Crònica

Crits de «llibertat» enmig del bloqueig polític

El rebuig a la sentència i la reclamació d'una resposta política del govern espanyol ressonen al carrer a les portes de la campanya del 10-N

per Sara González / Jordi Velert, 27 d'octubre de 2019 a les 09:35 |
Manifestació per reclamar la llibertat dels presos al carrer Marina de Barcelona | Martí Urgell
El 26 d'octubre del 2017, l'independentisme civil era una olla a pressió per reclamar que l'endemà es proclamés una República que va quedar estroncada quasi a l'acte quan el 155 va caure a plom sobre l'autogovern català. Dos anys després, amb un judici que ha conclòs amb condemnes d'entre 13 i 9 anys de presó per a nou líders independentistes, el carrer Marina de Barcelona s'ha omplert per reclamar-ne la llibertat. Aquesta és, precisament, la petició que ha encapçalat la multitudinària manifestació d'aquest dissabte, un clam que supera les fronteres del sobiranisme i que impacta en ple bloqueig del conflicte. 

De la tristesa dels empresonaments a la indignació. Aquesta ha estat l'evolució emocional d'una mobilització que ha mantingut el poder de convocatòria fins i tot davant la incapacitat dels partits independentistes de superar la desunió. "Prou repressió". "Sit and talk". "Amnistia". Són alguns dels missatges estampats a les pancartes dels centenars de milers de manifestants -350.000 segons la Guàrdia Urbana i 750.000 segons l'organització, que l'equiparen a la de fa dos anys també a Marina- que han articulat la protesta a les portes de l'inici de la campanya de les eleccions del 10-N. Des de la Sagrada Família fins a les Torres de Mapfre, una riuada de persones de més de tres quilòmetres, han tornat a reclamar que torni al terreny de la política el que fins ara s'ha intentat dirimir amb tribunals.



La consideració que la sentència del Tribunal Suprem és "injusta" ha estat el catalitzador d'una mobilització impulsada per més d'un centenar de manifestants i que ha estat precedida per 15 dies de protestes, disturbis inèdits i una vaga general equiparable a la del 3-O. També per la negativa del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a despenjar el telèfon per canalitzar una sortida política al conflicte. La petició d'una interlocució entre la Moncloa i la Generalitat ha estat, precisament, una de les principals reclamacions de la mobilització, on malgrat el caràcter transversal s'han imposat les peticions d'independència.



"Mai es pot negar el diàleg. Faria bé l'estat espanyol d''escoltar el clam dels carrers que demana llibertat", ha advertit el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri. Negat com a "interlocutor vàlid" per part del govern espanyol, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha participat també de la manifestació. En ple bloqueig del conflicte, tenallat pels tribunals i sense una estratègia consensuada dels partits independentistes, ha tornat a assegurar que en cap cas el Govern es farà enrere en el seu reclam del dret a l'autodeterminació. "Arribarem tan lluny com la gent vulgui. Tots ens hem conjurat per seguir endavant", ha assegurat.

 

Manifestació per reclamar la llibertat dels presos al carrer Marina Foto: Albert Alemany


De fet, ha estat la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, qui des de l'escenari ha fet referència a la falta d'una resposta institucional a la sentència per les divisions internes i a com ha estat el carrer l'únic que, per ara, ha pilotat la reacció a les condemnes. "Ens cal urgentment una resposta política i institucional a l'alçada del moment històric que estem vivint", ha reclamat. Els partits ho han encaixat des de la segona fila de la mobilització, que ha estat encapçalada per les entitats. Dirigents de la cúpula de Junts per Catalunya, ERC i la CUP han participat de la protesta. Però malgrat l'esperit inclusiu dels convocants, no s'hi han adherit com a organització els comuns. Els equilibris en clima electoral condicionen en aquests moments l'actuació de totes les formacions. 

Els familiars dels presos també han pres la paraula per reclamar-ne la llibertat, però amb un ull posat, inevitablement, en la protesta convocada pels CDR a Via Laietana, que ha aplegat milers de persones davant de la prefectura de la Policia Nacional. Consideren que, en ple intent de fer quallar el relat que associa l'independentisme a la violència per part de l'Estat, s'ha de ser molt explícit a l'hora de traçar una línia de distància amb les minories protagonistes dels aldarulls. "A nosaltres la violència no ens representa. Ni ara, ni mai", ha advertit Blanca Bragulat, parella de Jordi Turull.


En tot cas, els crits reclamant la dimissió del conseller d'Interior, Miquel Buch, i del ministre Fernando Grande-Marlaska després de dues setmanes amb 600 ferits i una trentena d'empresonats també s'han fet espai en el repertori de clams dels manifestants. Conclosa la gran manifestació per la "llibertat" d'aquest dissabte, aquest diumenge serà l'unionisme qui, convocat per Societat Civil Catalana, pretén exhibir múscul al carrer. Tot plegat, un retrat de la polarització de l'escenari post-sentència que es mesurarà a les urnes el pròxim 10 de novembre.

 

Participació