ENTREVISTA

Mar Ibern: «El bàsquet m'ha donat l'oportunitat de tenir una gran experiència vital»

Des de fa dues temporades la jove celonina juga la lliga universitària dels Estats Units

per Jordi Purtí , 12 d'agost de 2020 a les 13:00 |
Mar Ibern des de fa dos anys juga a bàsquet als Estats Units | Jordi Purtí
Mar Ibern Collgròs (Sant Celoni 1998) és una jove celonina de 22 anys acabats de fer. Des de fa dos anys viu als Estats Units on, a més d'estudiar la carrera d'Arts Gràfiques, juga a la segona divisió de la lliga universitària de bàsquet amb l'Eckerd College de Florida, després de fer una temporada a l'Arizona Western College. Abans d'arribar fins aquí havia fet carrera amb el CB Sant Celoni, l'Snatts Sant Adrià i el CB Granollers. Ara és a Sant Celoni on ha passat el confinament i a l'espera de poder tornar als Estats Units a mitjan agost per fer la seva tercera temporada en l'aventura americana, sempre que la Covid-19 ho permeti. En aquesta entrevista explica la seva experiència.

- Mar Ibern, dues temporades jugant a bàsquet als Estats Units i a punt per a una tercera. Com ho vius?


- Fa dos anys que visc als Estats Units però encara no m'ho crec del tot. Sí que ara se m'ha tornat com una normalitat perquè és la meva vida però realment no en sóc massa conscient el lluny que he arribat amb el bàsquet perquè és el meu dia a dia. El primer any que vaig marxar va ser un gran canvi de dir-me no sé si ho estic fent bé, tenia pors i inseguretats però ara estic molt contenta i agraïda d'aquesta oportunitat que se m'ha donat i l'estic gaudint al màxim.

- Actualment estàs jugant la lliga universitària amb l'Eckerd College a Florida, però abans d'arribar fins aquí el camí ha estat una mica llarg que comença ja fa anys a Sant Celoni?


- Puc dir que la trajectòria ha estat de menys a més amb els equips que he anat jugant. Primer a Sant Celoni amb l'equip del poble on també jugaven els meus germans i el meu pare també hi havia jugat. M'hi vaig apuntar perquè des de petita hi tenia cert interès però, bàsicament, perquè també hi eren els meus germans. A poc a poc m'hi vaig anar enganxant i enamorant d'aquest esport que em va fer ser més disciplinada i interessada per l'esport i això em va permetre que altres equips es fixessin amb mi i em van voler fitxar. A partir d'aquí arriba el primer gran canvi anant a l'Snatts Sant Adrià, un dels millors equips femenins catalans de bàsquet. En edat sènior vaig anar a jugar la Copa Catalunya a Granollers on vaig fer bones temporades.

"En el primer moment va ser una sorpresa que no em podia creure creure el que m'estaven proposant, em preguntava on era la trampa! I així va ser com vaig començar l'aventura."


- I arriba l'oportunitat d'anar als Estats Units...

- Sí mentre era a Granollers l'equip va fitxar una jugadora americana i les mateixes persones que l'havien fitxat a ella em van veure a mi i van em van proposar d'anar als Estats Units per jugar per una universitat i fer la carrera també als Estats Units i estada a la residència amb les despeses a càrrec de la institució. En el primer moment va ser una sorpresa que no em podia creure creure el que m'estaven proposant, em preguntava on era la trampa! I així va ser com vaig començar l'aventura.
 

Mar Ibern amb el trofeu del campionat universitari 2020 Foto: Eckerd College


- La primera parada a l'Arizona Western College...

- Sí. Vaig marxar de casa amb un nivell zero d'anglès on hi vaig estar una temporada que personalment va ser molt bona i això em va permetre fitxar per un equip superior a l'Arizona que és l'actual Eckerd College a Florida on hi estic molt bé. L'any vinent ja em graduo en Arts Gràfiques i, en principi, serà el meu darrer any.

