entrevista

«Hi havia una part del meu fill que jo no coneixia»

Anna Galí exposa al Panoràmic 'Time on Quaaludes and red wine', un recull d'imatges i textos del seu fill mort per sobredosi

per Jaume Ventura , 18 d'octubre de 2020 a les 10:20 |
Anna Galí, a l'exposició a Roca Umbert | Jaume Ventura
L'any 2017 l'Anna Galí va perdre el seu fill de 18 anys per culpa d'una sobredosi. Des d'aquest dijous es pot veure a la sala Dents de Serra de Roca Umbert, a Granollers, l'exposició 'Time on Quaaludes and red wine', una exposició amb imatges i textos que Galí va trobar i que mostren la vida que tenia el noi sota l'aparença de normalitat que oferia en el seu dia a dia. Això, l'exposició pública d'allò íntim, és precisament l'objectiu del festival de la imatge que ha començat a la ciutat.

-Què és 'Time on Quaaludes and red wine'?

-Una reconstrucció de la identitat del meu fill, mort fa tres anys d'una sobredosi.

-Qui era ell?

-Era una persona turmentada que va buscar en el consum de drogues una via d’escapament a la seva incomoditat. 

-Que dur.

-He aconseguit conèixer una part d'ell que desconeixia.

-Com ho ha aconseguit?
-Pel rastre que va deixar a Internet i a les xarxes socials. És precisament del que parla al festival: com exposem la nostra intimitat i a partir d’aquí, podem reconstruir intimitats.

-Què ha trobat?
-Moltes imatges a Snpachat, Instagram i Twitter, documents al seu ordinador i al telefon mòbil... tots relacionats amb les drogues i el seu consum.

-Com s'afronta l'haver de reconstruir la vida d'un fill que ha mort per aquestes circumstàncies?
-De l'única manera que em veia capaç: amb la fotografia. Penso que té un gran poder terapèutic.

-Per què?
-Quan descobreixo tota aquesta informació tinc un xoc afegit a la de la mort d'en Tomeu. Havia d'organitzar-ho tot plegat al meu cap, havia d'estar fora del drama. Quan edites un projecte has de triar i descartar. I, d'aquesta manera, intentar entendre qui era i per què va actuar així.

-Deia vostè que és una part del procés del dol.
-Sí, i de la reconciliació amb ell. Però també una manera de deixar que ell mateix ens expliqui una història en què es poden veure reflectits els joves de la seva generació.

-També hi ha textos.
-Sí, tots escrits pel meu fill. Són una part fonamental que també m'han ajudat i que serveixen per entendre per què va prendre les decisions que va escollir.




 

 

Participació