medi ambient

La Generalitat calcula que costarà dos o tres anys la recuperació natural de la fauna del riu Besòs

Pels efectes de l'incendi de la fàbrica de Montornès i del temporal Gloria

per NacióGranollers , 17 de febrer de 2020 a les 22:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de febrer de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Departament d'Agricultura calcula que costarà dos o tres anys la recuperació de la fauna del riu Besòs. Per l'incendi d'una empresa de Montornès el desembre passat, però també pels efectes del temporal Gloria de finals de gener. En un comunicat, la Generalitat ha explicat que després d'aquests dos fenòmens tècnics del Servei de Pesca Continental i membres del Cos d’Agents Rurals han realitzat el cens d’aus i un mostreig de fauna piscícola a la zona afectada: "S’ha detectat una certa davallada tan de peixos com d’aus, però ambdues poblacions han sobreviscut a aquests episodis i es comencen a recuperar", precisen. "Actualment hi ha exemplars suficients per permetre el restabliment natural de la situació en un període de dos o tres anys. A més, s’espera que les altes densitats dels afluents al riu Besòs serveixin de font per aportar de forma natural exemplars aigües avall", afirmen.

El comunicat recorda que l'incendi de l'empresa, l'11 de desembre, va comportar un abocament de dissolvents orgànics volàtils i semi volàtils al riu Besòs, que es van propagar aigües avall. L’Agència Catalana de l’Aigua va declarar l’emergència el 12 de desembre i es va elaborar un Pla de xoc per al seguiment de l’impacte ambiental del Besòs. Més endavant, entre el 20 i el 23 de gener d’aquest any, el Besòs també es va veure afectat pel temporal Gloria, que va augmentar el seu cabal de manera dràstica passant de 3 m3/s a més de 500 m3/s en 3 dies a l’estació d’aforament de Santa Coloma de Gramenet: "Aquest temporal és un dels episodis més importants que ha patit aquest riu en les darreres dècades, del que es presumien uns efectes molt importants que canviarien el perfil del mateix", reconeixen.







Tècnics del Servei de Pesca Continental, amb la col·laboració del Cos d’Agents Rurals, van establir quatre punts de mostreig al riu Besòs per sota d’on es va produir el vessament -alternats i en coordinació amb altres quatre punts de seguiment que està realitzant l’Agència Catalana de l’Aigua- i tres punts més ubicats als afluents (rius Mogent, Congost i Ripoll) per poder comparar els nivells de població piscícola respecte als trams amb afectació.


De les principals espècies presents en aquests rius (llopet de riu, barb de muntanya, bagra, anguila i carpa), precisen que s’ha trobat aproximadament la mateixa diversitat als trams afectats per l’abocament com en els trams sense afectar. També precisen que la densitat d'individus "és força superior als afluents respecte als punts del riu Besòs, llevat del riu Congost on també s’ha detectat una densitat molt baixa, possiblement degut al gran cabal que va baixar i a que l’hàbitat no és suficientment òptim en aquest punt per les espècies mencionades". De les dades obtingudes l'informe conclou que "una part dels peixos ha superat els dos episodis presentant mecanismes que els han permès sobreviure a aquestes situacions extremes" i que "cap espècie ha desaparegut de cap tram per efecte de l’abocament o de l’aiguat". En aquest sentit, també es determina que el vessament va provocar "una disminució de la població de peixos aigües avall, però en algun tram, l’efecte de l’aiguat pot haver estat similar o superior al de l’abocament".

Lleu disminució de les poblacions d’aus

Pel que fa al cens d'aus, aquest va tenir lloc després del vessament, però abans dels aiguats. En total es van detectar 35 espècies diferents, on destaquen per la seva quantitat l’ànec collverd, la polla d’aigua, la gavina vulgar, el colom roquer, la tórtora turca, la cuereta torrentera, el gavià argentat, la xivita i el corb marí gros.

En relació a anys anteriors, l'informe puntualitza que "s’observa una lleu disminució d’exemplars aigües avall del punt de l’abocament". En aquest sentit, s'afegeix que "per sota el vessament s’observen menys polles d’aigua i menys bernat pescaire i martinet blanc, aquests darrers segurament degut a la reducció de la fauna piscícola que els serveix d’aliment". 
 

 

Participació