Medi ambient

«Operació Aigua» en temps de canvi climàtic

S'inaugura a Granollers una exposició de Sorea que vol conscienciar sobre els usos i abusos dels recursos hídrics

per Jaume Ventura Busquets, Granollers | 2 d'octubre de 2020 a les 13:00 |
Josep Mayoral, Alfred Rodríguez Picó, Emili Giralt i Toni Arrizabalaga, aquest dijous a Granollers | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 d'octubre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'any 2018 a Catalunya es van consumir 116 litres d'aigua per persona i dia. En un món on hi ha 800 milions de persones que no tenen accés a aigua potable, tot i que n'hi ha per a tothom. Són algunes de les dades que es mostren a Operació Aigua, una exposició de Sorea que es va inaugurar aquest dijous al Museu de Ciències Naturals de Granollers i que vol conscienciar sobre la situació actual i futura de la disponibilitat de l'aigua, dels usos i abusos que en fa la societat i de l'impacte que aquests tenen en el medi natural.

El conseller delegat de Sorea, Emili Giralt, va destacar que el convuls 2020 mostra que "estem en un moment de transformació, d'emergència climàtica però també social". En aquest sentit, va defensar que Operació Aigua forma part de la funció divulgativa que considera que ha de tenir la firma al gestionar un servei públic per l'administració: "Ens hem acostumat que obrim l'aixeta i ja tenim aigua. Però al darrere hi ha molta ciència i feina dels treballadors", va explicar.
 

L'exposició «Operació aigua», situada al Museu de Ciències Naturals de Granollers. Foto: Adrià Costa


Giralt va precisar que l'exposició vol "donar a conèixer" el que hi ha al darrere del cicle de l'aigua. Però, alhora, alertar dels efectes del canvi climàtic. I fer-ho en una època, que segons ha avisat, es demanen nous valors a les empreses: "La societat reclama empreses amb valors com la sostenibilitat i la transformació. I nosaltres creiem que això és essencial". 

Finalment, va voler fer públic que durant els primers compassos de la pandèmia "hi va haver molt treball en equip" per tirar endavant un servei com el de l'aigua: "Vam ser servei essencial. Va caler reestructurar operacions, garantint la continuïtat però també la seguretat dels treballadors. Tot això es diu ràpid", va defensar.

Per la seva banda, l'alcalde de Granollers, Josep Mayoral, va elogiar la feina del Museu de Ciències Naturals. En va destacar la combinació entre espai d'investigació i d'educació ambiental, sobretot entre els més joves.

Fenòmens més severs i més freqüents

L'acte també va comptaramb la xerrada del meteoròleg Alfred Rodríguez Picó, que va parlar de l’escalfament del planeta i del seu impacte en els recursos hídrics.

Rodríguez Picó va començar defensant que el clima sempre ha canviat al llarg de la història. Va explicar que fa mil anys les temperatures eren relativament suaus, però que els segles XVII, XVIII i meitat del XIX es produeix l'anomenada petita era glacial, amb baixes temperatures, poques pluges i més sequeres. Ja entrat el segle XX, la temperatura es comença a recuperar de forma natural, però l'acció de l'home encara ho accelera més.
 

El meteoròleg Alfred Rodríguez Picó, durant la seva xerrada. Foto: Adrià Costa


El meteoròleg va explicar per què Catalunya és tan sensible als canvis atmosfèrics: "Estem a meitat de camí de dues masses: una d'aire polar i les africanes. Podem tenir invasions d'aire calent a l'octubre o fred al maig", va destacar. "El temps està boig ara i ho ha estat sempre. Però els últims 30 anys aquesta bogeria ha augmentat, i els fenòmens severs són cada cop més extrems i més violents", va alertar.

Per demostrar-ho, va recopilar els rècords meteorològics que s'han anat superant. Va explicar, per exemple, que en només tres anys (del 2015 al 2018) es va passar de precipitació mínima a màxima en tota la història. I que fa dos anys van caure més llamps que mai: "Un dels elements típics de l'escalfament del planeta és que els gràfics amb dents de serra són cada cop més accentuats. La mitjana de precipitació a Catalunya ara és la mateixa que fa 100 anys, però tenim menys dies de precipitacions. O sigui: les pluges són més intenses i menys habituals", ha avisat. Els que també són cada cop més infreqüents a Catalunya són els tornados, les mànegues i fins i tot els esclafits.

Per Rodríguez Picó, tot té una explicació: "Tota l'atmosfera és un gran embolcall que està interconnectat. Com que la temperatura del planeta augmenta, també ho fa la del Mediterrani. I això, quan arriba aire fred del nord d'Europa, pot generar monstres. Cal actuar ja", va sentenciar.

 

Participació