Judici 1-O

Guia per descodificar la sentència

Rebel·lió o sedició? Va existir la malversació? Quin és el relat del Suprem dels fets del 20-S? Deu preguntes amb resposta per preparar l'impacte del veredicte de Marchena

per Oriol March, 14 d'octubre de 2019 a les 09:47 |
Els presos, al Tribunal Suprem en la primera jornada del judici | Pool EFE
La sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes és qüestió d'hores. Quatre mesos de judici, dotze declaracions dels acusats i 422 testimonis després, Manuel Marchena ja té enllestit el contingut d'un veredicte que no només impactarà en el rumb de l'independentisme, sinó que delimitarà les fronteres judicials per les quals poden concórrer les demandes polítiques. Els nou presos polítics esperen des de Lledoners, Puig de les Basses i Mas d'Enric la sentència que determinarà els anys que han de passar a la presó i el període en el qual no podran exercir un càrrec públic.

Aquests són els elements per descodificar la sentència del Suprem.


- Rebel·lió o sedició?

És la gran pregunta: quin delicte servirà per condemnar els líders independentistes. La Fiscalia ha mantingut fins al final l'acusació de rebel·lió -que requereix un alçament públic i violent per declarar la independència-, mentre que l'Advocacia de l'Estat no s'ha mogut de la sedició. El primer dels conceptes pot implicar fins a 25 anys de presó, que és la petició que la Fiscalia fa per a Oriol Junqueras, mentre que el segon es queda en 15 anys. Del tipus de delicte aplicat en dependran les penes. Els acusats, a banda, afronten el delicte d'organització criminal defensat per Vox. La sedició també ha de demostrar l'ús de la violència perquè es tracta "d'alçar-se públicament i tumultuàriament per a impedir, per la força o fora de las vies legals, l'aplicació de les lleis". 

- Què passa amb la violència?

És un element fonamental de la sentència, perquè servirà per justificar un o altre posicionament definitiu. Si bé el ministeri públic insisteix que els fets de la tardor del 2017 van ser un "cop d'estat" amb ús de la violència, l'Advocacia insisteix que la violència no va ser un "element estructural" del pla independentista, cosa que no exclou que hi pogués ser en alguns episodis. Els acusats sempre han remarcat el caràcter "pacífic" del procés, versió rebatuda pels centenars de policies nacionals espanyols i guàrdies civils que han desfilat pel Suprem.


- Existeix la malversació?

Al llarg del judici no ha quedat acreditada la relació de despeses relacionada amb el referèndum que, segons les acusacions, hauria derivat de l'administració. Els acusats han indicat que la votació no va ser sufragada amb recursos públics, i s'han desmarcat de la compra de les urnes. La Fiscalia assenyala que es van malversar tres milions d'euros i defensa una "coautoria conjunta" de tot el Govern, i l'Advocacia de l'Estat observa una delicte "continuat" i "generalitzat" per finançar l'1-O.

- Com queda el 20-S?

Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, empresonats des del 16 d'octubre del 2017, van ser els protagonistes de la manifestació del 20-S davant la conselleria d'Economia. L'Audiència Nacional els va privar de llibertat per sedició -alçament "tumultuari"-, un dels delictes que des de l'inici ha sobrevolat la causa. El relat que faci el Suprem de la concentració a la Rambla de Catalunya servirà per saber si ha prevalgut la versió dels acusats o bé la dels estaments policials i judicials que van relatar un "setge" davant d'Economia.

- Quin paper va jugar cada policia?

En algunes fases del judici, especialment al principi, la vista oral va semblar un procés contra els Mossos d'Esquadra per la seva "inacció" davant dels plans sobiranistes i la celebració de l'1-O arreu del territori. Els comandaments del cos, però, van negar haver estat alineats amb el procés -la intervenció més rellevant va ser la de Josep Lluís Trapero- i els membres del Govern -especialment Joaquim Forn- van insistir que no havien donat ordres polítiques als Mossos. Els responsables policials de l'Estat van negar l'existència de càrregues i en van culpar els ciutadans.

- La sentència serà unànime?

Aquest és del desig de Marchena des del moment que la va començar a redactar. Els magistrats Andrés Martínez, Juan Ramón Berdugo, Luciano Varela, Antonio del Moral, Andrés Palomo i Ana María Ferrer han fet aportacions al redactat i, si tot va com preveu el president de la sala segona, signaran el veredicte íntegre.

- El cas tindrà dimensió europea?

Per dos motius: perquè la Fiscalia reclamarà reactivar les euroordres contra Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret i Clara Ponsatí, i perquè les defenses recorreran el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg. Pel que fa a les euroordres, Puigdemont assegura que no es mourà de Bèlgica i que afrontarà des d'allà la petició d'extradició. En el segon cas, les defenses tenen assumit que el procediment a Estrasburg anirà per llarg i trigarà anys a resoldre's.

- Com influirà en altres processos oberts?

La sentència tindrà un impacte en dues causes: la de l'Audiència Nacional contra la cúpula d'Interior i dels Mossos -el judici arrenca el 20 de gener de l'any vinent i als acusats, entre els quals el major Trapero, se'ls processa per un delicte de rebel·lió- i la del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra l'anterior mesa del Parlament i Mireia Boya, encara sense data tot i que s'havia de fer entre el 19 i el 22 de novembre. En aquest últim cas, se'ls acusa d'un delicte de desobediència mentre que Carme Forcadell, expresidenta de la cambra, ha estat jutjada per rebel·lió.

- On es compliran les penes?

Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull, Jordi Sànchez, Joaquim Forn Jordi Cuixart tenen intenció de seguir a Lledoners, mentre que Forcadell i Dolors Bassa esperen seguir a Mas d'Enric i a Puig de les Basses, respectivament. La Fiscalia, però, ha posat en qüestió que els condemnats compleixin les penes en centres penitenciaris catalans pel "rebuig" d'alts càrrecs catalans a l'empresonament preventiu.

- Quina serà la reacció a la sentència?

L'independentisme fia al carrer la resposta al veredicte, amb les entitats -Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural- i el Tsunami Democràtic al capdavant. La resposta institucional, com va assenyalar aquest dimecres el president Quim Torra, serà debatuda i avalada al Parlament, previsiblement en un ple monogràfic aquesta setmana. La desobediència institucional, tot i ser aprovada per la cambra, ha passat ara en un segon pla i el Govern es limita a defensar la desobediència civil com un "dret".

Hi ha prevista una reunió extraordinària del Govern amb una declaració institucional posterior amb tots els seus membres i en la qual prendran la paraula tant Torra com el vicepresident Pere Aragonès. Des de l'exili, els dirigents residents a l'estranger faran una compareixença. Carles Puigdemont va avançar en el segon aniversari de l'1-O que convocaria l'Assemblea de Càrrecs Electes com a resposta a la sentència.

 

Participació