ENTREVISTA

«El coronavirus ens deixa imatges que mai haguéssim imaginat»

Ramon Ferrandis i Joan Giralt, veïns de la Garriga, fotografien i graven en vídeo com la pandèmia afecta el dia a dia de la gent al municipi

per Jaume Ventura , 4 de maig de 2020 a les 11:59 |
En Ramon Ferrandis i en Joan Giralt són periodistes i professionals de la imatge veïns de la Garriga. Quan es va iniciar la pandèmia del coronavirus ells van començar a fer fotos i vídeos de com és viure el dia a dia amb la pandèmia. Primer per separat, però ara van plegats. En aquesta entrevista amb NacióGranollers expliquen què s'han trobat fins ara, per què creuen que és important que hi hagi imatges del que està passant i què volen acabar aconseguint.

-Com surt la idea?

-(Ferrandis) De forma simultània. Cadascú va començar a agafar imatges per documentar el que estem vivint, també per no quedar-te de braços plegats a casa. Però ho fèiem cadascú per la seva banda. Un dia vàrem comentar que ho podríem fer de forma conjunta. Crec que els que ens dediquem a la imatge tenim el dret i l'obligació de documentar fets excepcionals com aquest.
-(Giralt) També ho fem per amor al poble. Ens estimem la Garriga i pensem que d'aquí a cent anys la gent que hi visqui tindrà el dret i podrà veure què va passar durant la pandèmia gràcies a les nostres imatges.


-Quin tipus d'imatges s'han trobat, fins ara?
-(F) Totes són inèdites. El coronavirus ens deixa imatges que mai havíem ni vist ni imaginat. Hi ha carrers buits, gent que ha de mantenir els distàncies a l'anar a les botigues, mascaretes i guants pel carrer... tot és molt estrany!

-(G) T'has de plantejar com retrates una cosa tan etèria com és un virus. Això fa que cadascun d'ells aporti la seva mirada per un tema tan poc tangible. I això és maco.

-S'han trobat situacions molt tristes, també.
-(G) Sí. Hem estat testimonis d'enterraments i desinfeccions, de gest estimada que mor, d'avis de l'Asil Hospital que no poden superar-ho... però a la vegada també hem pogut documentar la xarxa de solidaritat que s'ha creat, com els veïns cusen bates i mascaretes des de casa i fins i tot com hi ha gent que intenta que els altres passin el confinament de forma més alegre. Es pot anar més enllà.
 
-Hi ha gent que diu que no som conscients de la magnitud de la tragèdia, que és com si hi hagués un accident d'avió cada dia.
-(F) Sí, però amb una diferència: els accidents sempre van acompanyats d'imatges. En canvi, en aquest cas només hi ha xifres. No hi ha imatges d'enterraments ni vetlles i és molt complicat accedir a les UCIs o grans espais pels cadàvers. No te'n fas a la idea perquè no veus res, pràcticament.

-Què en faran de tot aquest material?
-(G) Volem donar-li un fil narratiu a tot plegat per tenir una història. Si en Ramon o jo mateix agafem unes imatges sense tenir una línia el projecte existeix, però potser no s'explica tan bé.
-(F) Amb uns companys ho vem fer per explicar la història de la Sati. Està molt bé tenir imatges, però si no ho fas com a producte que puguis ensenyar després et quedes meitat del camí. L'ideal es poder convertir en format documental. Per això quan la situació hagi millorat potser iniciem una segona fase, amb entrevistes que complementin les imatges que ja tenim.
 

La policia local de la Garriga, en un control a l'entrada del poble. Foto: Ramon Ferrandis



-Tornant a les fotografies que han fet aquests dies. Quines han estat les més colpidores?
-(F) L'enterrament d'en Salvador Solà. Era una home de 86 anys que vivia a l'Asil Hospital i durant tota la seva vida havia participat molt a la vida social de la Garriga: a Corpus, els Pastorets, l'handbol... era una persona molta estimada. El seu enterrament va ser la cosa més trista del món, només van poder-hi ser el seu germà i el seu nebot i no li van poder fer ni vetlla ni comiat. He fotografiat molts enterraments, tots tenen càrrega emotiva. Però aquest era trist. Però també hi hagut imatges positives.
 

Ramon Ferrandis ha pogut fotografiar algun enterrament Foto: Ramon Ferrandis



-Digui.
-(F) La gent que s'ha bolcat a cosir mascaretes i bates i a esterilitzar, els voluntaris que ajuden la gent gran a anar a comprar o que fan de cangur de nens... tota aquesta solidaritat és molt agradable de veure.

 

Desinfecció dels carrers de la Garriga. Foto: Ramon Ferrandis




-Alguna imatge més?
-(G) A mi em diuen que veuríem l'exèrcit als carrers i no m'ho crec. Des de la Guerra Civil que això no passava. Com deia en Ramon, ha estat molt maco viure des de dins el naixement i la tasca del grup de suport.

-Com han viscut la polèmica per les imatges del mercat dels dissabtes?
-(F) És un tema controlat des del primer dia. És molt agradable quan veus que funciona i que la gent fa cas. Estem en situacions complicades, però veus que som humans, que fem cas, que som conscients del que està passant i que trobem solucions.
-(G) Jo penso que aquest cas també ha servit per donar valor a la informació de qualitat. Si professionals de la imatge podem documentar la veritat, les imatges també serveixen per desmentir fake news, cosa que a vegades no és possible. En aquest sentit, demano als hospitals que actuen amb opacitat que deixin documentar per explicar la veritat del que està passant.

 

El mercat dels dissabte de la Garriga, adaptat al coronavirus Foto: Ramon Ferrandis











 

Participació