Inhabilitació de Torra

Torra rep l'aval del Parlament i prova de condicionar la negociació amb l'Estat

JxCat, ERC i la CUP aproven una proposta de resolució que ratifica el president i referma l'aposta per l'autodeterminació en plena investidura de Sánchez al Congrés

per Roger Tugas / Oriol March , Parlament de Catalunya, 5 de gener de 2020 a les 11:47 |
El president de la Generalitat, Quim Torra, aquest dissabte al Parlament | Josep M. Montaner
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de gener de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A les 17.06 de la tarda, el president de la Generalitat, Quim Torra, entrava a l'hemicicle del Parlament acompanyat de tot el Govern. Els diputats independentistes, dempeus, l'aplaudien en un gest inèdit aquesta legislatura des de la sessió d'investidura. Ha estat la manera que els representants de Junts per Catalunya (JxCat), ERC i la CUP han tingut de fer costat a Torra després de la inhabilitació exprés ordenada per la Junta Electoral Central (JEC), que és el que ha motivat la compareixença extraordinària d'aquest dissabte. N'ha sortit ratificat amb una resolució de l'independentisme que el defensa com a president i reclama el reconeixement del dret a l'autodeterminació.

La resolució conjunta de les forces independentistes ha estat aprovada amb els vots d'aquests mateixos grups i l'abstenció dels comuns -a banda del punt en què rebutjava el pronunciament de la JEC, que ha avalat-, mentre que PSC i PP s'hi han oposat -Cs ha declinat votar cap proposta-. El text assenyala que la decisió de la JEC és un "cop d'estat", denuncia una "causa general" contra l'independentisme, dona suport perquè Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín actuïn com a eurodiputats i manté que cal arribar a un "acord nacional" per l'autodeterminació que inclogui la fi de la repressió i l'amnistia per als presos. Una resolució que impacta en plena investidura de Pedro Sánchez i que avala l'objectiu de Torra de tornar a situar l'autodeterminació com a objectiu prioritari.


La resolució dels comuns, amb el vot també de les forces independentistes en la majoria dels punts, també rebutja l'actuació de la JEC, lamenta que vulnera l'Estatut, rebutja la judicialització i defensa també els drets de Junqueras com a eurodiputat, així com ha aconseguit igualment l'aval socialista en un punt en què defensa acabar amb la judicialització. En canvi, el text del PSC només ha rebut el suport dels seus diputats i dels comuns, ja que es limitava a constatar les vies per les quals es pot inhabilitar un diputat i convidava al Parlament a presentar recurs contra el veredicte de la JEC.

La portaveu adjunta de JxCat, Gemma Geis, ha defensat que Torra segueixi com a diputat i ha avisat que "no és dia per posar-se de perfil" davant els darrers fets, així com ha exigit "la fi de la repressió, el reconeixement del dret a l'autodeterminació, l'amnistia dels presos, el retorn dels exiliats".


Igualment, Geis ha avançat el suport a la majoria de punts dels comuns, per bé que els ha retret que, a diferència del que diu el seu text, "no només la dreta reprimeix, el PSOE també té greus responsabilitats en el que ha passat". Per això, agafant-se a l'anunci sobre la desjudicialització de la política fet per Sánchez, ha reclamat que "la Fiscalia retiri les acusacions contra Carles Puigdemont i Toni Comín i exigeixi l'alliberament d'Oriol Junqueras".

La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha defensat que Torra ha de seguir sent diputat i, per tant, president perquè "així ho va decidir la ciutadania del país" i ha exigit "la fi de la repressió i el reconeixement de l'autodeterminació". Ha instat igualment "reconstruir la unitat estratègica" amb l'Acord per l'Autodeterminació "parlant amb tothom, no només amb els convençuts amb la República catalana".


La dirigent republicana ha anunciat el suport a la resolució dels comuns excepte un punt, ja que considera que "el conflicte no es desbloquejarà amb la conformació del govern progressista, cal molt més", i ha recordat el suport del PSOE al 155. Tot i això, ha defensat l'acord per reconèixer el conflicte polític i dialogar, amb una consulta al final, tot i que ha avisat que "cal mantenir la mobilització constant". Quant al text del PSC, no hi ha donat suport perquè el considera limitat, "sembla redactada per un notari" i ha lamentat: "No han passat la prova del cotó de la defensa de les institucions i els drets civils i polítics i de la democràcia".

La CUP es desmarca del Govern

La diputada de la CUP Natàlia Sànchez ha lamentat que l'oferta de l'Estat és "exilis, presons, cops de porra i abusos de poder", malgrat que també s'ha desmarcat del Govern de Quim Torra, que ha titllat de "Govern sense obra de govern", el qual "volia ser efectiu i només ho ha estat en el repartiment de càrrecs i sous i no en les propostes transformadores". En tot cas, ha avalat la proposta de Torra de convocar l'Assemblea de Càrrecs Electes.

