Barcelona: MEDI AMBIENT

Vuit mesures més que pot impulsar Barcelona per reduir la contaminació

L'1 de gener entra en funcionament la restricció dels vehicles més contaminants entre la Ronda de Dalt i la Ronda Litoral

per Andreu Merino , 21 de desembre de 2019 a les 23:57 |
Les emissions del port, un repte pendent | Albert Alcaide
L'1 de gener del 2020 entra en funcionament la Zona de Baixes Emissions (ZBE), que vetarà l'entrada a Barcelona dels cotxes més contaminants. L'Ajuntament de Barcelona ha presentat la mesura com la primera gran acció per reduir la contaminació a la ciutat però, és suficient? A continuació, vuit mesures que podrien contribuir a reduir la contaminació a la ciutat i, per extensió, a l'àrea metropolitana.

1. Peatge urbà


Pel que fa al trànsit rodat, l'Ajuntament ja ha posat sobre la taula la possibilitat de cobrar un peatge a tots els vehicles que vulguin circular per la ciutat. Una mesura que el consistori assegura que es troba en "fase d'estudi avançat" i que l'Àrea Metropolitana de Barcelona i el Govern també s'han avingut ha plantejar. 


Les emissions dels vehicles poden causar patologies a les vies respiratòries i cada any la pol·lució provoca 400 morts prematures a la capital catalana.
 
2. Potenciació del vehicle elèctric

Més enllà de restringir la circulació dels vehicles més contaminants, les administracions s'han marcat com a objectiu potenciar l'ús del vehicle elèctric. 
 
Des d'ara i fins al 2023, Barcelona preveu ampliar en cent els punts de recàrrega de vehicles que hi ha a la ciutat. Actualment n'hi ha 503, i amb el nou centenar la capital catalana es convertiria en la desena ciutat del món amb una xarxa de punts de càrrega més àmplia.

Des de la Generalitat, es poden sol·licitar els ajuts del programa MOVES per fomentar la mobilitat sostenible. El Govern ofereix ajudes de 5.500 euros per a un turisme elèctric amb autonomia a partir de 72 quilòmetres, de 2.600 euros per una autonomia entre 32 i 72 quilòmetres i de 1.300 per un vehicle amb una autonomia menor de 32 quilòmetres.

La Generalitat també preveu destinar 864.000 euros a culminar la xarxa ràpida de recàrrega elèctrica a les carreteres catalanes.

3. Jardins verticals

L'altre gran repte que afronta Barcelona és la creació de més espais verds a la ciutat, essencials per rebaixar la temperatura en un context d'escalfament global. 

En aquest escenari es pot optar per la rehabilitació d'edificis en clau climàtica, introduint zones verdes als terrats o fins i tot a les façanes, els anomenats jardins verticals. 

4. Més superilles

Una de les grans apostes de l'Ajuntament liderat per Ada Colau ha estat la creació de les superilles. Es tracta de zones de la ciutat on s'aposta per la pacificació del trànsit en diferents carrers, generant així unitats urbanes en què tot el protagonisme és per als vianants.

L'Ajuntament preveu incrementar la quantitat de superilles a la ciutat

Està previst que de forma immediata es completi el tercer tram de la superilla de Sant Antoni i el segon de la superilla d'Horta. El consistori també començarà a treballar en la creació de superilles a Sant Gervasi-La Bonanova i l'Esquerra de l'Eixample. El desplegament de superilles també comportarà la pacificació del trànsit a l'entorn de 22 escoles.

5. Adaptar centres escolars

Els centres escolars són, precisament, un altre dels escenaris des d'on es pot lluitar contra l'emergència climàtica. L'Ajuntament ja ha posat en marxa el projecte pilot “Adaptació climàtica a les escoles blava, verda i grisa", que preveu convertir els centres educatius en refugis climàtics amb mesures relacionades amb l'aigua, el verd i la rehabilitació per disminuir l'impacte de la calor als estius.

6. Punts d'assessorament energètic  

Des del 2017 l'Ajuntament de Barcelona ha obert onze Punts d'Assessorament Energètic (PAE) que tenen com a objectiu aconsellar els veïns sobre el consum energètic a les llars o sobre l'autogeneració d'energia solar a casa.

Els Punts d'Assessorament Energètic de Barcelona han estat reconeguts com una de les millors iniciatives a nivell mundial contra la crisi climàtica

Ara la xarxa mundial de ciutats C40 ha seleccionat els PAE com una de les millors iniciatives a nivell mundial en la lluita contra l'emergència climàtica. Els punts han servit per evitar 37.240 talls de llum, aigua o gas.

7. Avions i creuers

Bona part de les emissions contaminants a Barcelona provenen del port i l'aeroport del Prat, dues grans infraestructures excloses de la Zona de Baixes Emissions. Mentre que el port assenyala les aerolínies com a responsables de la contaminació, el port admet que és responsable del 7,6% de la contaminació de diòxid de nitrogen a la capital i de l'1,5 de contaminació per partícules.

“Necessitem que el Port i l'Aeroport també presentin la seva Zona de Baixes Emissions, perquè la reducció de les emissions de la ciutat no pot recaure només en la circulació dels vehicles", va demanar al desembre la tinent d'alcaldia d'Ecologia, Janet Sanz. Al juliol l'alcaldessa, Ada Colau, ja va plantejar per primera vegada limitar la quantitat de creuers que arriben a la ciutat com a resposta als problemes de pol·lució, mentre que el regidor d'Emergència Climàtica. 

El port està accelerant l'ampliació d'una de les seves terminals de càrrega, fet que ha provocat crítiques no només de moviments socials favorables al decreixement turístic sinó també de col·lectius ecologistes, que entenen que una reducció del trànsit portuari ajudaria a reduir els nivells de contaminació a la ciutat.

8. Canvi de model econòmic

Uns col·lectius ecologistes que insisteixen en la impossibilitat de caminar cap a una reducció de la contaminació en el marc de l'actual model econòmic.

L'economia circular, per exemple, aposta per oferir solucions en aquest sentit. Aquest model econòmic es basa en l'aprofitament de recursos. La fabricació de materials biodegradables, el reciclatge i la reutilització són les pedres angulars d'un model que es contraposa a l'actual economia linial. 

 

Participació