dades

Què ens diuen les xifres de la renda de cada barri de Granollers?

El sociòleg Xavier Guijarro creu que les dades exposen la segregació urbana

per Jaume Ventura , 29 de setembre de 2019 a les 09:05 |
La renda mitjana de les llars de Granollers és de 33.660 euros. D'aquests, el barri de la Font Verda puja fins els 48.660 euros a la secció censal del Granularius, al barri de la Font Verda, mentre que a la secció censal del Ferrer i Guàrdia, al barri Sota el Camí Ral, es queda en 22.024 euros.



Són algunes de les dades que es poden extreure de l'estudi que acaba de fer públic el sociòleg Xavier Guijarro en base a dades de l'INE de l'any 2016. Guijarro explica que el mapa mostra el nivell econòmic de les llars de les diferents seccions censals de Granollers. Com més vermell, més baixa és la seva renda. Com més verd, més alta: "Com es pot observar, la renda no es distribueix de forma aleatòria: segueix un patró. Es molt difícil trobar rendes altes en determinades zones de la ciutat, i viceversa".
 

Mapa de la distribució de la renda a Granollers per seccions censals. Foto: Xavier Guijarro



L'estudi també determina la renda per persona. De mitjana, a Granollers se situa en 12.455 euros. En aquest cas, la zona del Granulàrius, a la Font Verda, repeteix en primera posició amb 17.050 euros. A l'altre costat, la secció censal del Pavelló del Congost, al barri del Congost, es queda en 8.096 euros anuals.

Guijarro creu que es poden extreure diverses conclusions: "A Europa, la renda és el principal motiu pel qual la població es separa en grups socials sobre l'espai urbà. Aquesta segregació urbana és causa i conseqüència de desigualtats socials i les característiques de l'habitatge i l'entorn concentren la població segons les seves característiques. La capacitat d'escollir residència té a veure amb la renda de les persones/llars. En aquest sentit, les persones amb menys recursos opten a preus baixos en zones de menys qualitat a nivell de serveis, accessibilitat, urbanització, antiguitat dels habitatges, etcètera".


Una mirada en clau de barris

Guijarro va més enllà del dibuix per seccions censals. Creu que un anàlisi per barris pot ajudar a interpretar millor la realitat. En aquest sentit, creu que s'ha de diferenciar per composició de les llars: el rànquing canvia si mirem el nivell econòmic de les llars -conjunt de persones que viuen junts- o de les persones -visió individual-. Les diferències haurien de buscar-se en les característiques i el número de persones, ja siguin solters, parelles, amb fills o sense, monoparentals o no, persones grans, joves, nascuts a l'estranger, homes o dones".

D'aquesta manera, amb la informació disponible Guijarro pot classificar els barris en tres estats: rendes baixes que estan molt per sota de la mitjana, on s'inclourien els barris de Congost i Can Mònic (segons el nivell econòmic de les persones); rendes mitjanes que estan just per sota la mitjana i on, en diferents graus, s'hi inclourien Can Bassa, Can Gili, Can Mònic (segons el nivell econòmic de les llars), Sota el Camí Ral, Palou, Granollers Nord, Ponent, Lledoner, Sant Miquel i L'Hostal; i, finalment, els que estan per sobre la mitjana, que serien, en diferents graus, Instituts, Tres Torres, Joan Prim Centre, Font Verda i Centre.
 

Gràfics que mostren el rànquing de barris segons el nivell econòmic de les llars i de les persones. Foto: Xavier Guijarro



Finalment, Guijarro explica que utilitzant altres dades censals de l'INE és possible oferir un dibuix encara més complet, "posant en joc altres factors que contribueixen a entendre millor la segregació de la pobresa".

En un primer cas, pel que fa a la renda i les fonts d'ingressos, Guijarro exposa que les dades permeten diferenciar quina part dels ingressos es correspon al treball assalariat (1), a les pensions (2), a les prestacions d'atur (3), a altres prestacions (4) o són ingressos relatius al capital mobiliari, als arrendaments o l'activitat econòmica (5, "Ingressos diferents al salari"). Analitzant les xifres, l'expert conclou que "als barris de rendes altes no només hi ha menys ingressos provinents de prestacions socials, sinó un perfil diferent: augmenta el pes dels ingressos provinents del capital mobiliari, els arrendaments o l'activitat econòmica. Als barris de rendes baixes les prestacions socials són un suport més important que en els de rendes altes, evidenciant que pertanyen a conjunts d'ocupacions diferents (un factor clau de la classe social)".
 

Gràfic de la renda i les fonts d'ingressos. Foto: Xavier Guijarro

 

Gràfic de la renda i les fonts d'ingressos. Foto: Xavier Guijarro


Quant a la renda i nivell d'estudis, Guijarro exposa que la renda té a veure amb l'ocupació i, aquesta, amb el nivell d'estudis: "Per això, als barris amb rendes més altes s'identifica una proporció superior d'universitaris. Tot i això, no sempre coincideixen els barris més adinerats amb els que tenen més universitaris: hi ha altres factors que produeixen la desigualtat".
 

Gràfic de percentatge d'universitaris. Foto: Xavier Guijarro



Guijarro també analitza la renda i el país de procedència. Destaca que "l'origen ètnic de la població és un element altament relacionat amb la pobresa (atur, rendes baixes). Es mostra reflectit en el fet que les seccions amb rendes més baixes tenen un pes superior d'immigració (en concret, el gràfic mostra el pes de la immigració procedent de països de fora la UE)", exposa.
 

Gràfic d'immigració. Foto: Xavier Guijarro



Les conclusions

Guijarro creu que aquestes dades contribueixen a conèixer millor la realitat de Granollers i de la gent que hi viu i que aquest coneixement "és rellevant per dissenyar les polítiques i els serveis públics si es vol contribuir a corregir les desigualtats. Identificar i delimitar la problemàtica de forma exhaustiva és bàsic per oferir una resposta adequada a les necessitats i les demandes de la població".

A la vegada, creu que les dades "ens mostren com de limitades poden ser les nostres experiències. Als nostres barris vivim amb gent que, en termes sociològics, s'assembla a nosaltres. Probablement també compartim problemes laborals, familiars, econòmics... perquè vivim en condicions similars. I si compartim problemes també podem articular les nostres demandes de forma col·lectiva, en comptes de viure-ho com si fossin problemes individuals".

Finalment, Guijarro alerta que "vivim en una bombolla" perquè "la segregació contribueix a generar entorns on les persones interaccionen amb persones similars a elles mateixes, fent més difícil imaginar que moltes persones viuen vides diferents a la nostra i que les desigualtats tenen un origen social, no són situacions escollides lliurement".



 

 

Participació