Sànchez ha criticat també l'acord de govern entre PSOE i Podem, amb l'abstenció d'ERC, ja que ha afirmat que no portarà canvis de fons i ha considerat que els republicans han actuat "de forma unilateral respecte la resta de l'independentisme per desactivar l'única estratègia independentista factible, la de la ruptura democràtica". La diputada anticapitalista també ha lamentat que les resolucions de PSC i comuns obviïn "la qüestió estructural" dels poders del règim del 78.

El PSC rebutja les crítiques sobiranistes

La portaveu parlamentària del PSC, Eva Granados, ha lamentat que l'independentisme hagi forçat la votació de resolucions per escenificar, ha afirmat, una "adhesió a un president a qui no donen suport ni els seus". S'ha mostrat també molt molesta per les acusacions d'altres formes de no ser demòcrates i ha clamat que "al PSC ningú li ha de donar lliçons de defensa de les institucions" i ha subratllat que alguns "parlen molt de Vox però una part de l'independentisme sumarà els seus vots a PP, Vox i Cs contra el govern progressista", ja que aquests comparteixen una "entesa tàctica del quan pitjor, millor".

Granados ha estat molt crítica amb el president català i ha subratllat que cal separar la defensa d'una presidència de Torra "que ha estat tòxica contra la convivència dels catalans, de la defensa de les institucions, que són de tots i totes". En tot cas, li ha reclamat que "assumeixi les conseqüències dels seus actes", quan va desobeir la retirada de la pancarta, i ha reiterat la seva aposta per resoldre el conflicte polític a través d'una recepta basada en "llei, diàleg i reconciliació".

Els comuns carreguen contra la cúpula judicial

La diputada dels comuns Susanna Segovia ha subratllat que "l'Estatut diu que el president segueix sent diputat mentre que la sentència no sigui ferma, no cal cap resolució perquè quedi clar". Ha lamentat igualment que "la cúpula judicial no ha fet encara la transició posterior al franquisme" i ara l'usa la dreta "per impedir que hi hagi governs progressistes".

La dirigent de Catalunya en Comú-Podem ha insistit que la inhabilitació de Torra "no es pot desvincular del que està passant a Madrid", ja que entén que va ser una maniobra per part d'"una dreta cada cop més captiva de l'extrema dreta" per torpedinar la investidura de Sánchez. Tot i això, el punt de la seva resolució en què defensava la constitució del govern progressista a Madrid ha estat rebutjat amb l'oposició independentista. En tot cas, malgrat posar en valor el nou govern espanyol, ha criticat que "la proposta de resolució del PSC es queda curta".

Cs recomana a Torra el vestit de CDR

La president de Cs al Parlament, Lorena Roldán, ha etzibat a Torra que "creu que està al temps de descompte, però el partit ja ha acabat" i li ha retret que, en realitat, "li agrada el vestit de CDR, no de president", motiu pel qual l'ha convidat a abandonar la Generalitat. En tot cas, ha rebutjat que sigui la JEC qui l'hagi inhabilitat, sinó que ha subratllat que ho ha fet el Tribunal Suprem.

Roldán ha assegurat que el president català l'únic que ha fet és "demanar que els ciutadans cremin contenidors i atemoreixin la gent" i ha carregat contra el PSC, a qui ha acusat de repartir-se els argumentaris amb ERC i pactar un futur tripartit. "Els socialistes feia anys que miraven cap a una altra banda davant les barbaritats de l'independentisme però ara ja ho fan sense dissimular", ha clamat, i ha rebutjat que el Parlament hagi de "pagar un recurs [a la inhabilitació de Torra] amb els diners de tots els catalans".

El PP apel·la als problemes de la gent

El diputat del PP Santi Rodríguez ha acusat l'independentisme de no interessar-se pels problemes "del conjunt dels ciutadans" sinó tan sols pels seus. Ha afirmat també que la JEC no ha inhabilitat Torra, sinó que ho ha fet "ell solet", quan va desobeir l'ordre de retirar la pancarta i va reconèixer al TSJC que no havia acatat la decisió.

El popular també ha avisat que la votació de la resolució "no té valor jurídic", ja que atorga i retira les actes de diputat és la JEC. Ha retret al PSC igualment que ignori que el president català està sotmès també a la llei electoral, en virtut de la qual se'l pot inhabilitar, i l'ha acusat d'"assumir el discurs de l'independentisme", a més que ha afirmat que no existeix cap repressió de l'Estat: "Els que podem parlar de repressió són els que ens sentim ignorats per aquest govern".

L'hora de plantar-se

Torra, en la compareixença inicial, ha enviat un missatge als diputats: "Ha arribat l'hora de plantar-nos". El dirigent de JxCat, que ha denunciat que la imatge d'Espanya a nivell internacional està "per terra", ha reclamat "defensar la inviolabilitat" de tots els membres del Parlament, i ha pres la paraula a Sánchez sobre la desjudicialització del procés solemnitzada en el debat d'investidura que s'està celebrant al Congrés. "Ja n'hi ha prou de tribunals i de juntes que volen fer política", ha destacat Torra, que també ha demanat a tots els actors de l'independentisme que es reuneixin per "crear les condicions" per actuar amb unitat estratègica en la negociació que s'hauria d'obrir amb el govern espanyol després de la investidura.

