memòria històrica

Granollers commemora 40 anys d'ajuntaments democràtics

Gairebé un centenar de regidores i regidors van assistir a aquest acte de reconeixement als qui van contribuir a la transformació de la ciutat

per Redacció , 28 de novembre de 2019 a les 20:54 |
Imatge coral dels regidors i regidores assistents a l'acte de commemoració dels 40 anys d'ajuntaments democràtics (1979-2019) | T. Torrillas
Gairebé un centenar de regidors i regidores van assistir ahir al vespre a la Sala Tarafa de Granollers a l'acte institucional per reconèixer la tasca dels últims deu consistoris de la democràcia recuperada, des de 1979 fins a 2019. Hi eren convocats 142 persones, 37 regidores i 105 regidors.
 

L'acte es va iniciar amb el passi d'un audiovisual produït per VOTV en què es mostrava com Granollers s'havia transformat durant aquestes quatre dècades. A continuació es va fer una taula rodona de reflexió, moderada per la periodista i alcaldessa de Taradell, Mercè Cabanas on hi van participar tres exalcaldes: Mercè Conesa i Pagès, de Sant Cugat del Vallès (2010-2018); Joaquim Nadal i Farreras, de Girona (1979-2002); i Josep Pujadas i Maspons, de Granollers (1986-1992 i 1996-1998 i 1999-2004).
 

Tant Quim Nadal com Josep Pujadas van recordar la situació dels primers ajuntaments després del franquisme, quan hi havia factures als calaixos per pagar, carrers per asfaltar i no era possible fer inversions. En la seva doble condició d'alcalde i historiador, Quim Nadal va afirmar que "la transformació dels municipis és la revolució amb més entitat de la història contemporània del nostre país", alhora que va dir que actualment la ciutadania demana als ajuntaments habitatge, ocupació i seguretat, tres competències que no tenen els ajuntaments, però que cap alcalde o alcaldessa es nega a tractar.
 

Josep Pujadas va parlar de la seva experiència com a segon alcalde de la democràcia recuperada, després de Rafel Ballús i va explicar que "els ajuntaments hem actuat com a escola de democràcia". De la seva banda, Mercè Conesa, que durant 8 anys va ser alcaldessa de Sant Cugat, va expressar que un dels reptes actuals dels ajuntaments és guanyar en participació: "La ciutadania ha de ser copartícip i un agent actiu", va assegurar. 
 
De la seva banda, l'alcalde de Granollers, Josep Mayoral, va recordar que el 1979 Granollers tenia un metre quadrat de verd per habitant, que es concentrava en el Parc Torras Villà, i actualment n'hi ha 10; que el riu Congost era una claveguera i avui s'hi ha recuperat la flora i la fauna; que el 1970 hi havia 1.000 arbres mal comptats i actualment n'hi ha gairebé 20.000; que el 1979 hi havia nens i nenes al carrer sense escola i que avui l'oferta educativa és extensa i de qualitat. A més va destacar que el Granollers de 1979 era una ciutat de voreres estretes i pensada per als cotxes i avui tenim més de 70.000 m2 continus per a vianants. 
 
D'altra banda, l'alcalde va explicar que en tota la història de Granollers només hi havia hagut dues dones regidores, fins que en el primer consistori, el 1979, ja n'hi va haver tres. El consistori actual és paritari.
 
Finalment, Mayoral va convidar als assistents a implicar-se en el tercer pla estratègic de Granollers que tindrà com a marc l'Agenda 2030 i els seus Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), definits per l'Assemblea de les Nacions Unides. 

Durant l'acte es van fer fotografies dels deus consistoris granollerins, així com una foto conjunta final. 

 

Participació