmació així. També és cert que Jordi Cruyff, per exemple, va dir que si el seu pare fos viu hauria votat Joan Laporta.

- Això forma part de la dinàmica del "amb mi o contra mi", que força aquests actius del club a pronunciar-se. Els posen contra l'espasa i la paret. Els diuen: com que tu has donat suport a un projecte i has permès que això s'expliqui, o fas alguna declaració que a mi em permeti fer veure que te n'estàs desmarcant o no treballaràs pel Barça. Això és el que has passat.

- Amb el que m'argumenta, li pregunto d'una altra manera: Joan Laporta ha fet guerra bruta en la campanya electoral?

- No sé si s'ha de definir com a guerra bruta.

- Com ho definiria?

- Hi ha gent a qui se'ls ha posat entre l'espasa i la paret. En el cas d'Albert Benaiges, ho vaig explicar en roda de premsa. En tinc informació directa, de primera mà. L'Albert, consternat, ens va trucar per dir què havia passat i que volia treballar amb nosaltres. I li vam dir que podia sentir-se lliure de fer acte de presència en la campanya de Joan Laporta i que, si guanyem les eleccions, treballarà amb nosaltres igualment. Aquesta manera d'actuar respon a formes del passat. Això és un lideratge de mascle alfa. El mateix Laporta ho diu: "El projecte soc jo i el porto a dins". Això ho defineix tot. Es demanen actes de fe. Amb aquesta manera de fer no ens en sortirem.

"Laporta té un lideratge de mascle alfa"

- Es produeix una paradoxa en aquestes eleccions. Vostè ha fet bandera del seu cruyffisme i, Laporta, també. Però, per derrotar Laporta, necessita mobilitzar el vot nuñista. Qui li hauria dit fa un temps.

- Esportivament, som molt clars i contundents, en la defensa de la filosofia i l'estil que hem d'impulsar, preservar i reforçar. Però, dit això, aspirem a rebre el suport de tots els culers, perquè es tracta de passar pàgina d'una vegada per totes i començar a construir un nou model de club en què tots els culers s'hi sentin representats.
 

Víctor Font Foto: Adrià Costa


- Si tingués l'oportunitat de tornar a inici la cursa electoral, què faria diferent?

- Primer de tot, evitaria cometre les errades que haguem pogut fer. Ara bé, treballaríem amb la mateixa honestedat i claredat, i els mateixos principis.

- Quins errors identifica com a més greus?

- N'hi ha dos de rellevants. Ser molt contundent el dia que es va signar Rondald Koeman com a entrenador, quan vaig afirmar que, encara que guanyés títols, no seguiria a la banqueta. Era una manera de dir que nosaltres teníem clar el nostre projecte esportiu, amb una estructura treballada. Però un cop ho vaig parlar amb en Xavi, ell mateix ens va dir que era possible trobar l'encaix. I l'altre gran error va ser l'única decisió improvisada que hem pres: la incorporació de Joan Majó. Allò ens va confirmar que improvisar no és una bona fórmula. Ser l'únic projecte construït en tots aquests anys és el que ens diferencia dels altres dos candidats, que han organitzat candidatures de forma convencional, i això té riscos. Darrere de la inestabilitat institucional, no només hi ha el model de club sinó també el fet que hi ha matrimonis de conveniència abans de les eleccions que després, en funció dels egos o les expectatives, poden acabar malament. Li va passar a Laporta i als que han vingut després.

- Li preguntava què hauria canviat perquè no sé si, havent sabut com seria el duel electoral, s'hauria blindat davant de certs atacs?

- Hi ha molts interessos i hi ha gent que no ha jugat net. Nosaltres som l'única candidatura que no té una agència al darrere per a les xarxes socials. L'única. Som zero dubtosos.

- Vol dir que, com ha passat en el Barçagate, també ha estat víctima de desprestigi a les xarxes durant la campanya?

- Era de les persones més atacades per l'acció dels comptes vinculats al cas Barçagate. I, sense cap mena de dubte, en aquesta campanya ha passat el mateix.

 

Participació