"Plantem-nos i avancem. És a les nostres mans", ha insistit el president de la Generalitat, que ha demanat al grup impulsor de l'Assemblea de Càrrecs Electes que torni a reunir l'organisme per decidir els propers passos estratègics. De passada, Torra ha criticat que el franquisme encara perviu en determinades estructures de l'Estat -inclosos els tribunals o la JEC- i ha assegurat que la judicialització no és un problema de la dreta ni de l'anomenat deep state, sinó de "tot l'Estat".

 
Apel·lació als diputats

"La primera institució republicana és la voluntat popular. Vivim un cop d'estat contra les institucions del nostre país", ha assegurat Torra en l'inici de la intervenció, tot demanant "respecte" al vot de la ciutadania. "Les dictadures són plenes de lleis, i això no les converteix en una democràcia. Hi ha un aspecte primigeni que les defineix: el respecte a la voluntat popular i la capacitat d'adaptar les normes i les institucions a aquesta voluntat si s'expressa en pau", ha asseverat el dirigent de JxCat.

En aquest sentit, el president ha assegurat que no hi ha democràcia "sense respecte a la ciutadania". "Les decisions d'un Parlament democràtic s'han de respectar", ha apuntat Torra, que ha preguntat als diputats si "accepten" la intervenció "autoritària" de la JEC. "A qui defensaran avui, vostès? Què defensaran? La repressió i el bloqueig o el que ha decidit la ciutadania? Acceptaran les dreceres d'un dels òrgans repressors de l'Estat?", ha seguit preguntant el president de la Generalitat.


Torra ha apel·lat directament als diputats de la cambra i a la seva "consciència". "Us demano una reflexió sobre si l'actuació de la JEC la considereu legítima i que no mereixi un rebuig brutal. Avui sóc jo, però demà pot ser qualsevol de nosaltres", ha assenyalat el dirigent independentista, que ja acusat la Junta Electoral d'haver "usurpat" la funció dels tribunals per accelerar els terminis d'una inhabilitació. "No podem acceptar aquestes actuacions sense cap legitimitat democràtica", ha indicat.

Suport (i missatge) d'ERC

Marta Vilalta, en la primera rèplica a Torra, ha definit com a "surrealista" la inhabilitació de Torra, i ha assegurat que l'Estat, amb aquesta "causa general", és incapaç de ser "plenament democràtic". "Són capaços de qualsevol cosa per mantenir els privilegis del règim. Atempten contra la democràcia amb les clavegueres de l'Estat per canviar les decisions dels parlaments per la porta del darrere", ha insistit Vilalta, crítica amb la dreta perquè vol "dinamitar" un procés de negociació encarrilat per l'independentisme a Madrid . Uns termes molt similars als que ha fet servir aquest matí el vicepresident Pere Aragonès. "Podem fer compatible la confrontació democràtica amb el diàleg", ha indicat.

Vilalta ha demanat que sigui Torra qui lideri les converses entre executius, que segons el pacte entre ERC i el PSOE s'hauria de posar en marxa aquest mateix mes de gener. "Si l'Estat vol el president en fora de joc, juguem junts la partida. Anem-hi amb els consensos: autodeterminació i amnistia", ha resumit la portaveu dels republicans, que ha format part de la negociació amb els socialistes per la investidura de Sánchez.

Un episodi que ha generat turbulències amb els socis de JxCat, representada aquest dissabte pel president del grup parlamentari, Albert Batet, que ha denunciat que Espanya és una "república bananera". "Anirem a totes per defensar que és el Parlament qui decideix els presidents. Ens hem plantat i ho tornarem a fer", ha insistit. Batet ha estat molt crític amb el PSOE, a qui ha acusat de promoure les querelles contra el Govern de l'1-O, tot i que en aquell moment governava el PP.

Xoc només arrencar

El ple ja ha arrencat amb polèmica, perquè Gemma Geis (JxCat) i Anna Caula (ERC) han demanat una modificació de l'ordre del dia per tal de poder debatre la proposta de resolució conjunta de l'independentisme en la qual es ratifica Torra com a president i es reclama el reconeixement al dret a l'autodeterminació. Carlos Carrizosa, president del grup parlamentari de Ciutadans, ha assegurat que la mesa no ha actuat bé i que les propostes s'haurien d'haver tramitat a la diputació permanent.

Carrizosa, de fet, ja ha anunciat un recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional (TC), i ha comparat la situació amb els dies 6 i 7 de setembre del 2017, quan es van aprovar les lleis de desconnexió. Després de la intervenció del dirigent de Ciutadans, els representants del PSC -Ferran Pedret-, Catalunya en Comú Podem -Ferran Pedret- i Maria Sirvent -CUP- han secundat la demanda d'ampliar l'ordre del dia. El PP i Ciutadans, aprofitant la situació, han reclamat situar en l'agenda dues qüestions que res tenen a veure amb la compareixença de Torra.
 

Discurs de Quim Torra by naciodigital on Scribd


 

 

Participació