sentència de l'1-O

El Síndic demana l'amnistia per als presos polítics i derogar el delicte de sedició

Rafael Ribó alerta de la interpretació restrictiva de drets fonamentals en la sentència del procés, reclama l'alliberament dels presos i avançar en un diàleg que culmini en una consulta sobre el futur polític de Catalunya

per Bernat Surroca , Parlament de Catalunya, 16 de gener de 2020 a les 14:04 |
Rafael Ribó, en una imatge d'arxiu | ACN
Reformar o derogar el delicte de sedició, trobar solucions per alliberar els presos, ja sigui via amnistia o amb un indult, i avançar en el diàleg "valent i imaginatiu" que culmini amb una consulta a la ciutadania de Catalunya sobre el seu futur polític. Aquestes són les tres propostes del Síndic de Greuges per resoldre el procés català després d'analitzar en profunditat la sentència de l'1-O en l'informe "La sentència del Tribunal Suprem 459/2019 i la seva repercussió en l’exercici dels drets fonamentals", que Rafael Ribó i Jaume Saura, adjunt al Síndic, han lliurat aquest migdia a Roger Torrent, president del Parlament, i elevaran també al Govern, al govern espanyol i a instàncies europees. 

L'informe analitza, d’una banda, les afectacions a les persones condemnades i els seus drets fonamentals en el marc del procés penal, i, de l'altra, la potencial extensió d’una interpretació restrictiva de drets fonamentals com la llibertat de reunió, de manifestació o d’expressió, la perspectiva de possibles drets afectats del Conveni europeu de drets humans, així com el principi d’inviolabilitat parlamentària i la separació de poders.


El Síndic de Greuges ha començat criticant que el Tribunal Suprem no era el tribunal competent per jutjar el cas, perquè els fets ocorreguts el 2017 a Catalunya no afectaven tot l'Estat. Així mateix, l'acusació de rebel·lió va "viciar" tota la causa des del principi i va afectar els acusats, que van estar pràcticament dos anys en presó preventiva per un delicte que al final va decaure. Pel que fa a la fragmentació de la causa, el Síndic ha alertat que els mateixos fets també seran jutjats la setmana vinent a l'Audiència Nacional i, després, al Tribunal Superior de Justicia de Catalunya. "Quin marge tenen de defensa la resta de persones investigades si el Suprem ja s'ha pronunciat?", s'ha preguntat Jaume Saura, adjunt al Síndic.

L'informe planteja tres sortides. La primera, que seria "idònia", seria l'amnistia. "Aquesta seria la més favorable a tothom", ha reclamat Ribó, perquè "superaria el conflicte de soca-rel". La segona seria l'indult, que seria "perfectament assumible". I la tercera, la reforma o derogació del delicte de sedició. "Una reforma del codi penal es pot aplicar en els condemnats si els afavoreixen", ha recordat. Aquestes propostes, ha dit Ribó, parteixen de la base que es tracta d'un "conflicte polític": "No poden permetre que s'enfoqui el conflicte per la via judicial i penal".


Crítica al delicte de sedició

Saura ha alertat que la interpretació del Suprem del delicte de sedició també és "alarmant", perquè sosté que es va "dificultar" l'acció de la justícia. "Si això és el mateix que impedir, això ens posa a tots en risc", ha avisat l'adjunt. També ha recordat que parlar "d'alçament tumultuari" fent referència a manifestacions no violentes o aprovació de lleis, també pot afectar a tota la ciutadania. "Algun tribunal podria considerar que una mobilització pacífica és un delicte de sedició", ha afegit. El "risc més greu" pels drets fonamentals, ha ressaltat, és que una manifestació pugui arribar a ser un "delicte tan greu com el de sedició", perquè pot vulnerar el dret a la llibertat d'expressió i reunió. "Vagues generals o accions de la PAH d'abast general, podrien ser sedició", ha ressaltat. 


L'adjunt al Síndic ha avisat que hi ha interpretacions que xoquen amb els drets fonamentals i ha assenyalat que condemnar Carme Forcadell, expresidenta del Parlament, per aquests delictes, "sense ponderar el reglament del Parlament o la inviolabilitat parlamentària", vulnera i "ataca" la separació poders. "Condemnar la presidenta d'un parlament és una vulneració de la Constitució", ha reblat.

"Restricció greu" del dret de manifestació

L'informe conclou que el Suprem no era el tribunal competent per jutjar el cas, que la rebel·lió va "viicar" tota la causa i l'anàlisi de la prova no va ser correcte. Alhora, critica la fragmentació de la causa i que la sentència fa una interpretació de la llei contrària als drets fonamentals i, també, conté errors materials patents, com en el cas de l'exconsellera Dolors Bassa, a qui se li atribueixen competències que no tenia. En aquesta línia, el veredicte del Suprem "sembla convertir" la desobediència en sedició, fet que podria posar en risc la llibertat d'expressió i de reunió en futures protestes. "La sentència podria actuar com a advertència de cara a noves manifestacions", ha remarcat Ribó. 

Alhora, el veredicte del Suprem culmina una intromissió dels tribunals en l'exercici del Parlament i transgredeix la inviolabilitat de la cambra. Ribó també ha alertat de vulneracions de la normativa europea. Per últim, el síndic ha recordat que el jutge penal ha d'interpretar el codi penal de manera que limiti en menor mesura els drets fonamentals.

La sentència del TJUE

En l'informe es fa referència breument a la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i s'afirma que el fet de dictar sentència sobre Oriol Junqueras un cop ja era eurodiputat "podria haver vulnerat" els seus drets polítics. De tota manera, Jaume Saura ha dit que no han analitzat la qüestió en profunditat i Rafael Ribó ha remarcat que la sentència del TJUE deixa clar l'abast de la immunitat dels europarlamentaris.

 

Participació