- La intenció és tornar a Catalunya?

- Aquesta és la pregunta del milió. La veritat és que no ho sé. Jo no em tanco cap porta. De sempre la meva intenció ha estat tornar a casa i òbviament no vull deixar el bàsquet i si segueixo jugant ja veuré que faig. Als Estats Units hi tinc moltes amistats, molts contactes, he tingut alguna entrevista de feina i mai se sap però, de moment la intenció segueix sent tornar.

"Aquest any hem fet molt bona temporada guanyant la nostra competició i classificar-nos per als campionats regionals. Teníem un gran equip però per culpa de la Covid-19 no vàrem poder jugar-los."


- L'equip on jugues és de la segona divisió universitària però ja és un nivell molt alt?

- L'estructura dels equips als Estats Units és molt diferent de com ho coneixem aquí. De fet a Amèrica no hi ha clubs, no hi ha institucions separades al sistema educatiu. Sempre que jugues a un esport jugues per a una institució. I en aquest context la lliga universitària és molt potent. Aquest any hem fet molt bona temporada guanyant la nostra competició i classificar-nos per als campionats regionals. Teníem un gran equip però per culpa de la Covid-19 no vàrem poder jugar-los, encara que ens van donar un anell de participació però ens vàrem quedar amb les ganes de poder jugar. Em queda un any i l'haurem de lluitar.

- I l'experiència com la vius?

- És el millor que m'enduc de tot plegat, més enllà del bàsquet és tot el que m'ha fet fer aquest pas de marxar de casa i del país, canviar hàbits, llengua, entorn, canviar-ho tot perquè els Estats Units i nosaltres som dues realitats molt diferents. La bombolla americana no té res a veure amb el que vivim aquí. De fet, jo no sóc la mateixa Mar quan estic aquí o allà. Són comportaments i costums diferents. Em prenc l'experiència com el bàsquet m'ha donat l'oportunitat de poder estudiar a fora, poder pagar-me la carrera perquè realment m'han becat, poder conèixer molta gent, molts amics de diferents països, aprendre -per fi- anglès. Una gran experiència vital.

"La situació a Amèrica és bastant crítica en la qüestió de la Covid-19 perquè hi ha una mica de descontrol i poca consciència del que realment està passant"


- Ets a casa teva ara per tot el tema de la Covid-19. Com es viu igual la crisi sanitària aquí que allà?

- Vaig haver de tornar dos mesos abans del previst. M'haguera pogut quedar als Estats Units perquè em donaven la possibilitat de passar-ho allà però amb la família vàrem consensuar que tornava perquè igualment tancaven el campus i havia de seguir on line. I no me'n penedeixo perquè ara s'ha vist que els Estats Units sempre anava amb retard en comparació a Europa en la qüestió de la Covid-19 i la situació a Amèrica és bastant crítica perquè hi ha una mica de descontrol i poca consciència del que realment està passant perquè confinament no n'hi ha.
 

Mar Ibern en un partit amb l'Arizona Western College, el seu primer equip als EEUU Foto: Arizona Western College


- I quan i has de tornar? Podràs?

- Ara mateix hi ha una mica de preocupació perquè ningú sap si es tornarà a obrir l'escola, si podrem fer esport, si hi haurà competició. Estic parlant amb els entrenadors i les companyes de l'equip i estan prenent les mesures necessàries per poder tornar-hi. Les classes comencen l'1 de desembre i jo hi hauria de ser uns quants dies abans i possiblement si tot va com ha d'anar hauré de marxar a mitjan agost per fer un confinament de dues setmanes allà prevenint el possible coronavirus que pogués tenir. Ara mateix, però, des de l'Estat espanyol no es pot volar als Estats Units i ho hauria de fer a través d'un tercer país. La situació és una mica complicada però s'haurà de trobar la manera. En aquest sentit sóc optimista.


 

Participació